30.12.08

HOMENATGE A JOAN BROSSA




(Barcelona, 19 de gener de 1919-30 de desembre de 1998)





LA : sisena nota, SEXTINA
PAN: deu dels boscos, de vegades identificat amb el FAUNE

X: lletra que simbolitza la incògnita, el MISTERI, la
MÀGIA
A: Inici de TOT. L’inici humà s’esdevé a la PANXA, i en ella es conserva un punt central i d'intercanvi vital,
EL MELIC.
DEL:
preposició que indiCA PUNT DE PARTIDA, CAUSA, MOTIU i moltes coses més, únida íntimament a l’article masculí EL, que en català precedeix els noms en el llenguatge col·loquial ‘EL BROSSA’, ‘DEL BROSSA’...
BOU: animal mític, l’A invertida és el seu SÍMBOL


PANXA DEL BOU: Indret mític on fa estada de forma temporal un dels personatges més emblemàtics de les rondalles catalanes, en PATUFET. Mentre Jonàs, el bíblic, o Pinotxo, l'italià, romanen al ventre d'una balena, PATUFET, símbol de l'ésser desvalgut que supera la seva petitesa, ho fa a la panxa del BOU, animal mediterrani per excel·lència, símbol terrenal de força i resistència. En català s'utilitza col·loquialment 'FER PANXA' quan la porció d'un tot es desvia de la vertical, sortint enfora.


POEMA


En Pinxo va dir en el Panxo: 'Vols que et punxi amb un punxó?'
I el Panxo va dir en el Pinxo: 'Punxa'm, però a la PANXA, NO!


REFLEXIONS SOBRE EL TEXT (NO US OBLIDEU DE LLEGIR LA LLETRA PETITA):

Els Pinxos sempre han suposat que els Panxos s'alegren de les seves punxades... De vegades els Panxos han d'acceptar que els Pinxos els punxin UNA MICA, per això cal insistir... A LA PANXA, NO!!! Algun dia en Panxo punxarà en Pinxo, tot arriba.

Liu-Ja Tascó i D'Horcec


14 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Procurarem que no em punxis gaire fort; i menys, allí..., Liu-Ja!
Molt bon homentage!

Gregor ha dit...

La doctora Tascó també per aquí? si que és erudita

F.Puigcarbó ha dit...

ha estat un éxit l'homenatge, fins i tot n'han parlat a TV3 "la meva"

vpamies ha dit...

Liu-Ja, avui la panxa del bou és més brossiana que mai.

Ets una contadora d'històries fantàstica.

Gràcies per participar!

F.Puigcarbó ha dit...

que tingueu un bon any!

Sàlvia ha dit...

Un supermegaboifeliç any 2009, per a tú i tots els teus. Un brindis amb cava, poesia i molta alegria.

"No me sirve", de Mario Benedetti

La esperanza tan dulce
tan pulida tan triste
la promesa tan leve
no me sirve

no me sirve tan mansa
la esperanza

la rabia tan sumisa
tan débil tan humilde
el furor tan prudente
no me sirve


no me sirve tan sabia
tanta rabia
el grito tan exacto
si el tiempo lo permite
alarido tan pulcro
no me sirve

no me sirve tan bueno
tanto trueno

el coraje tan dócil
la bravura tan chirle
la intrepidez tan lenta
no me sirve

no me sirve tan fría
la osadía
sí me sirve la vida
que es vida hasta morirse
el corazón alerta
sí me sirve

me sirve cuando avanza
la confianza

me sirve tu mirada
que es generosa y firme
y tu silencio franco
sí me sirve

me sirve la medida
de tu vida

me sirve tu futuro
que es un presente libre
y tu lucha de siempre
si me sirve

me sirve tu batalla
sin medalla

me sirve la modestia
de tu orgullo posible
y tu mano segura
sí me sirve

me sirve tu sendero
compañera.

Un mil·lió de besadetes amb confetti de colors

Júlia ha dit...

Gràcies, Veí, aquesta nit no m'has deixat dormir amb l'orgia brossiana que heu muntat al pis de dalt, ufff, ufff, ufff....

Júlia ha dit...

Gregor, la doctora Tascó ho sap 'gairebé' tot. No tant com el doctor silesià immortal, però...

Júlia ha dit...

Sí, ha estat una passada la moguda brossiana, Francesc. No he vist la tele, a veure si ho repeteixen, doncs.

Júlia ha dit...

Gràcies, Víctor, ha estat un honor i un plaer brossià.

Júlia ha dit...

Gràcies, Sàlvia, per la felicitació i el bell poema, una abraçada.

Júlia ha dit...

Igualment, Francesc, felicitat per a tu i tots els teus i les teves.

Empar ha dit...

Hola, Júlia, la ja més que famosa crisi em va afectar de primera mà i vam haver de treure'ns internet de casa, així que no et puc llegir tan com abans. Els meus desitjos de felicitat i salut per al 2009.

Empar, des d'Alacant

Júlia ha dit...

Em sap greu que no puguis 'passejar' tant, Empar, tant de bo la crisi faci crisi. Mercès per la visita, una abraçada.