10.11.11

Compte enrere per a un homenatge blogaire: Montserrat Roig ( i V)



Tret d'alguna excepció, la crítica va acollir Personatges com un programa necessari. Tot i així, el juliol de 1978 la direcció de TVE a Catalunya el va eliminar amb l'argument que, després de quaranta-nou convidats, no quedaven més personatges interessants per a entrevistar. El motiu real era l'opció política de Montserrat Roig, que va figurar en les llistes electorals del PSUC. Altres programes que formaven part d'aquella "primavera de la televisió a Catalunya", en expressió de Josep Maria Baget, com Giravolt i Tot Art, també desapareixien de la graella. 

La televisió: la faceta oblidada de l'escriptora (I):

Articles publicats al diari “Avui” el 03/03/02 i el 10/03/02 per Joan Carles Peris





Acabo aquesta sèrie en el dia 'oficial' de l'homenatge a Montserrat Roig, amb motiu de fer vint anys de la seva mort. El fragment que penjo fa referència a una de les activitats que la va fer més coneguda a tots nivells i que explica la seva pervivència en la memòria popular: la televisió. La sèrie de Personatges, amb les entrevistes de Soler Serrano amb A fondo, van ser cabdals en aquella època. La televisió del tardofranquisme i dels primers anys de la transició és encara tot un exemple. Pel que fa als esforços culturals realitzats pel canal català de TVE i que van acabar, com explica Peris, com el rosari de l'aurora, tot plegat va ser molt lamentable. Tenim una gran habilitat, a casa nostra i a casa del veí, per malmetre tot allò que funciona i per no voler aprendre de les experiències anteriors. 


Roig va intentar unes noves sèries d'entrevistes en castellà molt interessants, Los padres de nuestros padres i Búscate la vida. Jo crec que no van reeixir com els recordats Personatges, tot i que mostren un intent remarcable d'acostar-se al ciutadà anònim i fins i tot a persones molt distants d'ella mateixa, ideològicament parlant.


L'obra de Roig segurament té un valor en el present, no ho sé, hauria de rellegir els seus llibres més a fons. Té, a més, el valor d'una època i d'un temps en el qual es van generar molts entusiasmes i, també, a la llarga, moltes decepcions. Tot i que sovint tenim tendència al pessimisme ben informat i que a cada bugada perdem llençols també cal pensar en com s'han assolit algunes fites que en aquell moment semblaven gairebé impossibles. 

Recordo quan per la televisió van anunciar la seva mort, que em va sobtar. Sabia que li passava alguna cosa relacionada amb la salut. Feia algun temps, poc, havia participat en un programa de TV3 on parlaven dels pits femenins, però el tema del càncer no va sorgir de forma clara, avui tenim menys por de mencionar els dimonis. Montserrat Roig lluïa una boina extravagant però com que li agradava disfressar-se una mica no ho vaig relacionar amb la malaltia, com faria ara. Malauradament li van fer compartir espai amb Regina Dos Santos, que va parlar del tema dels pits de forma frívola, com s'esperava d'ella. Eren uns altres temps i era una altra televisió, tirant ja a la del present, on les coses serioses s'emboliquen amb la pallassada de forma recurrent. 

Recordo que el dia del seu traspàs van començar a sortir algunes fotografies seves per la televisió i jo, al principi, santa innocència, vaig creure que li havien donat algun premi fins que em vaig adonar de la realitat, havia mort i amb ella vam morir una mica tots plegats, com s'esdevé sempre que marxa algú amb qui hem compartit espai personal o fins i tot mediàtic. He vist morir altra gent de la seva edat i de la meva generació, també abans dels cinquanta anys, per desgràcia, i encara més joves. La vida és fràgil i arribar a gran no és cap mèrit, l'atzar és qui tria per tots nosaltres.

14 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

de fet, tu sola has fet els deures per tots. Només et faltava fer el dibuix.

Salut

Enric H. March ha dit...

Molt bona feina, Júlia!

montse ha dit...

Felicitats, per tot aquest recull, que conserva el seu record.

Allau ha dit...

Felicitats, Júlia, per aquesta sèrie tan completa, desacomplexada i polièdrica.

Galderich ha dit...

Res a dir, només a aplaudir!

Puigmalet ha dit...

¿Com es pot dubtar que aquests homenatges serveixen de molt? Aquests apunts probablement t'han servit a tu mateixa per recuperar vivències, i especialment han servit als qui no les vam tenir, per viure-les a través de les teves paraules.

Eastriver ha dit...

Molt bo això de què no quedaven personatges... Recordo les seves entrevistes, com la de tants d'altres de la època (Puyal, per exemple) i si no tinguessim alguna que de vegades fan pel 33 (el programa (s)avis, per exemple, emès recentment) la cosa seria francament deplorable. De totes maneres trobo a faltar el caliu de l'entrevistador-escriptor, això ja no es fa. Ara les escriptores fan l'indio, com la tonta aquesta de l'Empar.

Júlia ha dit...

Francesc, un altre dia faré el dibuix i tot, que vaig a cursets de plàstica.

Júlia ha dit...

Gràcies, Enric!!!

Júlia ha dit...

Gràcies, Montse, Allau i Galderich!

Júlia ha dit...

Tens raó, Puigmalet, són una excusa per reviure i recordar.

Júlia ha dit...

Eastriver, la deriva televisiva és lamentable, ja fa anys que dura, malauradament hi ha incondicionals de 'la nostra' que no admeten cap crítica, fins i tot em defensen que els nostres 'culebrots' són els millors...

Lluís Bosch ha dit...

Júlia, et vaig felicitar des del meu blog per aquests articles, però també ho he de fer al teu.
Salut!

Júlia ha dit...

Gràcies, Lluís!!!