.jpg)
Fa un parell de dies escoltava de matinada, en el programa de la UNED, referències a les dones científiques, tan sovint silenciades o menystingudes. En concret recordo que es va mencionar a Dorotea Barnes, Maria Teresa Toral i Rosalind Franklin. Barnes i Toral van ser dues d'aquelles dones que van poder aprofitar les oportunitats, breus, que va oferir la República. Barnes, de gran, explicava que malgrat haver-se exiliat no l'havia retirat de la ciència la guerra sinó el seu marit, cosa habitual en aquella època i en moltes èpoques. A les memòries del senyor Estapé ell mateix admet que la seva dona era molt intel·ligent i brillant, més que no pas ell, i que el matrimoni i els fills -i ell- la van enretirar de la professió. Si això els passava a les de casa bona...
La vida de Maria Teresa Toral va ser molt dramàtica, va haver de lluitar per poder estudiar una carrera científica i fer, al mateix temps, la de farmàcia, que era l'única carrera de ciències adient a les noies estudioses d'abans. La família, benestant i de dreta-dreta, no compartia les seves idees. Va anar a parar dues vegades a la presó, la primera just acabada la guerra civil, estada de la qual en conservava uns records molt tràgics i va patir una condemna a mort. Era tan coneguda i valorada, malgrat la seva joventut que al judici va venir, per contribuir a la seva defensa, entre d'altres personalitats internacionals, fins i tot una filla de Madame Curie i es va dir en favor seu que com es podia condemnar a mort la Lise Meitner espanyola, cosa que prova el prestigi que tenia ja, malgrat la seva joventut. Va sortir de la presó i va continuar amb la lluita política, cosa que va fer que se la tornés a empresonar en els anys quaranta. Finalment va optar per exiliar-se a Mèxic, on es va dedicar a l'ensenyament i també al gravat i la pintura, doncs era una artista excel·lent, a més a més.
Sobre Toral ha publicat una biografia fa poc Antonina Rodrigo. Rodrigo i les seves publicacions i feina mereixerien un monument i molta més difusió. Aquesta dona ha realitzat una tasca immensa d'investigació a favor de la memòria històrica, però també ha biografiat dones diverses com ara Margarida Xirgu, Mariana Pineda o La Caramba, una tonadillera. Va ser la dona de l'historiador, lluitador -i moltes coses més- Eduard Pons Prades. Pons Prades venia sovint generosament al Poble-sec a oferir-nos xerrades a CERHISEC sobre aspectes diversos de la política i de la seva experiència vital i mencionava la feina que en aquell moment estava fent Antonina Rodrigo. De vegades Pons havia vingut a sopar amb nosaltres i menjava molt poquet, la seva salut estava ressentida per la vida que havia hagut de dur a causa del seu compromís polític.
No saber noms i fets de novel·listes i poetes sembla una mancança cultural important però ignorem olímpicament, si no pertanyem al seu camp, els noms i fets relacionats amb el camp de la ciència, encara més els de les dones científiques. El llibre d'Antonina Rodrigo sobre Maria Teresa Toral pot fer minvar una mica aquesta ignorància, crec que força generalitzada sobre les dones i la ciència, tot i que Toral va ser moltes coses més, una vida de pel·lícula, com es diu vulgarment.
Rosalind Franklin, a qui he mencionat abans, malgrat ser anglesa va haver de patir el menyspreu dels seus companys de feina, els quals pocs anys després de la seva mort van rebre el Nobel pels treballs sobre l'ADN en els quals havia treballat també Franklin, sense mencionar-la ni fer-ne referència tot i que més endavant el senyor Watson, un dels més misògins -i que sovint ha fet declaracions polèmiques sobre homosexuals o negres, tot lliga-, va admetre -més o menys- la seva aportació. La científica va morir de forma prematura, als trenta-vuit anys, probablement les seves investigacions van tenir a veure amb el seu càncer, a causa de l'exposició a radiacions en els seus experiments.
