16.8.10

He tornat a visitar el senyor Rochester






He rellegit aquests dies Jane Eyre per diferents motius. Era un d'aquells llibres clàssics de la nostra joventut, a més era molt moral ja que Jane fuig i refusa amistançar-se amb el seu estimat per darrere l'església, tot i la delicada situació matrimonial del senyor. La història de Jane i Rochester s'ha portat sovint al cinema i la televisió, fins i tot en  recordo una versió de TVE amb Rafael Arcos i Maria Luisa Merlo, força digna. El malaurat Arcos, ja una mica grandet, estava d'allò més interessant vestit d'època, com en aquest cas.

M'ha decebut la relectura. Crec que algunes versions en cinema han millorat l'original encara que també han carregat sovint les tintes truculentes en el tema de l'escola, el casalot i la boja perillosa. Hi ha al llibre un cert humor anglès que sura per damunt de les situacions i que en les versions en cinema es perd sovint. De tota manera no acabo d'entendre l'èxit, immens, que va tenir el llibre en el seu moment, si faig un repàs, fins i tot, del que es publicava en l'època. Cims borrascosos -o rúfols, com es va traduir en les primeres versions en català- és, pel meu gust, molt superior i molt més inquietant. Amb els anys en fas lectures diferents però continua desvetllant una estranya admiració. Es considera en general que Emily era la germana més intel·ligent, però a causa de la breu durada de les seves vides tenim pocs elements de judici per fer aquest tipus d'afirmacions.

El llibre va aplegar molts elements atractius: una noia independent, pobra però culta -i amb tendència a enriquir-se, com molts personatges de Dickens-, una casa misteriosa, un home enigmàtic, tragèdies a dojo, una escola sòrdida i un bon doll de secundaris diversos i singulars. És un llibre que avui trobem amb facilitat per internet o als ebooks on ens apleguen tanta literatura lliure de peatge. És un llibre que demana gravats antics amb regust noucentista. Llàstima que la bona il·lustració realista hagi pràcticament desaparegut del mapa!

Evidentment, les germanes Brontë, amb el seu pare i el seu tràgic germà, desvetllen encara gran curiositat. Al seu poble existeix un museu molt visitat i si un dia vaig per aquells verals segur que m'hi arribo. Van viure totes elles pocs anys, la tuberculosi i les infeccions van acabar amb el bo i millor de la joventut de l'època. Les  Brontë ja van provocar, en el seu temps, que es vessés molta tinta sobre la família. Elisabeth Gaskell  va escriure una biografia de Charlotte, de qui havia estat amiga. El misteri sovint supera la realitat, hi ha el testimoni de la filla de Thackeray, també escriptora, sobre una visita que el seu pare fa a Charlotte on descriu una vetllada absolutament avorrida. 

Per qüestions de manca d'autoestima peninsular coneixem millor les vides i fets de les Brontë que no pas les de moltes de les nostres autores. Anglaterra té, a més, la virtud, com França, de valorar molts dels seus edificis i paisatges antics  i pots retrobar el passat en el seu context. Aquí fem i refem amb constància desmesurada. Ahir el Xiruquero es planyia de la desaparició i suplantació dels paisatges pirenaics, reconvertits en petites suïsses d'estar per casa, boniques i confortables però molt allunyades del passat real. Això passa a les zones rurals però també i encara en major grau a les urbanes, ni tan sols els grans mites literaris no han aconseguit, en la majoria de casos, fer respectar massa espais. És la nostra una mentalitat de nou ric, fa anys que tinc l'esperança en un canvi de manera de fer, però em temo que faré moixoni sense haver reeixit en les meves ànsies conservadores.

Retornant a Jane Eyre i Rochester, que tan bé em queiem quan era adolescent, he de dir que en la relectura actual m'han resultat antipàtics i egoïstes, retòrics, classistes i carrinclons. Ja sé que els anys passen per a tothom, també per als herois de ficció, però fa un temps, per exemple, vaig rellegir Anna Karenina i encara que va ser una experiència molt diferent a la de la meva primera lectura juvenil del llibre, vaig tornar a gaudir molt amb la novel·la, amb les seves descripcions d'una època llunyana però tan humana com la nostra, i amb una rastellera de personatges secundaris immensos, més atractius fins i tot que no pas els mateixos protagonistes.

Jane Eyre m'ha semblat, avui, molt fulletonesca, en el pitjor sentit del terme. De tota manera, alguna cosa ha de tenir quan se'n continuen fent sèries i pel·lícules un dia sí i un altre també. 

12 comentaris:

Allau ha dit...

Potser la seva perdurabilitat es deu a que la història de "La Ventafocs" té un atractiu immortal.

Júlia ha dit...

Doncs segurament, Allau, encara que aquesta és una ventafocs força especial...

Arare ha dit...

Cims borrascosos... aquest cop no vaig poder! ho sento, però el vaig deixar a mitges. Quan l'havia llegit fa un munt d'anys m'havia agradat, però ara...

Estic segura que també em passaria amb Jane Eyre, així que prefereixo mantenir el bon record de quan el vaig llegir, també fa una bona pila d'anys.

Sovint, quan rellegim, ens adonem de com han canviat les coses en els darrers vint o trenta anys - abans el temps passava igual de de pressa però potser no ens n'adonàvem tant - en fi, aquesta és una altra qüestió per analitzar.

ah, i és cert que Anna Karenina, sent folletinesc, no ho és tant. I parlant de folletins (o futlletons, o com es digui) recordes "Ama Rosa"? :D

i potser no caldria anar a buscar una novel·la tan llunyana, el mateix Ventdelpla no es queda curt, hehehe!

Júlia ha dit...

Arare, jo he rellegit en més d'una ocasió els Cims borrascosos i el trobo un llibre estrany, però per a mi és força millor que la Jane Eyre.

Sobre Anna Karènina, és un gran clàssic, cada vegada que el llegeixo li trobo coses noves més enllà de la història d'adulteri, té un munt d'històries diverses a dins, reflexions sobre la vida, descripcions de la societat, en fi, que és un dels meus preferits si es que en tinc algun.

Sobre els serials, Ama Rosa o Vent del Pla, tenen els mateixos defectes, comencen raonablement bé i després, com que no s'acaben mai, deriven en disbarats diversos.

De Tolstoi he parlat varies vegades. Mira això:
http://lapanxadelbou.blogspot.com/2009/02/deries-literaries-tolstoi-1.html

I de Sautier Casaseca, també:

http://lapanxadelbou.blogspot.com/2010/06/un-centenari-evocador-guillermo-sautier.html

És que sóc novel·lera, critico però després m'agraden les històries complicadetes.

Xavier Caballé ha dit...

Al llibre que he acabat de llegir "El caso Jane Eyre", no només hi surt el llibre de la Brontë... sinó que el senyor Rochester es converteix en un ésser viu. Al Museu també hi ha un episodi, quan la protagonista (Thursday Next) aconsegueix introduir-se dins del llibre... :)

Júlia ha dit...

Xavier, la literatura sobre la literatura és tot un gènere, no en sóc massa seguidora però hi ha llibres interessants i sempre són un reclam per a l'original.

Josep Lluís ha dit...

Passen els anys i canvien els gustos. Fa uns anys vaig llegir una traducció castellana de Jane Eyre que tenia per casa que em va encisar. Recorde molt bé Jane fugint, les escenes angleses que s'hi descrivien, la boja de l'àtic... Hauré de rellegir-la, potser ara també em decep. Wuthering Heights me la vaig deixar a meitat, no tenia prou nivell d'anglés :S A veure si un dia la reprenc.

Júlia ha dit...

Josep Lluís, també compta el fet que és una història molt coneguda, filmada i rellegida, cosa que fa que el factor sorpresa resti molt abaltit.

De tota manera, té el seu què, molts factors de misteri, nena desvalguda que supera la situació, protagonista baronívol i atractiu...

F.Puigcarbó ha dit...

la veritat és que em faria molta mandra rellegir-la, i suposo que deu haver envellit malament, o potser he envellit malament jo.

Júlia ha dit...

Francesc, darrerament em costa molt trobar novel·les actuals que m'acabin de fer el pes, amb les antigues no tens sorpreses i sempre hi ha el component 'nostàlgic'...

Deric ha dit...

alguna cosa deu tenir, si. Jo no l'he llegit ni he vist mai cap pel·lícula d'aquesta novel·la, dec ser un bitxo rar?

Júlia ha dit...

Deric, no és estrany que no l'hagis llegit però sí que no t'hagis ensopegat per la tele amb alguna de les moltes versions del llibre.