21.6.09

Pecats (perdonats) contra el setè manament



Acabo de llegir al diari que el famós Dioni, avui agent immobiliari, va organitzar una festa, va llogar discoteca, va promocionar-la amb cartells per tota la contrada, i allà és van repartir un saborós pastís de cent quilos que reproduïa la camioneta famosa. La festa era gratuïta, hi podia anar qui volia i era per celebrar els vint anys del robatori.

Com recordareu els més grandets, en aquell robatori es van
mangar 298 milions de les pessetes d'aleshores, de l'any 1989. D'aquests diners se'n van recuperar 175 milions, la resta, segons l'heroi de la gesta, l'havia repartit a uns amics i no es va trobar enlloc. El senyor aquest, detingut al Brasil, on estava envoltat de boniques senyores i gresques diverses, va anar a la garjola, però en va sortir el 1995 en llibertat condicional. Va fer algunes aparicions mediàtiques per la tele i de tant en tant, com el Guadiana, torna a sortir als mitjans de comunicació contractat per algun programa educatiu dels nostres temps. No era un lladre ben plantat a l'estil Cary Grant o Louis Jourdan, com els de les pelis, no vull ni pensar el que hauria passat ni les passions que hauria desvetllat si arriba a ser un dandi formós, en lloc d'un xicot de físic una mica singular. Però sí que podria ser un personatge de peli espanyola de paròdia, com els d'aquell magnífic Atraco a las tres, dirigida per Forqué, on Gracita Morales compartia banda amb López Vázquez i Cassen i es vestia de atracadora. A la peli espanyola, per cert, l'atracament se n'anava en orris pel fet que uns lladres de veritat s'emportaven el botí.

Em comenta el meu espòs si això de la festa amb promoció no és fer una mena de 'apologia del delicte'. No ho sé, però tot plegat resulta berlanguià al màxim, i d'allò d'odiar el delicte i compadir el delinqüent, en aquests casos es passa a admirar el delicte i envejar el delinqüent, gairebé. Llàstima que sóc a Batea i la festeta es feia massa lluny, la propera vegada, potser quan faci els trenta anys de l'esdeveniment, a veure si l'imserso fa un tracte amb el protagonista d'aventura tan sensacional i ens paguen als jubilats una estada per aquells verals andalusos. Fins i tot es podria muntar un itinerari temàtic en furgoneta (i vaixell) que ens portés fins al Brasil i acabés a la discoteca festera, passant breument per la garjola a fer un esmorzar, posats a fer.

10 comentaris:

Deric ha dit...

és ben bé que coses com aquestes del Dioni només poden passar en aquest país de pandereta!!!

per cert, em tens ben enganxat amb L'inici del capvespre i amb en Pep i l'Emma...

Clidice ha dit...

És curiós com tothom s'estripa les vestidures criticant als "polítics que roben" i que "tots són iguals", en aquest país que admirem personatges com el Dioni o el Mario Conde, perquè, si poguéssim faríem el mateix: complex de Robin Hood? infantilisme congènit?

El veí de dalt ha dit...

Fins i tot va fer una cançó, recordes? "Atraco a les 3" era un peli ben divertida per aquells anys.

F.Puigcarbó ha dit...

ah! està be la festa, el Dioni es un lladre atípic, de fet no es lladre, ell deia que els havia recollit els diners i fins i tot també va gravar un disc de bossanovamque no estava tant malament.
No se si ni tan sols es podria considerar al Dioni delinquent, és un cas a banda. Els bancs fan el mateix que ell cada dia laborable i ningú diu res quan fan les juntes d'accionistes.

Júlia ha dit...

Doncs sí, Deric, veig molt difícil que passessin a d'altres països de l'àrea nostra.



M'alegro que el llibre t'enganxi, li està passant a molta gent, així que feu propaganda boca-orella si us agrada, perquè, la veritat, en els 'mitjans habituals' no n'han dit ni mitja paraula.

Júlia ha dit...

Clídice, és que la corrupció funciona a petita i gran escala, fa anys ningú no s'avergonyia de cobrar l'atur i fer un sobresou en negre i si ara no es fa més és perquè és temps de vaques magres. Tampoc ningú no s'espanta de tenir treballadores de la neteja sense assegurar ni de moltes coses més, només cal veure aquest cas del pobre bolivià i el seu braç llençat a les escombraries, cas del que, per cert, s'ha parlat ben poc malgrat la seva gravetat i s'ha destapat al cap d'uns quants dies d'haver passat...

Júlia ha dit...

Tens raó veí, crec que va gravar un disc i fins i tot Sabina li va dedicar una cançó...

Una bona peli en el seu gènere, efectivament, amb uns actors immensos.

Júlia ha dit...

Suposo Francesc que per això desvetlla admiracions, quien roba a un ladrón, etc. Una altra cosa és considerar en quin tipus de societat ens movem si aquests casos fan somriure i desvetllen enveja.

Marta ha dit...

No deixarem mai la pandereta, malgrat ser un país amb l'euro. M'apunto a la volta pels jubilats!

Júlia ha dit...

Em sembla que no, Marta. No caldria deixar la pandereta, tan sols tocar-la amb una mica més de cultura musical.