10.2.13

DIVAGACIONS GAIREBÉ QUARESMALS

La dimissió d'aquesta ministra alemanya, per tal de no perjudicar la seva gent i poder-se defensar millor d'una acusació de plagi, segons explica, m'ha semblat molt lloable. Aquí no dimiteix ningú mai i, en el millor dels casos, fan dimitir algun cap de turc de segona o tercera categoria. La dama va plagiar, sembla, una bona part de la seva tesi fa més de trenta anys, quan els ordinadors no permetien esbrinar aquesta mena de coses de forma aprofundida. 

Aquí em temo que si es fes una bona investigació tafanera ens ensopegaríem amb moltes sorpreses però el món acadèmic és ple d'amiguismes i clientelismes diversos que farien difícil evidenciar aquestes misèries doctorals. I el jovent amb ambicions catedràtiques no es vol crear enemics, allò de fer la pilota funciona a tutti pleni en aquests ambients intel·lectuals elevats. Aquí el cas de la ministra i la tesi deu haver fet riure a molts d'aquesta gent d'upa que ha maquillat sense vergonya currículums i titulacions sense que la cosa provoqués res més que gracietes i acudits.

El meu pare per raons òbvies i generacionals lligades a les tragèdies col·lectives que li va tocar de viure i patir, de vegades es planyia del fet que haguéssim vingut al món en un país com Espanya i no, per exemple, a Suècia o Suïssa. Jo li objectava, en broma, que podíem haver vingut al món en llocs molt pitjors en els quals potser ja hauríem fet moixoni de forma definitiva, encara més jo, que era una dona. No triem país, ni llengua, ni família, ni sexe, tot és atzar, i per això els sentiments patriòtics són tan discutibles i eteris. Però també són molt manipulables i fomenten el gregarisme irracional.

En el temps de la transició pensava que tot aniria millor, però després de les eufòries vénen els desencants i la constatació de la realitat. Mirant enrere, malgrat tot, crec que fins i tot hem avançat una mica. Malgrat que els mitjans de comunicació, aquests dies, ens maregin a cada moment amb aquestes històries de corrupcions grans i petites davant de les quals els polític, alguns polítics, responguin de forma lamentable. De tant en tant torna a sorgir el tema dels sous oficials i la resta. Trobo bé que tot sigui públic i consultable però aleshores no ens haurem de limitar als polítics. Ahir mirava un d'aquests debats sorollosos sobre el tema estrella d'aquests dies i pensava que també m'agradaria saber quant cobren els periodistes mediàtics i els tertulians habituals cada mes. El sector de la informació també és ple de misèries i devocions interessades.

En el fons aquests dies s'evidencia el de sempre, és fàcil condemnar els altres però que no es fiquin amb els nostres. Trobo bé que algú critiqui el sou de l'alcalde però que ho faci algú que va compartir colleta amb la gent que va manar a la mateixa ciutat anys i panys amb històries de tots colors, algunes de ben fosques, em produeix angúnia i prevenció. Això passa fins i tot a nivell casolà, quan saps de tantes persones properes que cobraven l'atur i treballaven en negre en època de vaques grasses, o de joves que van agafar un any d'atur com qui agafa unes vacances pagades, o de professionals, com alguns dentistes, que no feien factures oficials de cap manera o de qui es buscava un bon amic d'esquerres que l'endollés a un sindicat pel fet que ja no suportava les criatures, a escola. O de qui es cola a les llistes del seguro pel fet que té coneguts en el sector. O...

Justificar les petites corrupteles de cada dia amb l'explicació que els de dalt roben més és molt, molt dolent. Tot i que hem canviat una mica, el franquisme va permetre subsistir gràcies a un sistema de coses que feia la vista grossa quan el de baix s'aprofitava del qui estava encara més avall, allò va funcionar de tal manera que moltes d'aquestes pràctiques semblaven naturals tot i que no eren noves ni només franquistes. Encara em fa més angúnia, per cert, el retorn dialèctic a una certa demanda de guillotines i bombes. No sé on ha anat a parar la filosofia de la no-violència, la veritat. Cal recordar que una antiga bomba contra un monarca més aviat en va reforçar la figura i va provocar la mort d'unes quantes desenes d'innocents tafaners, les famílies dels quals segurament es van tornar conservadores, franquistes sociològiques avant la lettre, a causa del desgraciat esdeveniment.

Els remeis dràstics acostumen a no funcionar. És clar que sempre poden arribar llibres d'història ben intencionats que reinventin la realitat i expliquin l'inexplicable. La història no són les matemàtiques i tampoc les matemàtiques són infal·libles. 

9 comentaris:

Miquel ha dit...

Y yo creo que las mates no fallan, y que la historia está condenada a repetirse. Me ha gustado el texto. Salut

Júlia ha dit...

Gràcies, Miquel.

Francesc Puigcarbó ha dit...

si sapiguessim quantes tesis doctorals d'aquestes s'han copiat, possiblement hauria de dimitir molta GENT, i a vegades simplement és per falta de temps no per mala fe.

Ramon ha dit...

La dimissió d'aquesta ministra alemanya m'ha recordat la que es va produir fa pocs anys a Irlanda, quan el primer ministre, en plena eufòria econòmica, va dimitir perquè li van trobar que l'any que es va divorciar (en feia uns quants), va deixar de declarar a l'hisenda pública 30.000 euros... t'imagines això a casa nostre?. Per acabar, em va fer gràcia escoltar l'altre dia algú que comentava que havia vist un "grafitti" que deis: "Senyors polítics: "DIMITIR" no és un nom rus"...

Júlia ha dit...

Francesc, potser no ben bé mala fe, però galvana i 'morro', sí.

Júlia ha dit...

Ramon, encara ens falta molt per a aquest nivell d'exigència d'honradesa, no sé si hi arribarem mai.

miquel ha dit...

M'ha semblat, potser ho recordo malament, que la ja exministra citava en aquest ordre:
pel país
pel partit
per mi mateixa
Lloable el seu gest, però jo canviaria l'ordre i suprimiria el partit.
Uf, això del plagi. Com que jo en sóc un defensor aferrisat en contra de la majoria d'opinions vigents, m'abstindré d'opinar.
Finalment, corrupte, encara que sigui poc, com sóc, tampoc no argumentaré que em sembla que hi ha corrupcions inadmisibles.

Júlia ha dit...

Miquel, ella és alemanya i el partit, una cosa seriosa. Jo estic en contra del plagi barroer, a més a més hi ha maneres de plagiar amb intel·ligència, és clar que els fets són d'abans de les possibilitats de la xarxa. Recordo que professors i professores de la meva adolescència ja manifestaven que era molt difícil copiar bé, s'havia de 'saber' què es copiava, cosa que vaig comprovar sovint quan donava classes a segona etapa.

Més enllà del pecat concret de la ministra, en aquesta filtració, com en moltes d'altres, hi ha un rerefons polític que fa que les coses surtin en un moment i no pas en un altre. Vaja, em sembla.

Júlia ha dit...

Sobre corrupcions inadmissibles, segurament és així però per a mi totes ho són en major o menor grau, 'qui roba un ou roba un bou' i sovint es roba l'ou pel fet que no es té accés al bou.