29.3.11

La Fira del Temps







Fan a la plaça la Fira del Temps
sota una carpa estelada de plata.
Tot de marxants amb capell escarlata
i amb un somriure esquerdat a les dents
venen engany als possibles clients.
Sobre els taulells es passeja una rata
que fuig de l’aspra cacera del gat
mentre rosega un minut oblidat.

Hi hem arribat per comprar primaveres
i a vendre antigues glaçades d’hivern,
les tardes llargues, el pas d’un vell tren
i aquella absurda i inútil espera.
Baratarem l’hora absurda i sobrera
per un instant que serà massa car.
Sota un fanal que espargeix llum somorta
un munt de gent va fent cua a la porta.

Fan una rifa cap a mitjanit.
Hi ha un grapat d’anys per qui tingui fortuna
i nits d’amor sota espurnes de lluna,
somnis, viatges i almostes d’oblit.
Porto una taca de pena al vestit
i una maleta farcida de runa.
L’atzar, variable, entre tendre i hostil,
balla inconstant, com les pluges d’abril.

-Qui vol un bri xafogós de l’estiu?
-Qui, una tardor sense fulles daurades?
-Qui, el fals orgull de les guerres guanyades?
-Qui, estels d’aram reflectits en el riu?
L’encarregat de la fira ho escriu
tot a un gran llibre de tapes folrades.
I una gropada de vent de dissort
porta un calfred que ens apropa a la mort.

Jo ja he comprat a unes quantes parades
les unces velles d’un temps més barat.
A la butxaca, en el pou d’un forat,
les he perdut pel camí de tornada.
Ai, de la vida, estantissa i somniada.
Ai, dels juliols i la joia del blat.
Encara al pit, amagat i calent,
hi he conservat un bocí de present

                  Júlia Costa. Indrets i camins


Recomanació bibliogràfica: Un llibre que mostra una altra cara de Barcelona, molt menys amable que la burgesa i modernista, Pobres nenes, dones pobres,  sobre les nenes acollides en les Cases de Maternitat i Caritat durant el segle XIX.
                                               

4 comentaris:

Puigcarbó ha dit...

Gràcies per la recomanació i per el poema.

Júlia ha dit...

Tu les tens totes, Francesc, he, he.

Olga Xirinacs ha dit...

Bon poema, Júlia. Sòlida construcció, imatges encertades, reals i també molt evocadores per descriuen l'univers viscut i el que es va vivint.
Ajuda a reflexionar.

Júlia ha dit...

Gràcies, Olga!