GREUS PERILLS TECNOLÒGICS

 

Hi ha una tendència sociològica que copsa els grans perills de totes les novetats. En el temps dels meus pares el cinema era l'esca del pecat, més enllà de les històries poc recomanables que ens podien explicar, les fosques sales eren poc higièniques. Abans, molt abans, ja la lectura havia estat un perill, sobretot per a les dones.

Jo vaig viure envoltada dels perills de la televisió. Recordo que es publicaven estadístiques sobre el gran nombre de crims, violències, abusos i sexe perillós que ens podíem empassar en una setmana. Les víctimes eren, com sempre, els infants i joves. A això s'hi sumava la tolerància en els horaris i coses com ara la destrucció de la llengua, el castellà, aleshores.

Després van venir els ordinadors personals i el seu entorn. S'assegurava que hi havia joves que vivien tancats en una cambra amb l'ordinador engegat de forma constant. Ara li ha tocat el rebre a la intel·ligència artificial i als mòbils. Cal cercar formes de limitar-ne l'ús i el consum. Personalment crec que més enllà dels perills hi ha aspectes molt interessants en tot plegat, s'aprèn força, de forma inconscient, amb mòbils i la resta. Qualsevol dubte que abans havíem de resoldre amb consultes a les enciclopèdies ara es pot resoldre de forma immediata i molt completa.

HI ha qui presumeix de prescindir d'internet, del mòbil i de tot plegat, si no de forma constant de forma intermitent. Fa anys hi havia qui presumia de no tenir ràdio ni televisió. En general es presumeix de fer coses que no es fan, en realitat. Ningú no pot viure apart del mon del seu present i els avantatges superen els perills, gairebe pecaminosos, que ens encalcen amb la tecnologia. Recordo com, quan jo era jove, havia sentit crítiques sobre l'escriptora a màquina, l'escriptor de veritat escrivia a mà. Sobre tot plegat es parla i s'escriu a dojo i sempre hi ha experts, formats en qui sap quines universitats virtuals, que ens volen educar, aconsellar, prohibir... Es tracta la gent amb paternalisme inquietant, i ens diuen que si fa calor passem per l'ombra. La llibertat individual cada dia està més restringida, per desgràcia. I els dogmàtics proliferen i es promocionen, quan algú és expert en alguna cosa sap de tot, un miracle. He llegir ximpleries sobre, per exemple, l'escola elemental, per part d'economistes, científics, literats... Cal defensar-se de tota mena de religions i dogmes, no és fàcil, ep. Gens fàcil.