El cinema del barri

(Fotografia Oriol Maspons, del llibre 'Toreros de salón')

El cinema del barri

Tenia un cert alè de barraca de fira

i un vell sostre pintat amb quadrets de colors.

Passava un aire fresc que feia olor de flors,

s’esmunyia algun gat per sota la cadira.

Viatges i misteris a sis rals la butaca,

avui una de riure, demà una de plorar.

Comentaris d’escola, mentre que el berenar

es feia llarg de pa i curt de xocolata.

Una fira de somnis de diumenge a la tarda,

amb herois alts i rossos que no morien mai,

amb paisatges pintats i música de ball.

Un món arrecerat, una nova rondalla,

passions poc arriscades i una almosta d’esglai.

                   Un raig de sol vençut, damunt de la pantalla.

                               Júlia Costa. Indrets i camins. Edicions joescric.com

PAISATGES

Paisatges

Damunt dels terrats,

la gavina blanca

s'emporta horitzons

cap a les muntanyes.

Vaixells molt petits

s’allunyen a l'alba,

cap a ports llunyans

de color magrana.

Dalt dels arbres quiets

s’adormen les fades

i estenen vels fins

de tardors de plata.

Sorrals de cristall,

palets a la platja,

peixos de colors

presoners de xarxes.

Entre el romaní

hi fila l'aranya,

pacient i subtil,

tendrament humana.

Voldria caçar

rantells sense traça,

insectes petits,

d'antena irisada.

Somnis sense nit,

el voltor els encalça.

Espurneig d'estiu

a la fondalada.

Si vens i te'n vas,

i arribes i marxes,

t'esperaré avui

que el demà s'acaba.

Aranyons al bosc,

mallerenga blava,

enganyapastors,

crit de cogullada.

Veuràs una creu

a la clariana,

on s'atura el vent,

rodamón de l'alba.

On arriba el crit

de la gent calmada,

i la mort no sap

quin follet s'hi amaga.

Si vens i te'n vas,

i arribes i marxes,

no em diguis adéu,

ni m'escriguis cartes.

Que jo no hi seré

rodamón de l'alba.

Julia Costa. Indrets i camins (edicions joescric.com)

La Fira del Temps

LA FIRA DEL TEMPS

Fan a la plaça la Fira del Temps

sota una carpa estelada de plata.

Tot de marxants amb capell escarlata

i amb un somriure esquerdat a les dents

venen engany als possibles clients.

Sobre els taulells es passeja una rata

que fuig de l’aspra cacera del gat

mentre rosega un minut oblidat.

Hi hem arribat per comprar primaveres

i a vendre antigues glaçades d’hivern,

les tardes llargues, el pas d’un vell tren

i aquella absurda i inútil espera.

Baratarem l’hora absurda i sobrera

per un instant que serà massa car.

Sota un fanal que espargeix llum somorta

un munt de gent va fent cua a la porta.

Fan una rifa cap a mitjanit.

Hi ha un grapat d’anys per qui tingui fortuna

i nits d’amor sota espurnes de lluna,

somnis, viatges i almostes d’oblit.

Porto una taca de pena al vestit

i una maleta farcida de runa.

L’atzar, variable, entre tendre i hostil,

balla inconstant, com les pluges d’abril.

-Qui vol un bri xafogós de l’estiu?

-Qui, una tardor sense fulles daurades?

-Qui, el fals orgull de les guerres guanyades?

-Qui, estels d’aram reflectits en el riu?

L’encarregat de la fira ho escriu

tot a un gran llibre de tapes folrades.

I una gropada de vent de dissort

porta un calfred que ens apropa a la mort.

Jo ja he comprat a unes quantes parades

les unces velles d’un temps més barat.

A la butxaca, en el pou d’un forat,

les he perdut pel camí de tornada.

Ai, de la vida, estantissa i somniada.

Ai, dels juliols i la joia del blat.

Encara al pit, amagat i calent,

hi he conservat un bocí de present…

                  Júlia Costa. Indrets i camins

Recomanació bibliogràfica: Un llibre que mostra una altra cara de Barcelona, molt menys amable que la burgesa i modernista, Pobres nenes, dones pobres,  sobre les nenes acollides en les Cases de Maternitat i Caritat durant el segle XIX.

                                               

Llum de febrer

L'hivern, l'hivern. A poc a poc s'allunya,
feixuc i tendrament esvalotat.

Com costa de passar, tan fosc encara,
quan ja els nadals han fet el seu camí
i ens han deixat aquest regal de reis
únic, i dolorosament exacte:

Un àlbum ple d'imatges oblidades
o condemnades a l'oblit. Imatges
d'amics i de parents que ja no solquen
els àpats generosos de les festes.

Que no vindran mai més, ja que la vida
segueix, indiferent, la seva cursa,
sense contemplar els nàufrags que arrosseguen
les ones, fredes, sobre el mar del temps.

I ja no trobarem a les rebaixes
l'abric calent, ni la flassada flonja,
ni el paisatge somniat, ni les mentides
que ens ajudaren a enlairar senyeres
als cims més alts de les passions perdudes.

Vindrà el bon temps, quan el falciot retrobi
el vell camí del cel, sota les boires.

Júlia Costa. Indrets i camins (Edicions joescric.com)

Paisatges

Damunt dels terrats,
la gavina blanca
s'emporta horitzons
cap a les muntanyes.

Vaixells molt petits
s’allunyen a l'alba
cercant ports llunyans
de color magrana.

Dalt dels arbres quiets
s’adormen les fades
i estenen vels fins
de tardors de plata.

Sorrals de cristall,
palets a la platja,
peixos de colors
presoners de xarxes.

Entre el romaní
hi fila l'aranya
pacient i subtil,
tendrament humana.

Voldria caçar
rantells sense traça,
insectes petits,
d'antena irisada.

Somnis sense nit,
el voltor els encalça,
espurneig d'estiu
a la fondalada.

Si vens i te'n vas,
i arribes i marxes,
t'esperaré avui
que el demà s'acaba.

Aranyons al bosc,
mallerenga blava,
enganyapastors,
crit de cogullada.

Veuràs una creu
a la clariana,
on s'atura el vent,
rodamón de l'alba.

On arriba el crit
de la gent calmada,
i la mort no sap
quin follet s'hi amaga.

Si vens i te'n vas,
i arribes i marxes,
no em diguis adéu,
ni m'escriguis cartes.

Que jo no hi seré,
rodamón de l'alba.

Indrets i camins. Edicions joescric.com

La residència

Un nou silenci ha transformat el poble
i la pau dels diumenges, com les heures,
s'enfila pels vells murs, i arriba als vidres
de les cases antigues. Han obert,
fora vila, una nova carretera.

Al vell camí d'abans, ple de quietud,
hi ha finestrals que esperen el retorn
del brogit oblidat, amb una mica,
d'enyorament inútil.

Fa molts anys,
hi havia al poble fonts i balnearis.

Allà, segurament, la gent deixava
que passessin ben lentes les vacances
i que arribessin plàcides tardors.

Temps de tarja postal i de copalta
i de somnis romàntics, amagats,
rera ombrel·les de seda, decorades
amb exòtics ocells d’indrets llunyans.

Ara, el dia de festa s'esllavissa
i el poble no és res més que un poble mut.

En un dels vells hostals de carretera
hi ha un asil de gent gran.

Un gris establiment desinfectat,
amb una gran televisió engegada
durant les hores llargues, del poc temps ,
que els resta als vells, malgrat la ciència avanci.

Un d’aquest edificis que anomenen,
amb pietat falsa 'una residència
de la tercera edat'.
Els avis miren,
indiferents, l'inesperat silenci,
i escolten, solament, una remor,
llunyana, com de mar.

Remor dels cotxes
dels qui fugen enllà i que no coneixen
els secrets del viatge, i que els camins,
tenen sentit, només, en ells mateixos,
i no pas en destins definitius.

Els vells ho saben, massa tard, potser,
i recorden etapes de viatges
que feren pels camins de cada jorn.

Imatges al record de cadascú,
passades i presents, desesperades:
La fugissera pau vora els fogons,
l'avorriment d'un bar, un plor d’infant,
l'abraçada de dos enamorats,
les nenes que jugaven fent rotllana
o uns noiets empaitant-se vora el riu
que ignoraven encara com la vida
havia de malmetre tants estius.

Lluny dels silencis, més enllà del poble,
immensa, viva, la ciutat espera.

Indrets i camins. Edicions joescric.com