Fa, ai, trenta anys i un dia, vaig escriure aquestes preguntes retòriques. Em temo que la majoria encara no han trobat respostes adients, trenta anys i un dia després. Per cert, no sabia que encara estava en actiu l'admirat Pitoniso Pito, quina ignorància la meva!!!
Preguntes al tomb de l'any (1980!!!)
¿Vindrà la bomba de neutrons,
i quedarem fets una coca,
o el pessimista s'equivoca
i els temps futurs seran més bons?
Que farà figa el català,
i parlarem tots en anglès?
O hi haurà un gran món sense diners
on tota llengua hi cantarà?
I si som tants, de tants colors,
omplint les brutes perifèries
de les ciutats, plenes de dèries,
brutícies, rates i suors...
¿no ens llençarem els plats pel cap,
amb la violència reprimida
que surt de cop, demanant vida,
com de l'ampolla surt el tap?
Serem pacients amb els polítics?
No matarem recaptadors?
Cotitzarem, plantarem flors,
tindrem records per pobles mítics?
¿O tendrament, amb testa arega,
sempre amb la por d'algun calbot,
com allisats per un ribot,
continuarem amb la fe cega?
Ens ficarem al gran boïc
dels humans pobres i fidels?
Farem volar cent mil estels
que ens guariran del gran fatic?
Serem rebels, serem mesells,
serem bajocs, serem de glaç?
Serem un poble sense jaç,
vells caçadors sense fusells?
Resposta de l'oracle
No cal pensar massa ni gens,
car sou tan sols una burilla
que el vent empeny i que no brilla,
lluny del salpàs i de l'encens.
Així doncs, féu el que cal fer,
anar a la feina mentre n'hi hagi,
obrir l'aixeta mentre ragi,
prendre-us sovint un bon cafè...
No us demaneu pel llarg demà,
que en tirareu un tros a l'olla.
Aquell que apreta la virolla
no pensa tant i ho té ben clar!!!
Júlia
