29.9.16

AVUI, EL BEBÉ DE LA BRIDGET JONES, CRÒNIQUES MUNTANYOLENQUES


Resultat d'imatges de bridget jones baby


Una amiga amb qui em retrobo
De tant en tant un ratet
Em va dir per anar al cine
Però  a veure algo distret.

Vaig deixar que triés ella
I per diverses raons
Vam anar a parar a una sala
On feien la Britxet Jons.

Ni he llegit el famós llibre
Ni he vist pelis precedents
Així que poc en sabia
De tots els seus pretendents.

Aquí resulta que trista
En compleix quaranta-tres,
Sense marit ni canalla
Ni amistançat ni promès.

A la feina ve a manar
Gent més jove i arrauxada,
I la noia es va sentint
Cada cop més amargada.

Una amiga alliberada
Li diu que cal sexe en viu
I me la porta a un concert
On trobar gresca i caliu.

Allà dormen en glamtendes
I ella, per casualitat,
Coneix un paio vistós
Que acaba amb ella allitat.

També ha anat a un funeral
Perquè un nòvio precedent
Ha mort, pobret, tan bufó,
A causa d’un accident.

I tant en el funeral
Com a un bateig posterior
Es va trobant un tal Marc
Que va ser el seu gran amor.

El xicot es va casar,
Però el divorci tramita,
El vell amor es refà
I amb la xicota s’allita.

La noia, com que és grandeta,
Cobeja reproducció
I es veu que sempre utilitza
Un molt caducat condó.

Doncs es queda embarassada,
I ja us ho podeu pensar
No sap ben bé qui és el pare
I això costa d’esbrinar.

Explica als nois el problema
I els xicots, il·lusionats,
Competeixen per la noia
Sense saber els resultats.

Embolics, moltes gracietes,
Xaronades al plató,
Car la inefable noieta
Penca a la televisió.

I per abreujar la cosa
I no allargar aquest relat
Diré que tria el de sempre
Com potser heu endevinat.

Ve el part amb moltes fatigues,
L’Emma Thompson de doctora.
Què hi fas aquí, reina meva,
No veus que Xèspir t’enyora?

I  quan ja ha passat un any
I quan el nen ja camina
Es casa amb un de tots dos
Mentre l’altre l’apadrina.

La moral d’aquesta història
Diu que el cal i el que agrada
Es, malgrat siguis moderna,
casar-te i tenir mainada.

I fer un casament d’aquells
Que avui dia, els castellans,
Anomenem com bodorrio,
Només falten els gegants.

Colin Firh, t’has envellit,
Què hi fas aquí, Valmont meu?
Com un peix fora de l’aigua
Et mous per aquest conreu.

Encara més, al final,
L’accidentat, quina cosa,
Es veu que no es va morir
I que està com una rosa.

I quina sort té la noia,
Els dos pares suposats
Es guanyen bé les garrofes
I estan molt ben col·locats.




Liuja Tascó, La Padrina





10 comentaris:

Tot Barcelona ha dit...

Ostres ¡ L´Auca de la BRIDGET JONES ¡
Molt bé.

Francesc Puigcarbó ha dit...

se'ns va fer molt llarga la pel·lícula, tant a mi com a la Nuri. Té alguna escena divertida, però...... és un rollo patatero. Sobretot no és gens creïble.

Júlia ha dit...

Miquel, gràcies.

gloria abras pou ha dit...

No l'aniré a veure però he trobat molt enginyosos els teus versos, Liuja.

Júlia ha dit...

La peli és un rotllo, ja ho eren les altres i els llibres, i amb un rerefons conservador i ximplet, Francesc, però ja ho sabia i hi vaig anar de forma conscient per complaure la meva amiga, a mi no em va fer ni gràcia. Els versos aquests sempre els faig de pelis rotllos pataterus, amb les bones no goso.

Júlia ha dit...

Glòria, jo tampoc pensava anar-hi però de vegades per amistat fas aquesta mena de 'sacrificis', he, he. De fet els rotllos m'inspiren rodolins, mira.

Júlia ha dit...

Veure el Firth mal aprofitat em fa angúnia, és clar que tothom ha de menjar i mantenir la família el millor possible, no és l'únic ni serà la darrera vegada.

gloria abras pou ha dit...

T'he deixat un comentari en el post anterior.

Francesc Puigcarbó ha dit...

a mi m'hi va arrossegar la dona, i jo sóc un espós obedient.

Júlia ha dit...

Doncs el meu espòs xiruquero passa de mi en temes cinematogràfics i teatrals, he, he.