No sé ben bé per a què serveixen les ofrenes florals, més enllà de la desfilada de persones més o menys importants amb rams de formes capricioses, que suposo que han costat calerons però que potser han donat guanys al ram dels rams, cosa que sempre va bé si la confecció s'atorga per subhasta pública i no pas per tria de coneguts i saludats. Els rams de les ofrenes florals no són rams convencionals, mostren formes humorístiques, referents a la institució que el paga i en porten el nom, normalment, com les corones dels difunts.
Per tal d'evitar els llançaments d'insults, ous, tomàquets i de vegades coses pitjors, que ja havien esdevingut un clàssic de la festa, els polítics han decidit enretirar el poble enfurismat fins a una distància prudent en lloc de reconsiderar si té algun sentit tanta floreta i tanta processó. Avui precisament en parla en David a Vida quotidiana, d'això, també.
L'Onze de Setembre va ser un dia mal institucionalitzat des del principi. Més enllà de les primeres manifestacions transicionals unitàries aviat va reflectir les divisions i els neguits de la gent. Recordo l'any de la LOAPA, com es va xiular els socialistes d'aleshores i com, després dels anteriors entusiasmes, ja vam començar a percebre amb tristor que una cosa és l'entusiasme esperançat i l'altra la crua realitat de la vida. La festa del Parc de la Ciutadella també és un altre tema, amb seients per a la gent important i recordo que fa anys em va fer certa angúnia veure baixar d'un cotxe oficial un senyor que en la seva joventut havia estat cantat més o menys de protesta i que ara s'ha engreixant en tots els sentits, físics i espirituals, mudat i disposat a ocupar un d'aquells seients reservats.
Enguany encara han tingut la grapa de fer una cosa respectable per a la celebració i dedicar la qüestió a la varietat lingüística, evitant les polèmiques que provocava la contractació de persones que cantaven en castellà o d'estrangers mal rebuts pels extremistes ignorants, com en el lamentable cas de Noah. Cada cosa en el seu moment i en la seva circumstància, vaja.
El tema, però, deu tenir una gràcia que no li sé veure. Fins i tot al meu barri, a la Plaça del Setge, popularment anomenada Plaça del Siti per la gent gran, fan ofrena floral.
Pel que fa a d'altres actes, ja he comentat que tampoc la desfilada de torxes em plau i en ocasions he escoltat per allà el Fossar, durant el matí, proclames enceses i encenedores que m'han fet molta angúnia. Concretament, recordo el darrer Xirinachs lloant ETA en un to que em va fer dubtar del que escoltava.
Tot plegat hi ha molt de teatre ja que la vida és teatre, al capdavall, i tots en fem una mica. Després, com va passar després de la guerra de 1714 i de totes les guerres la gent que sobreviu torna a la feina, si la té, i a intentar subsistir amb dignitat, oblidant les desgràcies o recordant tan sols, de forma fragmentada i mitificada, allò que li han dit que va passar.
Tot un símbol això d'una ofrena floral a un senyor que va morir de vell i treballant, amb processó enfloralada i un munt de gent retinguda un tros enrera per si un cas es desmadra. Fa anys, quan els portals de les núvies es guarnien amb floretes, les persones esperaven amb respecte i curiositat la sortida de la protagonista, al meu barri, però després tothom es barallava de forma fins i tot una mica violenta per tal d'agafar les flors, fer-ne rams, i endur-se'ls a casa. Podríem fer això, ramets unitaris de floretes de conjunts diversos. Ara bé, em temo que anirien mal dades, així que ens deixessin accedir de forma massiva a les fresques floretes de les ofrenes.
