21.5.15

PARELLES DE FET I PARELLES DE DESFET, PÈRDUES I RECORDS

Resultat d'imatges de Lole y Manuel

Ha mort Manuel Molina Jiménez, el xicot de la parella Lole y Manuel, una altra persona de la meva generació, en aquest cas de la meva mateixa edat, per cert. Lole y Manuel van donar-se a conèixer en un moment en el qual existia a casa nostra un ambient favorable a l'eclecticisme. Es pensi com es pensi els catalans, també els autòctons, hem tingut tirada al flamenc i a la cobla andalusa des de gairebé sempre i molts cantants i ballarins han estat catalans de naixement o d'acollida. Al llibre La Rambla fa baixada Néstor Luján, que era un gran savi, fa que un dels protagonistes ironitzi amb un altre, abans de la guerra, sobre el tema del catalanisme i els gustos populars, mostrant-li la cartellera d'espectacles vigent on s'evidencia la realitat d'aquesta atracció que ja era antiga, Rusiñol gairebé va reinventar Granada, per exemple.

Quan jo era petita a casa meva s'escoltava molt per la ràdio, gent com Concha Piquer o Lola Flores. Però aquells gustos ja venien d'abans i es pot comprovar en hemeroteques diverses. Durant la guerra civil, als dos bàndols, la pel·lícula més vista va ser Morena Clara, Imperio Argentina feia tronar i ploure cantant allò del gall d'indi rostit. Tot ha conviscut santament i aquí hem potenciat i admirat gent com Carmen Amaya i tants d'altres. No vull entrar en el tema dels toros, que avui és perillós, però l'afició de molts sectors catalans als toreros està prou documentada. Quan vaig crèixer em vaig tornar una mica elitista-catalanista i aleshores, amb tot allò de la Nova Cançó, vaig menystenir el gènere en totes les seves manifestacions i em feia ràbia que els meus pares escoltessin Valderrama o Manolo Escobar qui, per cert, es va donar a conèixer per aquests verals.

Però amb la transició va arribar una revifalla. Jo  crec que els sectors pesuquers hi van tenir molt a veure. És clar que més que la cobla es redescobriria el flamenc de qualitat. Lole y Manuel van sorgir aleshores i van atreure molta gent jove catalana, avui potser passa amb Poveda qui, per cert, com Maite Martín, té sòlids vincles catalans. La cobla més popular hauria d'esperar l'empenta de Carlos Cano, qui la va revifar i reinventar. Admeto que tot plegat pot semblar una visió simplista de la qüestió però crec que no vaig desencaminada del tot.
El cas és que aquella parella tan maca, que ens va encisar es va acabar trencant, amb els anys. Les parelles d'actors, de cantants, desvetllen tendresa, encara més si són joves i es nota que estan enamorats. Per això, encara que no els coneguem, quan se separen ens donen un disgust, sobretot en els anys de la joventut romàntica, és clar. Una parella incombustible, en un gènere diferent, van ser Sergio y Estibaliz. Sergio Blanco també va morir fa poquet, a la meva edat. Es veien tan enamoradets quan començaven que revistes com El Jueves feien molta broma amb ells i els caricaturitzaven sense pietat. Aquests van durar, per sort per als qui som partidaris de la longevitat amorosa, tot i que aquest tema, com tants altres, va lligat a la sort i a l'atzar capriciós i incontrolable.
Quan jo era petita, en els principis de la televisió, actuava sovint en aquells magnífics musicals del Franz Joham, sobre els quals la gent del poble opinava, i amb raó, que les produccions que es feien a Catalunya eren més fines que les de Madrid, una parella molt maqueta, Nina i Frederick.  Una de les cançons que més repetien, de la qual, com era habitual, refilaven la tornada en castellà, era Vaya con Dios. Vam saber que es coneixien des de petitons i que ell era de la noblesa i tot. Amb els anys els gustos van canviar i ells també es van separar, cosa que a les ànimes romàntiques no ens va fer gens de gràcia, la veritat. He estat buscant què n'havia estat i he sabut una cosa horrible, Frederick, amb una seva nova parella, va morir assassinat a causa d'un robatori, a les Filipines, el 1994 tot i que sembla que estava ficat en embolics de tràfic de drogues. La xarxa té aquesta virtut, en uns altres temps m'hauria costat assabentar-me del tràgic destí d'aquell xicot de bon veure. Per cert, també he llegit a wikipedia que Nina viu actualment a Barcelona, cosa que desconeixia.

També han tingut una vida estranya i tràgica Romina Power i Al Bano i també es van separar. Durant anys en vam patir les seves actuacions embafadores i s''han passat molt a l'hora d'esventar intimitats. Els actors, actrius, cantants, donen una imatge pública que no té perquè correspondre's amb la realitat, la qual no podem conèixer. També ens va saber greu que se separessin les  dues parelles d'ABBA. En el tema gay una parella nostrada que va desvetllar moltes expectatives escèniques i televisives, de  les primeres que van fer allò que de forma recurrent i pesadet es diu sortir de l'armari, va ser la de Moix i Majó, una més que es va trencar, ai. Moix, tot un personatge a més a més de bon escriptor, va morir el 2003, encara jove, malgrat que això de la joventut és molt i molt relatiu. Però no tan sols sap greu que se separin parelles lligades per l'amor sinó fins i tot parelles de còmics, conjunts musicals. Sort que el Duo Dinámico ha aconseguit superar el temps i els canvis en les modes, la veritat. 

Fins i tot en la vida quotidiana ens donen aquest tipus de disgustos. A la meva parròquia hi va haver una parelleta molt maca, fa un munt d'anys. En una ocasió, amb motiu d'una Castanyada van sortir a l'escenari a cantar, ell tocava la guitarra i recordo que una de les cançons va ser aquella tan bonica de Delfí Abella, que Serrat va recuperar, quan tu deies trenes i jo era un vailet... És una cançó emotiva, evocadora i que fa plorar. No la van cantar gaire bé, tot s'ha de dir, però la imatge era tan romàntica que les jovenetes i jovenets que encara no teníem parella estable ens vam commoure i van sentir una immensa angoixa existencial, aquell sentiment de solitud que expressava tan bé la cançó de la Hardy: totes les noies i noies que conec per parelles fan sempre el camí...

Més endavant, per motius que desconec, van renyir i cadascú va fer vida apart i es van casar amb d'altres persones, cosa que em va saber greu car semblaven ben bé fets l'un per l'altre. Però així és el món i l'amor i la resta. La distància vital fa minvar l'emoció romàntica i la poesia amorosa de la joventut. La vida dóna moltes voltes. La vida musical, també. I al capdavall, tot és efímer i la gent de la nostra quinta va acomiadant-se amb una mena de  degoteig implacable sense que hi puguem fer res mentre amb cada pèrdua se'n va un trosset de la nostra memòria sentimental i de la nostra pròpia existència.


7 comentaris:

F. Puigcarbó ha dit...

m'has retornat a un pasat que comparteixo fil per randa, recordant tambè les cançons mexicanes de Miguel Aceves Mejia.La copla encarA AGRADA A MOLTS CATALANS, Serrat té molt de copla, nomès que es veu que ara això no fa modern.
Explicàven que molina patia cancer i no s'habia volgut tractar.
Amb aixó que dius i dic `passa com amb els toros, Barcelona era una plaça molt torera abans de la guerra i en la postguerra tambè, Chamaco, Bernado, Cabré, havia arribat a gtebnis tres places de toros, però això tampoc toca ara, no es 'cool'.

salut i 'vaya usted con Dios' però encara no, que tampoc hi ha pressa per coneixer-lo.

Júlia ha dit...

Hi ha gent que no vol tractar-se perquè els tractaments són agressius i no sempre funcionen, i si ja tens una edat trobo molt comprensible que no vulguis caure 'en el sistema', en sé uns quants casos i també de gent que s'ha tractat i després hauria volgut no haver començat amb el tema, però, vaja, cadascú que faci el que vulgui que jo no sé què faré si m'hi trobo, Francesc.

Ara ens volem reinventar, el bonisme i la papanateria han fet molt de mal a la cultura i a la cultureta.

Serrat té molt de copla perquè és -o era- de barri d'extracció popular, al contrari que molts de la cançó purista i aquest és un dels motius pel qual no queia bé als elitistes, a més de l'enveja que ha desvetllat que hagi fet més calerons que molts altres, en fi, el tema donaria per molt.

La cançó mexicana, sudamericana en general també ha agradat i agrada molt, jo de vegades poso una emissora de ràdio dedicada als hispanoamericans, al menys no canten en anglès tot el dia ni aquestes cançons catalanes d'ara que sembla que se les vagin inventant a mida que les refilen, amb poques excepcions.

Júlia ha dit...

... i tambe poso de vegades Radio OLÉ

gloria abras pou ha dit...

Magnífiques evocacions del "parelleig" d'una època.A mi mateixa m'agrada la "copla" que ja agradava als meus pares. Era la banda sonora d'una guerra que els hi havia esquinçat la joventut. Jo vaig arribar força més tard però una part de la cultura sempre s'hereta i la ràdio era una font constant d'alegria i nostàlgia que era transmesa.
Júlia, en Moix bon escriptor?, em quedo amb articles, columnes i algun relat que no és poc però dels seus llibres no n'aprofitaria cap. És allò dels gustos.
Bona nit, Júlia!

Júlia ha dit...

Glòria, crec que Moix té coses remarcables i també bunyols, no diré que no, de tota manera quan parlo des del present de lectures del passat admeto que ho hauria de revisar tot. El personatge també es va menjar l'escriptor i, a més, té molta cosa 'alimentícia'.

Oliva ha dit...

NENA QUIN MEMORIAL¡¡¡,A CASA,LA COSA ANAVA DE ZARZUELA,I DE CUPLES AN VINILS,LA COPLA CRISPAVA ELS NERVIS A EL AMO,O SIA EL AVI,DEIA QUE ERA "FAXISTA"...I DE RANXERAS,UN TIP. TEMPS ERA TEMPS...

Júlia ha dit...

Oliva, la pobra cobla ha patit molt quan hi ha hagut molts cantants del gènere ben poc feixistes, per cert. Sobre sarsuela, cuplets, tangos i ranxeres també podria escriure un llibre.