5.12.07

La Manxaire Blogaire





Em passa, una companya, un retall del País, amb un article de Nora Catelli, que podeu llegir aquí i del qual copio aquest fragment:

Sabemos cómo se llaman y qué hacen nuestros maestros de primaria y nuestros profesores de secundaria y de universidad. Pero, ¿quién somete a análisis a los asesores en educación de nuestros ministros y consejeros? Entre las "recetas para mejorar" -suponiendo que eso verdaderamente se desease- la Fundación Bofill sugiere que se "evalúe" las instituciones educativas y a sus profesionales. Pero ¿quién evalúa a los evaluadores? Lo sabemos. Son los propios evaluadores. El corporativismo de la casta pedagógica es tan claro como el de cualquier otro cuerpo profesional; sólo que no está sometido a sospecha. De allí viene su poder; nadie, hasta ahora, le ha atribuido responsabilidad en los resultados de su cada vez más poderosa intervención en la enseñanza pública.

No diu res que no s’hagi dit abans, és clar. Però potser no amb tanta contundència ni des d’un diari important. Una amiga meva, fa anys, -perquè tot això dels problemes educatius no és nou i tot va començar a anar malament des que les propostes de Villar Palasí es van realitzar com es van realitzar, o sigui, malament i apedaçades-, deia que potser sí que els mestres teníem culpa però que érem el darrer graó de l’escala de les culpes. Com que, a més de les aportacions dels experts sobre la ineficàcia educativa de cada moment tenim, sobretot a primària, una tendència arega a l'autoflagelació, doncs...

L’avaluació dels avaluadors és nul·la. I en lloc d’anar a cercar responsables a dalt de tot, i demanar el cap -metafòric- d’aquests als quals els ha agradat tant endegar plans i plans, com en el Llibre de les Bèsties, anem pels rucs de bona fe, o comencem a fer estalvis a partir de la xocolata del lloro. Un personatge literari que, com en Manelic, va esdevenir popular, va ser el manxaire del Ferrer de Tall, que tenia la culpa de tot i que va quedar fixat al llenguatge popular de l’època, quan se cercava un culpable entre els més innocents de tots:

Vá'l ferrer á treballar,

ell paga tot lo que passa,

si es fadrí, y li han dat carbassa,

mòlt cuidado ab lo manxar;

si canta, rep per cantar;

si no, per darse poch aire;

si parla: -Calla xarraire;

si calla: -Parla mussòl;

si de la carbassa's dol,

¿qui'n tè la culpa? 'L manxaire.

¿S'acaba 'l ví del porrò?

-Lo manxaire l'ha begut.

¿Lo cantiret ja's aixut?

-Se l'ha begut en Bielò.

¿Renya lo fadrí majò?

-Ja l'espía aquell xarraire.

¿Compareix l'amo cridaire?

-Ja li ha dit aquell mussòl;

y fins de plourer ó fer sol,

ne tè la culpa'l manxaire.

Y, d'aquí, reb clatallada;

d'allí, puntada de peu;

d'allá estirada, que't trèu

mitja orella d'esquinsada,

A l'un pegar li agrada,

á l'altre, sentil cridaire,

y com pilota que'n l'aire.

jugant á gèps s'ha tirat,

encara, d'haver votat,

¿quí'n tè la culpa? 'L manxaire.


Em sento manxaire educativa, la veritat. No per això, però, deixarem de manxar. Que no vol dir fer taques, ep!!! Per cert, quin encant tenia, el català pre-normatiu! Tot ho acaben encotillant, començant per l'ortografia. Per acabar fent una proposta constructiva crec que cal endegar 'ja' un cos d'avaluadors dels avaluadors format per mestres jubilades, com seré jo mateixa en un futur immediat, si pot ser amb una remuneració específica i substanciosa i, si no pot ser, amb algun pagament amb espècies, ço és, viatges i dinars d'una certa categoria psicopedagògica. Si ens volen enviar a Finlàndia, Canadà, el Japó o Noruega, a visitar escoles i biblioteques, amb despeses pagades, i que després fem un informe, doncs... també.

17 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

la culpa sempre ha estat del manxaire, és com alló que és més fàcil fer fora l'entrenador que els 14 jugadors, els 12 que juguen i els tres que es poden canviar.NO estem ni millor amb aixó de l'ensenyament que a França o Itàlia, abans en general tots sabiem alguna cosa i ara no saben res.Aqui i allí i el mòdel de Finlàndia ja se'l poden quedar, la gents'hauria d'informar abans de posar ejemples sospitosos.

Júlia ha dit...

Sóc mal pensada, però em sembla que darrere de tants informes hi ha intencions ocultes... interessos editorials, que volen fer i vendre llibres nous? Per què en un moment determinat es destapen les caixes dels trons d'aquesta manera, quan, abans, no se'n cantava ni gall ni gallina? No ho sé Francesc, però, repeteixo, hi havia un pla professional de formació de professorat republicà, doncs, que el recuperin, si estàt tot inventat!!! I que mirin com eren i que feien aquelles escoles en lloc d'editar llibres macos amb fotografies nostàlgiques.

Francesc Puigcarbó ha dit...

totalment d'acord, però no ho faràn, es més facil criminalitzar i culpar l'altri que repensar idees ja probades com la de la escola republicana, i més amb els socialistes, no has vist el Joan ferran aquest. Mals companys de viatge.

Júlia ha dit...

Aquest Ferran és un perill públic. Fa por. Es un piròman.

esparver ha dit...

Ja pots usar formules arcanes (la república sembla que és una formula arcana) però o vaig molt equivocat o ni avaluadors ni mestres, qui manxa són les criatures, els papas i les mames que saben fefaentment que el seu reietó és el més millor.
Si ells no manxen mentrestant tots plegats anirem fent allò que deia un catedràtic d'institut de la dècada dels cinquanta a falta de dinero en las arcas cambiamos los planes de educación.

Arare ha dit...

M'apunto a la moguda... on dius que anem primer, a Finlàndia? Som.hi! Paguen bé? que ja estic cansada, tota la vida fent de bona samaritana, se m'han acabat les piles.

Arare ha dit...

i ara parlant seriosament: "abans", amb els nois i noies que no volien estudiar, hi havia unes quantes opcions: hi havia els que anaven a aprendre un ofici i sortien sense títol però amb una boníssima formació. I després hi havia aquells que en lloc de fer el batxillerat, feien el que se'n deia "comerç", que donava coneixements per entrar a la banca o a qualsevol oficina. És evident que no és cert que tot allò nou és millor. I la política ho empudega tot, tot i tot!

Anònim ha dit...

Una societat amb un nivell ètic i moral com aquesta i amb valors a "l'alçada" de "Vent del Plà" i similars, té la qualitat d'ensenyament que pot tenir.
Ni evaluats ni evaluadors: 1+1+1..som la societat, que no ens volem veure el gep.
I és aquesta -o sia nosaltres- la que ha de canviar si es vol res de millor.
Salutacions del
Geperut

El veí de dalt ha dit...

No la saps prou llarga, tu, Júlia... viatges pagats un cop jubilada...m'hi apunto.

Júlia ha dit...

Ja tens ráo, esparver. Ara bé, sobre els arcans i les arques: més arcana era la monarquia en els meus temps i ja veus, va tornar i amb èxit. I, sí, canviar plans d'estudis -i, en molts casos, encarregar un 'estudi'- són maneres de distreure el personal, no fer res efectiu, i pagar uns quants sous a quatre 'enxufats'. País!!!

Júlia ha dit...

Arare, és que aquest sistema ja va néixer malament i la seva evolució, com la de tantes coses, ha anat lligada a interessos partidistes de tota mena. Això sumat a la badoqueria -de la qual vaig participar en la meva cada dia més llunyana joventut- davant de la 'renovació pedagògica', doncs...

A veure si ens fan 'assessores', doncs, no vindrà d'un parell més.

Júlia ha dit...

Geperut, ho veig difícil, si no és que els més joves ho adoben una mica, qui sap, cal tenir esperança, encara que la meva ja està força malmesa.

Júlia ha dit...

Veí de Dalt, jo ho faria pel bé de la comunitat educativa, sacrificaria el meu lleure per fer un bon informe, amb l'ajuda de l'Arare... sí per fer això cal anar a Finlàndia, doncs mira, faré un esforç, és clar.

Deric ha dit...

Aprofitant el text, crec que els polítics haurien de passar un test piscotécnic i un d'inteligència abans d'accedir al càrrec! Així no tindriem, per exemple, un regidor de cultura que no s'ha llegit mai un llibre.

Luis Rivera ha dit...

Vivim, Julia, en un sistema en el cual els politics fracasan i ens endilgan el fracás como cosa nostra.

En una empresa privada, molt no hi durarian gaire.

Júlia ha dit...

Jo, Deric, més que res, els demanaria eficàcia comprovada, o resultats que es puguin comprovar, hi ha molta gent intel·ligent i intel·lectual que 'també' ha fet molts disbarats.

Júlia ha dit...

Certament Luis, és el problema del funcionariat, però sempre que se'n parla -del problema- es fa respecte als escalafons més bàsics.