Cada vegada em costa més d'entendre el món de l'esport. En el cas del bàsquet, això de fitxar persones que, en realitat, allò que tenen és un problema de gegantisme, em sembla alarmant, i encara m'alarma més que es tingui per una cosa normal i acceptable. No sé perquè no es pot jugar a aquest esport fent categories per alçades, com en el temps de la boxa es feia segons el pes, per exemple. Crec que ens escandalitzaríem si es fitxés gent amb enanisme per practicar un esport-espectacle, però en el cas de l'alçada excessiva sembla que no es mira de la mateixa manera. No sembla un espectacle de circ, vaja, però l'esport, en general, té una bona càrrega de circ. Entenc que aquests joves aprofitin la seva singularitat física per poder viure millor. El que no entenc és la potenciació de tota aquesta competitivitat, rècords, medalles, i esforços paranormals, com els que fan els ciclistes, per cert, un dels esports on hi ha hagut un nombre més gran de joguines trencades. Vaja, potser és que no hi entenc... I del futbol, ja, ni en vull parlar perquè diria molts disbarats.
