14.10.09

Sobre l'esport dels nostres temps


Cada vegada em costa més d'entendre el món de l'esport. En el cas del bàsquet, això de fitxar persones que, en realitat, allò que tenen és un problema de gegantisme, em sembla alarmant, i encara m'alarma més que es tingui per una cosa normal i acceptable. No sé perquè no es pot jugar a aquest esport fent categories per alçades, com en el temps de la boxa es feia segons el pes, per exemple. Crec que ens escandalitzaríem si es fitxés gent amb enanisme per practicar un esport-espectacle, però en el cas de l'alçada excessiva sembla que no es mira de la mateixa manera. No sembla un espectacle de circ, vaja, però l'esport, en general, té una bona càrrega de circ. Entenc que aquests joves aprofitin la seva singularitat física per poder viure millor. El que no entenc és la potenciació de tota aquesta competitivitat, rècords, medalles, i esforços paranormals, com els que fan els ciclistes, per cert, un dels esports on hi ha hagut un nombre més gran de joguines trencades. Vaja, potser és que no hi entenc... I del futbol, ja, ni en vull parlar perquè diria molts disbarats.

14 comentaris:

Clidice ha dit...

Doncs tens tota la raó. Jo que sóc del món del bàsquet n'he vist moltes de joguines trencades, i en totes les categories. Al final tot és una qüestió de diners, per variar :(

Galderich ha dit...

Ha, ha... per un problema d'alçada un apunt diminut!
Tens raó, però com li digué Don Quixot a Sancho Panza: "Amigo Sancho, con el Deporte hemos topado!"

Sani Girona Roig ha dit...

Molt bé Júlia,
Una cosa així anava a escriure jo quan l'altre dia vaig veure a TV3 que un entrenador negre parlava meravelles d'un "cervellet" que havien caçat: un jovenet de 15 o 16 anys de més de 2 metres, mans també gegantines i calçant un 56, la mateixa mida que no é quins altres grans jugadors de bàsquet de la lliga oficial.
La idea era que havien trobar un diamant en brut perquè malgrat aquestes dades demostrava que podia córrer i encistellar bé.

Vaig pensar que si fos per mi desfaria l'invent: una nova lliga amb gent d'altura estadísticament normal, entre 1.55 i 1.85
i això sí, faria abaixar la cistella mig metre ben bo.
Segur que el bàsquet deixaria de ser un esport per a joves crescuts amb hormones per reconvertir-se en un sport per a tothom .

Però fins i tot l'esport professional és una gran mentida... patètica.

Júlia ha dit...

Clídice, el bàsquet és un dels pocs esports que fèiem les noies en el meu temps, li tinc una certa simpatia, però aquests nivells d'absurd em posen els pèls de punta. Doncs sí, de diners i d'estrany prestigi esportiu, mentre els equips de barri i poble tenen dificultats, així com els equips escolars, per sobreviure amb dignitat. Encara que, com vaig explicar en alguna ocasió, el comportament de moltes famílies en competicions d'infants és inquietant del tot.

Júlia ha dit...

Galderich, em costa molt ser breu, no sé com m'ha sortit tant curtet, deu ser l'alarma provocada per aquest tipus de notícies. Ahir mateix, crec, deien que el Tour augmentava la dificultat amb més ports de muntanya, després volen que no es dopin...

I tant, l'esport és intocable, gairebé.

Júlia ha dit...

Hola, Sani. Doncs és a aquesta notícia que em refereixo, encara que no és pas la primera vegada, i sovint hem comentat això que dius, que s'hauria de fer una competició amb alçades normals o per categories d'alçada, què passa si ets baixet o de la 'mitjana' i vols jugar a bàsquet una mica més enllà de l'equip del barri? En fi, com que molts aspectes de l'esport a aquests nivells són un rosari de despropòsits...

Galderich ha dit...

Júlia,
Veig que li has donat un New Look!

Júlia ha dit...

Estic fent provatures tècniques a la mida de les meves migrades possibilitats informàtiques, Galderich. No sé com ho deixaré al final. I em costa, car sóc conservadora. Vaja, m'hi he tornat amb els anys.

M. Antònia ha dit...

Vaja canvi de Blolg! M'agradava una fotografia de presentació. Però els canvis van bé, les proves també, jo no m'atraveixo. No tinc temps de tantes coses pendents que tinc...
Sobre alçades, diuent que són més lents a córrer...? Però una passa d'ells deu ser com dues i mitja meves. Tens raó, que fecin lliga diferent pels que passen per sobre de la mida normal i dels que són per sota, perquè crec que també tenen dret a poder jugar a basket i ser campions del món. Per ser més baix ja estan eliminats!
Ves provan que després ja me'n ensenyaràs

M. Antònia ha dit...

Escrc ràpid, perdona les errades

Sani Girona Roig ha dit...

Com que és relativament f`cil fer i desfer pots potinejar-h com més t'agrai.
A mi mem sembla millor aquest format actual, l'altre el trobo un mica massa rústic... i quant a l'amplada també molt millor ara.
Però a mi no em facis cas, que tinc molt poca capacitat de convicció.
"Fais ce que tu vouldras".
Però ja et dic e sembla bé que hagis miat de canviar l'embolcall. El suc, el contingut és el que compta a cap i a la fi, i això hi serà igualment en una pantilla que en una altra.
Endavant!
Congrats d'un dels teus fans!
Sani

Júlia ha dit...

Maria Antònia, això està en proves, no m'agrada fer massa canvis però com que el blog ja té cinc anys potser li cal algun arranjament, sobre la foto, 'estoy en ello'. No creguis, la tècnica em supera, faré el que podré.

Júlia ha dit...

Bon dia, Sani, a mi l'amplada també m'agrada més així, bé, anirem provant a la mida de les meves migrades possibilitats, jo no en sé tant com tu, ja m'agradaria.

Júlia ha dit...

Per cert, fent arranjaments vaig esborrar els blogs on 'anava' i els estic tornant a posar, que ningú es pensi que l'he esborrat del mapa per motius inconfessables... Això sí, aprofitaré per escombrar-ne alguns que porten mesos inactius.