10.10.14

PREMIS I PRÈMIES


Com tothom ha llegit hores d'ara s'ha concedit el premi Nobel de literatura a l'escriptor francès Patrick Modiano. He llegit alguns llibres d'aquest autor i no li nego el mèrit pel que fa a la construcció d'una mena d'atmosferes evocadores molt a la francesa però pel meu gust en acabar et quedes sempre una mica decebut si esperaves trobar-hi històries més convencionals i arrodonides.  Quan era joveneta em creia de bona fe que els Premis Nobel es donaven als millors escriptors, els óscars als actors i directors més remarcables i els de bellesa, a les xicotes més boniques del món. Ara ja sé que no és així i que en aquests temes s'hi barregen interessos, política, oportunisme, promoció. Fa poc comentava el cas de Graham Greene i a casa nostra uns dels més sonats, a causa de no aconseguir-se, van ser els de Galdós i el nostre Guimerà. 

El Nobel, com tants altres premis, entre els quals el d'Honor de les Lletres Catalanes, compta amb un nombre molt superior d'homes que de dones i la cosa no ha millorat gaire, potser més aviat al contrari. Fa uns dies en una tertúlia matinal un d'aquests personatges de la cultureta oficial comentava molt content com s'estant traduint a l'anglès un bon nombre de llibres en català i va mencionar diferents autors, Cabré, Sánchez Piñol, Monzó i algun altre. Una periodista, seriosa, va protestar del fet que només mencionés homes. Oh, va dir el personatge, amb una rialleta de circumstàncies i sense dir cap nom en concret de dama escriptora, doncs precisament potser s'estan traduint més dones que homes. Doncs encara pitjor si és així, li va respondre la periodista. No creieu pas que el senyor s'excusés o admetés la relliscada o es posés vermell, ben bé semblava com si tot plegat fos una facècia, una gracieta, mira, què hi farem, aquesta pesada ja torna amb el rotllo de les dones oblidades, potser pensava.

Fa anys, en una visita a la seu ignasiana de Manresa, un jesuïta d'idees avançades, en mostrar-nos les moltes estàtues dedicades a sants de l'orde ens va explicar que per a un grup religiós tenir més o menys sants depenia del poder polític i econòmic que havia aconseguit. Fa poc n'hem conegut casos ben evidents, encara, d'aquest poder santificador lligat al poder econòmic i a la influència en determinats àmbits. En el camp de la literatura i en molts d'altres passa ben bé el mateix, es mouen molts fils a l'entorn d'aquestes concessions. 

No negaré mèrits literaris a Modiano i a més a més té grapa tot sovint per a triar els títols per a les seves novel·les, això sí. Qui es pot resistir a comprar un llibre que porti per títol En el cafè de la joventut perduda? Avui tocarà cantar-ne les excel·lències encara que en la intimitat, com en d'altres casos, molta gent t'admeti que no li ha fet el pes del tot o que s'ha quedat una mica a dues veles en acabar algun llibre d'aquest escriptor. 

15 comentaris:

Miquel ha dit...

Confieso mi ignorancia versus el autor.
No lo tengo en la lista de lectura. Si que había oído hablar de él, pero no lo he leído.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ni flowers, em sonava una adaptació al cinema d'alguna novel·la d'ell. Pensa Júlia que encara podem guanyar EL Nobel de LITERATURA nolsaltres, no ens coneix ni cristu, tenim una edat i escrivim en llengüa rara, o sia que complim tots els requisits.

Temujin ha dit...

Yo no conozco al inclito Nobel de este año. He oido que le han dado el premio en base a una trilogia de novelas basadas en la situacion en Francia bajo la ocupacion nazi y que este autor, se ha salido del tipico relato de la resistencia francesa y ha hecho un relato donde se nos muestra la Francia colaboracionista que la hubo y en gran medida. Pero no puedo hablar más que "de oidas".. Un saludo.

P.D. Yo le hubiese dado el Nobel a Delibes antes que a Cela.

Oliva ha dit...

NO EL CONEC,PERO TE GRACIA,EL PAIO, QUAN DIU QUE SEMPRE ESCRIU LA MATEIXA NOVEL-LA.

Júlia ha dit...

Miquel, lees una y todas se parecen.

Júlia ha dit...

Francesc, ho dubto però, vaja, em faria il·lusió, ara tinc unes novel·les per aquests móns de déu i ningú sembla que hi tingui cap interès, de fet si no surts a una tertúlia de la tele o ets el Lluís Llach no vens cap novel·la.

Júlia ha dit...

Temujín, totalmente de acuerdo con lo de Delibes, pero Cela se supo promocionar más y en este campo como en todos hay que 'vender'.

El tema de fondo de sus novelas es este pero a mi entender va mareando la perdiz sin mucho sentido, la verdad.

Júlia ha dit...

Oliva, és així,però això ho fan molts autors, el Marai també es repeteix però amb més grapa,pel meu gust. I també els pintors repetien els mateixos temes.

El que passa és que aquest senyor a mi, personalment, no m'acaba de fer el pes, m'agrada que hi hagi més 'història' en la narració.

Júlia ha dit...

De tota manera hi ha una literatura i un cinema francesos que són d'aquest estil,anar donant voltes a la qüestió sense acabar d'entrar en matèria.

Júlia ha dit...

Vaig escriure en d'altres ocasions sobre Modiano, quan el vaig 'descobrir' em va fer més el pes que quan es va anar repetint:

http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2008/01/de-dumas-modiano-literatures.html

Júlia ha dit...

I aquí,més:

http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2009/10/herois-grisos-premis-i-medalles.html

Júlia ha dit...

Va ser el guionista de la peli Lacombe Lucien, una de les primeres en les quals els francesos van començar a reconèixer, de forma subtil, el tema del col·laboracionisme, tan generalitzat.

miquel ha dit...

A part de Lacombe Lucien :-), no conec res de Modiano (pronuncio el nom agut, esclar). Alguna cosa li hauré de llegir.
Em va fer gràcia llegir que tenia interès a saber els arguments que havien fet servir per concedir-li el Nobel.

Júlia ha dit...

Miquel, jo l'havia llegit bastant fa uns anys però sempre escriu més o menys el mateix, ara he comprovat que en dues ocasions, potser més, ja n'havia parlat al blog fa cinc o sis anys.

Enric H. March ha dit...

Sempre se m'ha escapat quins són els arguments que fan servir per triar un Nobel de literatura. És més fàcil veure l'entramat que s'amaga darrere dels Oscar, per exemple; potser perquè de la indústria cinematogràfica se'n parla molt més.

En el cas de Modiano, intueixo els valors. El literari el té. Molts autors escriuen sempre la mateixa obra; dir això, però, no és dir res: és un recurs de crítica barata. Seria millor dir que tot autor té el seu univers literari: però per dir això cal ser un bon lector i tenir un cert coneixement com a mínim llibresc. Però valor literari a banda, són evidents les raons socials i polítiques per triar Modiano: el còctel França, col·laboracionisme, judaisme ho fan oportú. Si hi afegim la biografia novel·lesca de l'autor, tenim servit el premi. Però Modiano és llest, d'aquí que pregunti sobre les raons del premi, que ell ja intueix que no són només literàries.

Pel que fa a les escriptores, el dia que els escriptors mascles reconeguin públicament que deuen més a la literatura escrita per dones que als cenacles amb olor de puro, les coses començaran a canviar.