19.11.08

Sobre cùpules polèmiques, tendències magmàtiques i eteris artistes pragmàtics

Sobre badoqueries diverses ja s’ha escrit molt. Ho va fer Cervantes amb el seu retaule invisible i Andersen amb el vestit de l’emperador qui, com se sap, anava despullat, de fet. Malgrat paràboles tan evidents i populars sobre la ximpleria col·lectiva al servei dels poders, no sembla que els ensenyaments que se’n deriven hagin tingut massa ressò, la veritat. Allò d'agafa fama i fote't a jeure continua amb vigència absoluta senyorejant el món que ens acull.

Hem tingut polèmica amb aquesta cúpula, molt bonica, sí, però no pas més que qualsevol bell treball d’escola fet per alumnes inspirats i sense cobrar. Primitivisme, aspecte magmàtic, i llenguatge dels bruixots, com sempre, que en tots els àmbits de la vida inventen i reeinventen per tal que sembli que saben de què parlen. Jo crec que amb els anys constatarem o constataran que l’art dels nostres temps ha estat, en gran part, una immesa estafa, però això és una opinió personal i poc qualificada. Els artistes i artesans del passat, al menys, s’ho curraven, com diuen vulgarment.

L’escàndol no és per si l’invent agrada o no agrada, és clar, la bellesa és un aspecte secundari i, al capdavall, les valoracions estètiques són subjectives i variables. És pel cost i per la parafernàlia artística que fa oblidar el fet que a l’escola primària no hi ha, per exemple, especialista de plàstica i que les facultats de Belles Arts no són el que haurien de ser, ni de bon tros. Si es volia fer una cosa cultural que palesés la diversitat i la recerca de la pau mundial es podia haver obert un concurs objectiu entre estudiants, segur que n’hi ha ha de molts colors, hores d’ara, a instituts i universitats, i destinar els calerons a allò pel que havien de servir, ajudes socials i desenvolupament. I el jovent triat podria haver anat fent currículum i donar-se a conèixer.

Se suposa que vivim en una democràcia on es pot opinar de tot però no et demanen opinió per gairebé res, i no costaria massa sotmetre a referèndum coses com aquesta, models de monuments, de cúpules, d’edificis singulars que han d’acompanyar la nostra història col·lectiva, pagats per les institucions que subvencionem amb els nostres impostos. Ah, però el poble no està format per opinar, sembla, malgrat que sigui, diuen, un gran poeta. Encara recordo polèmiques antigues, com la del fris del Col·legi d’arquitectes. O la del mitjó del MNC, per sort retirat a temps.

Aquests dies he sentit volar molts coloms verbals i pseudo artístics, que sí Gaudí, que sí l’art per damunt de tot. Gaudí vivia pobrament, era un místic, encara que sense massa manies a l’hora de treballar per al poder, i la Pedrera la va finançar una família, la qual, per cert, es va arruinar al darrera de tanta història artística. Que ara en treguem molts calerons no vol dir res, que ningú no gosi dir que no li agrada segons què de Gaudí queda molt lleig, i així anem fent. No cal recordar com es polemitzava sobre l’acabament de la Sagrada Família fins que va començar a rajar, i molt, el turisme modernista.

És clar que quan s’ha consultat a la gent després s’han passat pel folre el resultat. Fa anys es va sotmetre a votació l’elecció de la capçalera de l’Avui, primer diari en català, però aquella capçalera democràtica no va durar massa. També recordo haver votat per un model de monument a Macià, però al final es va fer el que els va semblar a nosequí i es va col·locar on els va abellir.

Ara també es polemitza sobre si s’ha de sotmetre a decisió popular el fet que les xemeneies del Besós romanguin on són o desapareguin. Polemitzar sobre coses que semblen tan indiscutibles des de la lògica pedestre em sembla una bajanada, i és clar que s’ha de sotmetre a decisió popular! I tot el que es paga amb diners publics hauria d’anar així, cúpules incloses!

Però anem empassant el que sigui i al final diem que és molt maco allò que ens diuen que hem de dir que és maco. Amb el temps, quan canviïn els gustos, els experts d’aleshores també criticaran que als antics, que no van decidir res, els agradés el que era moda i donava diners, ves, quina ignorància, així és el món. Mentrestant, un ball d’euros que ningú de nosaltres hem vist mai junts, ni els veurem. I la crisi, i l’atur. Amb uns quants bons grafiters d’aquests joves i ardits el resultat hauria estat si fa no fa. El pitjor és que no pots ni criticar perquè sembla que dones peixet a les dretes solidificades que han aprofitat el tema per portar també l’aigua al seu molí i que, la veritat, tampoc ens van deixar opinar mai sobre monuments, edificis, murals emblemàtics ni d’altres luxes urbanístics.

7 comentaris:

pere ha dit...

A mi la cupula d'en Barceló em sembla distreta. De tota manera, m'hagués semblat més interessant si en lloc del sostre l'hagués construït al terra. Trobo que simbolitzaria millor l'estat de la qüestió i s'acostaria més a la realitat.
Tens raó: sembla que de vegades cal el silenci perquè si no ... Colla d'hipòcrites papanates! Ai se m'ha escapat un castellanisme col·loquial! Esborra-me'l.

pere ha dit...

Ostres, l'accent de cúpula!

Anònim ha dit...

VISCA LA MA D'AN BIEL MESQUIDA¡ I LA PLUMA ESCLAR. JUGANT AMB BCN.........

Júlia ha dit...

Ai, Pere, la qüestió no es si agrada o no agrada, sinó el cost, la necessitat i la parafernàlia semàntica a l'entorn de tot plegat, certament. Posada a triar, m'agradava més la gruta de les atraccions Apolo en els seus bons temps, és que una és del Paralelu, no s'hi pot fer més.

Júlia ha dit...

Bon dia, Jugant amb Barcelona, entenc que t'ha agradat que li agradés, a Mesquida?

Montse ha dit...

hehehe, la gruta del Tibidabo, amb aquell trenet penjat, tampoc no estava malament!

Júlia ha dit...

No, certament Montse, però la de l'Apolo era la de l'Apolo i sortia a aquella peli antiga, 'Apartado de correos 1001' i tot.