https://www.pedagogs.cat/reg/ca/5091
Avui fa anys (1932) que va néixer Maria Rúbies, gran professora de Matemàtiques, vaig tenir la sort de ser alumna seva quan feia magisteri, a la Normal de Sants. Maria Rúbies va morir l'any 1993.
Recordo que es va casar quan jo estudiava i li vam regalar una mena de safata, força lletja pel meu gust. Maria Rúbies ens feia classe fins i tot els dissabtes, tan sols vaig trobar un altra professor que ho fes, Cervelló, que ens donava classes sobre Egipte a Humanitats (UOC).
M'ha sorprès en més d'una ocasió que se silenciés el pas per la Normal de Sants de professorat de categoria, per exemple, el Jesús Tuson. Es veu que hi ha qui deu considerar que és un demèrit mencionar la seva tasca en aquell centre. En una ocasió vaig discutir, a Rosa Sensat, amb algú que em cantava les lloances de la Normal de l'Autònoma i em deia que la de Sants era 'un bodrio' (sic) i jo li deia que havia tingut allà professors bons, normals i dolents, com passa a tot arreu, vaja.
Maria Rúbies era de CIU, com que era una persona honesta va criticar allò de les loteries del 'rasca-rasca', no era còmoda per al partit i la van bandejar a llocs de menys categoria. De forma pòstuma es va publicar a 'El Temps' una entrevista on explicava les seves penes amb la política. Hi he posat un enllaç ja que crec que paga la pena reflexionar sobre l'educació actual i les seves mancances, i a l'entrevista surten molts temes 'conflictius'.
A l'Escola d'Estiu se li va fer un homenatge, va venir el seu marit amb els fills i de forma absurda i incòmoda socialistes i convergents es van culpar mútuament de la situació de Rúbies i dels seus entrebancs. Es va repartir un petit llibret amb la seva biografia en el qual també havia desaparegut el seu pas per la Normal de Sants.
En aquella època es feia allò que es va dir 'matemàtica moderna', semblava un dogma i ara ha desaparegut, pràcticament, del context acadèmic escolar. Potser és l'única cosa que li retreuria, si pugués, ja que ella n'era fervent partidària i opinava que afavoria la llibertat, cosa que ara em sembla exagerada.
Posava molt bones notes, no era d'aquest professorat gassiu que no va mai més enllà d'un set o un vuit. Una persona admirable, com a persona i com a professora. Ha tingut reconeixements diversos, això sí, però el fet de què les biografies es maquillin i arrangin segons convé, a la xarxa, no m'agrada gens.
Avui tindria més de noranta anys. Recordo amb emoció aquells dissabtes en els quals practicàvem matemàtiques amb diferents materials, i amb una il·lusió per l'ensenyament bàsic que avui crec que s'ha diluït una mica.
https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_1993_02_0450_0074_0081.pdf
https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_R%C3%BAbies_i_Garrof%C3%A9
https://www.eltemps.cat/documents/el-temps_1993_02_0450_0074_0081.pdf



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada