30.7.12

CULTURA, quants calerons es malmeten en nom teu!!!




Hi ha paraules que fem servir a tort i a dret, cadascú pensant que els altres parlen del mateix que nosaltres quan en fan menció però que a l'hora d'aconseguir una definició consensuada no responen a res concret. Una d'aquestes paraules és cultura i, segons la meva opinió, també el concepte de llengua no està avui gens clar, cosa que he comentat en d'altres ocasions aplegant estranyes respostes i comentaris que no m'explicaven res a fons, més enllà d'assegurar-me que estava claríssim.

Amb això de les retallades es reivindica la cultura com a bé al qual tenim dret. El que passa és que sovint les reivindicacions van lligades a interessos corporatius, polítics, personals. Hi ha coses per a les quals es  demana subvenció o suport econòmic a les quals jo no donaria mai ni un ral. I a l'inrevés.

Quan estudiava Humanitats recordo que un professor, el d'Història de l'Art, l'excel·lent Josep Campàs, ens va explicar com algú s'havia entretingut a recollir els milers de definicions, algunes fins i tot divergents o contradictòries del que era la cultura. De vegades és molt convenient que algú et faci adonar de la fragilitat de les teves conviccions més sòlides.





Fa algun temps vaig tenir una conversa amb una persona més gran que jo sobre l'excés de descomptes que es fan a jubilats pel sol fet de ser-ho, cosa que em sembla absurda i innecessària, a més d'injusta. Aquesta persona, que els reivindicava de forma enverforida, és també sòcia del Barça, cosa que comporta una despesa per a la qual no et donen cap subvenció important. Li vaig fer veure que per a segons què es demanava descompte i que per a d'altres activitats, com el futbol, pagàvem amb gust trinco-trinco el que ens demanaven. Oh, però el futbol no és cultura, em va dir, protestant. Cosa que, evidentment, seria molt discutible.

Tan sols llegint les definicions dels diccionaris, de la mateixa viquipèdia, constatarem que el tema és difícil de consensuar. Però, en canvi, el fem servir aquí i allà, per a tot i més, considerant que és quelcom necessari que no pot restar subjecte a negociacions servils. En el fons, per desgràcia, no hi ha hagut gent més servil que molta d'aquesta lligada al món de les cultures i culturetes, pendents de subvencions i ajudes per a tota mena de coses. I això ha estat sempre així car els mecenatges de tota mena han planat damunt de qualsevol llibertat creativa de forma contundent. Cosa que, com la censura en el seu moment, i potser fins i tot en aquest, no ha privat  els bons artistes i escriptors d'endegar produccions ben reeixides.





En temps en els quals la majoria de la gent no estava alfabetitzada la cultura es relacionava amb llegir i escriure. És clar que això de llegir i escriure també es pot manipular de moltes maneres, culturals, contraculturals i fins i tot feixistes o doctrinàries. La cultura està molt relacionada amb la llibertat, una altra paraula molt malmesa pels contextos i els oportunismes. De tota manera, si abans de reivindicar quelcom no ens posem d'acord en el fons de la qüestió podem tenir, i de fet hem tingut, molts disgustos, al llarg de la vida.




12 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

cap Govern hi creu, i no l'interessa la cultura, Convergència inclosa.

Júlia ha dit...

Sí, bé, Francesc, però el problema és què és la cultura i de què parlem quan parlem de cultura.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No és pas d'ara que amb l'excusa de la "cultura" s'ha procurat fer clientelisme o reforçar "marques" a base de subvencions.
Potser aquest senyors del cartell que poses de "La cultura no és un luxe", et podrien explicar què és cultura.
La meva opinió és que en això de "la cultura" les tisores no estan prou esmolades, mentre en altres coses ho estan massa.

Montserrat Sala ha dit...

Bon dia! Es veritat que la cultura no es un luxe, pero no es menys cert que davant, de tantes coses necesaries que ranquejen i fort, ara mateix, potser caldríe un replantejament,

Es una opinó, d'aquest precìs moment. Mai hauria pensat defensar aquesta postura. Pero les coses són com són, I ara toque defensar als avis als discapacitats i a la Sanitat.

Montserrat Sala ha dit...

Discupa amiga, No me he acomiadat.
ET desitijo un dia molt feliç, i si fas vacances, doscs espero qeu tambe les gaudeixis plenamnet

Anònim ha dit...

Avui és Sant Ignasi. Jo penso que no està pas desorientat el fer descomptes a la gent gran. Així hi poden influir ja que la gent gran solen esdevenir agraïts i a més impresionables per determinats continguts de les ofertes culturals.

Heu de pensar que costa molt de passar les vuit hores diaries que dediques a treballar si no treballes. Només pots fer que gastar: gastar tele, gastar en cafès i tal. I a l'hivern encara és pitjor perquè has d'anar a lloca on hi hagi calefacció, com jo per exemple procuro matricular-me en estudis universitaris i anar a la biblioteca.

Si no treballes no només no et paguen durant vuit hores sinó que elguna cosa o altres has de fer.

Estic ben segur que els descomptes a la gent gran son tant poc o menys importants com els del TR3SC.

Pobres avis.

Júlia ha dit...

Xiruquero, és que no es pot parlar de 'cultura' de forma tan general, hi ha coses que demanen ajuda i altres que demanen escombrada general.

Júlia ha dit...

Montserrat, jo també crec que hi ha coses més necessàries i, en tot cas, el problema seria entra a fons en què és o no és cultura.

Júlia ha dit...

Anònim, t'agrairé que en una altra ocasió firmis, ni que sigui amb un pseudònim.

Jo estic jubilada i no tinc cap problema en passar el temps sense gastar ni cinc, les mateixes biblioteques són de franc i ofereixen molts serveis, el mateix un gran nombre de centres i esplais. No veig que hagis de gastar, si no ho vols fer. En tot cas la cultura no té perquè ser quelcom que val diners, pots escriure poemes a casa, a mà, i estàs fent cultura, també. O reunir-te amb els amics a debatre el que sigui, amb quatre cacauets, que és el que feien els meus avantpassats i s'ho passaven pipa, o cantar, o fer teatre d'afeccionats o anar d'excursió. NO estic d'acord en plànyer ni avis ni joves, cal jutjar la gent de forma individual i no sota etiquetes generacionals, ètniques o el que sigui.

Ferran ha dit...

Amb disquisicions lingüístiques, en lloc d'un comentari em sortiria una tesi. T'estalvio la feinada de llegir-me ;) En tot cas, dit sia en genèric i sent conscient que les fronteres sobre "què és, què no és" són difuses... la cultura no interessa en la nostra societat.

El capitalisme nostre de cada dia té només una raó de ser: fer calers, tants com sigui possible, a qualsevol preu. La gent culta (que, en general, voldria dir llegida, curiosa, interessada) és el que menys interessa a un sistema que el que vol són bens amb necessitats materials. Una persona que descobreix que veient teatre o escoltant música pot no necessitar res més, és un perill per al sistema!

No puc seguir, faria una tesi que és, precisament, el que volia evitar. Espero haver-me explicat mínimament, amb aquesta introducció.

Júlia ha dit...

Ferran, potser és així però també depèn, cada sistema de poder potencia determinades formes de cultura i les classes socials també se les apropien, la cultura també és negoci,encara més des que s'ha descobert això del 'consum cultural', realment el tema donaria per molt i jo tampoc no em vull enrotllar.

Altrament no s'explicarien els preus que cobren determinats 'artistes', cantants, músics...

El monopoli de definir el què és o no cultura també és un caramel per als poders, siguin els que siguin.

Júlia ha dit...

El que volia dir, donant la volta al teu raonament, quan algú descobreix que pot viure sense pagar entrades del Liceu o sense visitar la Sagrada Família, també esdevé incòmode per als 'capitalistes culturals'.