25.9.09

Visca la jota blogaire, ni que no la balleu gaire!!!



A causa d'un rampell d'inspiració m'he decidit a participar en el concurs de jotes tibauenques. A la fotografia, imatges de la dansada de Batea.

Com que he nascut a Can Fanga
I al Poble-sec en concret,
No he après a ballar la jota,
Deien que no n’era indret,
I resulta que és tan nostra,
Com el mateix Patufet.

Visca la jota blogaire,
Que es balla per internet,
En el feisbuc i el youtube,
A Tortosa i Tavertet,
De la Sènia a Campdevànol,
Al Canadà i al Tibet.

Al Picatxo de Batea,
ara hi tinc una caseta,
i bec vi de la Terra Alta
que no és bo per fer dieta,
només enyoro la platja
que hi ha a la Barceloneta.

22 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

ha, ha, moltes gràcies

Clidice ha dit...

Molt bona! la Mercè t'ha inspirat :P

Allau ha dit...

Júlia, t'ha quedat fantàstica. No se't nota gens que siguis de Can Fanga.

poesiaula ha dit...

aquesta és una jota de categoria!

Júlia ha dit...

Gràcies les teves, serrano,
rei de les terres de l'Ebre,
que només fas que animar
los bloguets amb sal i pebre,
que segueixis sempre igual
i que mai no et toqui el rebre.

Júlia ha dit...

La Mercè que és festa grossa,
Clídice, ja tens raó,
feia temps que no rimava
i avui rimo tot això,
ja gairebé parlo amb jotes
i no tinc aturador.

Júlia ha dit...

De Can Fanga, a los fangueros
nos critiquen a desdir,
abans et deien; pagès!!!
i ara et fan: barceloní!!!
Allau, tot això és enveja,
tos voldrien ser d'aquí.

Júlia ha dit...

Per a poemes de 'classe',
els que escrius en el teu blog,
de classe i categoria
com no se'n troben enlloc,
que no sé com te'ls empesques,
si de pressa o poc a poc.

Galderich ha dit...

Ha, ha... veig que estar en un dels indrets més "quemacos" de Catalunya t'inspira!

Allau ha dit...

La Júlia s'ha trastocat
per voler escriure una jota
li ha posat tanta afició
que amb una ja no es conforma
pobra, no té aturador
caldrà cosir-li la boca ;p

Júlia ha dit...

Galderich, el dels dels bells llibres,
jo inspirada sempre estic,
potser sí que m'ho provoca
veure el cim de Montjuïc
o aquestes tres xemeneies,
que trobo que fan bonic.

Júlia ha dit...

Allau, mira, no em provoquis,
que hauré d'anar a fer el dinar,
i si començo a fer rimes
no sé qui em podrà parar,
el més calent a l'aigüera
i ja dinarem demà, tralarà.

Anònim ha dit...

Tirutirurit,
Tirutirurit,
tirutiru iiiit
Tirutirurit,
Tirutirurit,
tirutiru iiiit...
(Música " De Roquetes vinc.")
La lletra, preciosa, eh?

M. Antònia ha dit...

Apa! a ballar tothom! Molt bé Júlia i als que li han contestat amb altres jotes també.

Júlia ha dit...

Maria Antònia, la pintora,
la reina de la pintura,
et responc amb una jota
per no variar l'estructura.
I perquè tu també ballís
com quan eres criatura.

Júlia ha dit...

Anònim misteriós
de lletra fenomenal
aquesta lletra que escrius
és ben bé art conceptual,
quan anem tots a Roquetes
l'entonarem tal com cal...

Gregorio Luri ha dit...

Una jotica galana
la julica nos cantó
en la lengua catalana
porque así se l'antojó.

Un abrazo, lleno de admiración. Usted comprenderá que le tenía que responder con una jota navarra.

Júlia ha dit...

Caramba con don Gregorio,
puede un método inventar,
pues entre jota y jolgorio,
se da bien filosofar!

Seguro que con joticas
escribirá maravillas,
y sus libros pedagógicos
venderá como rosquillas.

poesiaula ha dit...

Júlia reina del teclat,
no es cansa aquesta xicona
d'obsequiar les amistats
amb rimes de casta bona
que conviden a ballar.
Són jotes de Barcelonaaaa.

Júlia ha dit...

Isabel, si ens deixen soles
fem més jotes per segon
que estrelles al cel es veuen,
a l'hora de fer non-non,
no sabem que pel que fa a versos
som lo milloret del món.

F.Puigcarbó ha dit...

aixó s'hauria de sentir cantar...

Júlia ha dit...

Francesc, a veure si un músic
ens fa arranjaments com cal,
i ens vestim tots de joteros,
i fem un bon festival,
de blogaires en persona
i no pas del món virtual.