2.7.13

ENDRAPEM I FEM LA COPETA,QUE VE LA FI DEL MÓN



Diumenge vam passar amb cotxe pel Paral·lel i vam poder contemplar aquest inefable anunci publicitari. Teníem la intenció de fer una fotografia al cartell i comentar el tema, que em sembla molt sucós. Avui llegeixo  unes consideracions sobre aquesta publicitat a l'admirat blog del Miquel (Tot Barcelona). He trobat algun altre comentari crític a Twitter, poca cosa, tot i que sí m'he ensopegat amb escrits a la premsa en castellà sobre la qüestió. Sembla que el nombre fa referència al conjunt de l'estat espanyol i que les xifres no s'han explicat gaire bé però, en resum, el nostre nombre de bars és el més gran d'Europa, per habitant, després de Xipre. Darrerament tenim el dubtós honor d'encapçalar llistes com aquesta o la de l'atur, pel que sembla.

No he trobat, de moment, el nombre de bars a cada comunitat o ciutat. En general, l'eufòria hispànica en fa una lectura positiva, de la qüestió, malgrat la crisi els bars i restaurants gaudeixen de bona salut. Al meu barri, com a tants altres, si es tanca una botiga  o un talleret s'obre, més que res, un bar o un establiment d'aquesta mena i gairebé tota la setmana es pot comprovar que el carrer de Blai és ple de gent a les terrasses. El carrer Parlament, al barri veí de Sant Antoni, va pel mateix camí. Que tot plegat s'hagi de celebrar em sembla lamentable. L'estudi sobre el tema crec que l'ha fet la coca-cola, suposo que a ells els va de perles l'estadística sobre l'excés barero. No he trobat xifres barcelonines concretes, ni catalanes en general. 

Durant la meva joventut ja es van començar a obrir molts bars, als barris, i el tema no era del gust de la gent seriosa, es considerava poc estalviadora la gent que en lloc de prendre's la cervesa a casa se la prenia al bar. Els homes de bar -i no cal dir, les dones encara més- eren mirats com a persones poc recomanables, en general, per l'obrer català comú. És cert que aquestes estadístiques fan una mena de garbuix entre els bars més tradicionals, aquells dels quals González Ledesma, referint-se al Poble-sec, escrivia que a cada got hi dormien gotes de silenci, i aquest establiments més semblants al restaurant barat, a la tasqueta. 

El que em sobta no és l'estadística sinó la consideració positiva que mereix el tema. Al menys, hi ha feina de cambrer, de cuiner de poca categoria, de gent de la neteja, al sector. En d'altres temps sempre havia sentit a dir que els catalans érem menys de bar que d'altres espanyols. No vull treure mèrit social al bar, que en absència d'altres centres cívics ha fet de tot i ha estat un lloc de relació i de trobada important. Però em preocupa aquest excés alegrament acollit per molta gent i celebrat de forma ingènua per persones de tota mena que consideren excitant tanta disbauxa hostelera. El turisme se'ns menja la ciutat i la dedicació excessiva al sector de l'endrapament indiscriminat i baratet actuarà, em temo, com els monocultius que en època de crisi llarga fan figa. Poca gent renuncia a anar al bar, pel que sembla, per tal d'estalviar una mica. És clar que el valor de l'estalvi va de baixa, encara més amb la poca confiança que generen avui les entitats de crèdits i les llibretes de la caixa. Potser encara bo que ens quedin els bars, com abans quedaven les tavernes per als desesperats, cosa que comenta un personatge del Cafè de la Marina.

Crec que el tema mereix un debat en profunditat i, més enllà de la realitat, el que sobta és que cartells publicitaris insisteixin en això de la celebració, ja és el súmmum. No anem bé, la veritat. Ja ho sabíem però que, a més a més, estem tan cofois davant d'aquesta reconversió urbana massiva, fa feredat.


10 comentaris:

Miquel ha dit...

La meva admirada :
L'anunci és immoral de totes totes. Fa ressò de la quantitat de clients que entra en els bars, no en els museus, fundacions, centres de cultura, obres benèfiques o reunions socials. Fa propaganda de l'alcohol. Un, que no és abstemi, no s'esquinça les vestidures, la qual cosa diu és que aquesta no és la indústria que cal felicitar. Darrere de la barra no hi ha científics, i si n'hi ha, és que estan en l'atur. Això no és recerca i desenvolupament, ni cultura, ni progrés, ni tan sols benestar social, és propaganda d'una multinacional, que no ven alcohol per cert, però que empetiteix la visió del de fora, fent veure que en realitat els veïns del barri, la qual cosa són, per ser, és "borrachines".
Per cert, d'un temps a ara, la mitjana al nostre barri està fos. El carrer Parlament s'ha convertit en la taverna a l'aire lliure més gran de Barcelona. Fins i tot he vist uns tríptics on s'anunciava el recorregut de tapa-bars del barri de Sant Antonien la AAVV . Una altra gilipollez digna del mes idiota dels dissenyadors. No confonguem les paraules. Els bars NO són cultura , que els admetem com tal es pot acceptar. Els bars són llocs d'ingesta d'alcohol. Tot la resta és dissimular el contingut amb el continent. I aixó no çes cap triunf.
Salut

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

Hola estimada Júlia:

I el que ahir nit em va passar, però res més veure la foto, vaig recordar com el AY.UNTAMIENTO, li va robar a Miquel Cartisano, el títol del seu Bloc, que és bastant anterior a al dels usurpadors ...!! !
Quina poca vergonya tenen, si senyors per si no ho sabíeu:
Tot Barcelona, se'l va posar Miquel al 2007-2008, i els llumeneres s'ho van copiar el 2010 ...


Una abraçada y gràcies

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Certament que el bar no era un establiment gaire estés, a Catalunya. Hi havia tavernetes, cafès, granges. Però ens agradi o no, en això dels bars Catalunya s'ha anat espanyolitzant.

Júlia ha dit...

Miquel, la veritat és que el cartell 'promocional' encara em sorprèn, no sé en quin món vivim.

Júlia ha dit...

Cert, Mª Trinidad, se'ls hauria de reclamar drets d'autor però no hi ha res a fer... Recordo que fa anys l'ajuntament de L'Hospitalet també va copiar sense manies el logo d'una revista de mestres, SI FOS A L'INREVÉS ja es bellugarien.

Júlia ha dit...

Cert, Teresa, potser no s'hi pot fer res però que s'hagi de celebrar, segons la propaganda, ja és excessiu...

Galderich ha dit...

És curiós com el meu avi, que no vaig conèixer i que era mig anarquista-esparantista... tenia una moral molt estricta amb el tema dels bars i així ho va inocular a la família. Si fos per mi els bars no viurien i això em ve d'una avi que no vaig conéixer!

Tot el moviment d'en Clavé i d'altres moviments van estigmatitzar la cultura del bar.

Júlia ha dit...

Una gran part de l'anarquisme no violent era molt austera, Galderich. Ara bé, també, de forma paradoxal, molts cors de Clavé van trobar la seva seu en un bar, al menys al meu barri. Contradiccions de la vida real.

Ricard Masferrer ha dit...

Vaig ser un altre dels sorpresos al veure aquest cartell publicitari. ÉS difícil d'entendre que d'això se'n faci orgullosament propaganda, però malauradament és cert que els carrers estan farcits de bars i que aquests estan plens malgrat la crisi.

Júlia ha dit...

Sí, Ricard, una cosa no casa amb l'altra, però és així.