LA : sisena nota, SEXTINA
PAN: deu dels boscos, de vegades identificat amb el FAUNE
X: lletra que simbolitza la incògnita, el MISTERI, la MÀGIA
A: Inici de TOT. L’inici humà s’esdevé a la PANXA, i en ella es conserva un punt central i d'intercanvi vital, EL MELIC.
DEL: preposició que indiCA PUNT DE PARTIDA, CAUSA, MOTIU i moltes coses més, únida íntimament a l’article masculí EL, que en català precedeix els noms en el llenguatge col·loquial ‘EL BROSSA’, ‘DEL BROSSA’...
BOU: animal mític, l’A invertida és el seu SÍMBOL
PANXA DEL BOU: Indret mític on fa estada de forma temporal un dels personatges més emblemàtics de les rondalles catalanes, en PATUFET. Mentre Jonàs, el bíblic, o Pinotxo, l'italià, romanen al ventre d'una balena, PATUFET, símbol de l'ésser desvalgut que supera la seva petitesa, ho fa a la panxa del BOU, animal mediterrani per excel·lència, símbol terrenal de força i resistència. En català s'utilitza col·loquialment 'FER PANXA' quan la porció d'un tot es desvia de la vertical, sortint enfora.
POEMA
En Pinxo va dir en el Panxo: 'Vols que et punxi amb un punxó?'
I el Panxo va dir en el Pinxo: 'Punxa'm, però a la PANXA, NO!
REFLEXIONS SOBRE EL TEXT (NO US OBLIDEU DE LLEGIR LA LLETRA PETITA):
Els Pinxos sempre han suposat que els Panxos s'alegren de les seves punxades... De vegades els Panxos han d'acceptar que els Pinxos els punxin UNA MICA, per això cal insistir... A LA PANXA, NO!!! Algun dia en Panxo punxarà en Pinxo, tot arriba.
Liu-Ja Tascó i D'Horcec
14 comentaris:
Procurarem que no em punxis gaire fort; i menys, allí..., Liu-Ja!
Molt bon homentage!
La doctora Tascó també per aquí? si que és erudita
ha estat un éxit l'homenatge, fins i tot n'han parlat a TV3 "la meva"
Liu-Ja, avui la panxa del bou és més brossiana que mai.
Ets una contadora d'històries fantàstica.
Gràcies per participar!
que tingueu un bon any!
Un supermegaboifeliç any 2009, per a tú i tots els teus. Un brindis amb cava, poesia i molta alegria.
"No me sirve", de Mario Benedetti
La esperanza tan dulce
tan pulida tan triste
la promesa tan leve
no me sirve
no me sirve tan mansa
la esperanza
la rabia tan sumisa
tan débil tan humilde
el furor tan prudente
no me sirve
no me sirve tan sabia
tanta rabia
el grito tan exacto
si el tiempo lo permite
alarido tan pulcro
no me sirve
no me sirve tan bueno
tanto trueno
el coraje tan dócil
la bravura tan chirle
la intrepidez tan lenta
no me sirve
no me sirve tan fría
la osadía
sí me sirve la vida
que es vida hasta morirse
el corazón alerta
sí me sirve
me sirve cuando avanza
la confianza
me sirve tu mirada
que es generosa y firme
y tu silencio franco
sí me sirve
me sirve la medida
de tu vida
me sirve tu futuro
que es un presente libre
y tu lucha de siempre
si me sirve
me sirve tu batalla
sin medalla
me sirve la modestia
de tu orgullo posible
y tu mano segura
sí me sirve
me sirve tu sendero
compañera.
Un mil·lió de besadetes amb confetti de colors
Gràcies, Veí, aquesta nit no m'has deixat dormir amb l'orgia brossiana que heu muntat al pis de dalt, ufff, ufff, ufff....
Gregor, la doctora Tascó ho sap 'gairebé' tot. No tant com el doctor silesià immortal, però...
Sí, ha estat una passada la moguda brossiana, Francesc. No he vist la tele, a veure si ho repeteixen, doncs.
Gràcies, Víctor, ha estat un honor i un plaer brossià.
Gràcies, Sàlvia, per la felicitació i el bell poema, una abraçada.
Igualment, Francesc, felicitat per a tu i tots els teus i les teves.
Hola, Júlia, la ja més que famosa crisi em va afectar de primera mà i vam haver de treure'ns internet de casa, així que no et puc llegir tan com abans. Els meus desitjos de felicitat i salut per al 2009.
Empar, des d'Alacant
Em sap greu que no puguis 'passejar' tant, Empar, tant de bo la crisi faci crisi. Mercès per la visita, una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada