AVUI, EL BEBÉ DE LA BRIDGET JONES, CRÒNIQUES MUNTANYOLENQUES

Una amiga amb qui em retrobo

De tant en tant un ratet

Em va dir per anar al cine

Però  a veure algo distret.

Vaig deixar que triés ella

I per diverses raons

Vam anar a parar a una sala

On feien la Britxet Jons.

Ni he llegit el famós llibre

Ni he vist pelis precedents

Així que poc en sabia

De tots els seus pretendents.

Aquí resulta que trista

En compleix quaranta-tres,

Sense marit ni canalla

Ni amistançat ni promès.

A la feina ve a manar

Gent més jove i arrauxada,

I la noia es va sentint

Cada cop més amargada.

Una amiga alliberada

Li diu que cal sexe en viu

I me la porta a un concert
On trobar gresca i caliu.

Allà dormen en glamtendes

I ella, per casualitat,

Coneix un paio vistós

Que acaba amb ella allitat.

També ha anat a un funeral

Perquè un nòvio precedent

Ha mort, pobret, tan bufó,

A causa d’un accident.

I tant en el funeral

Com a un bateig posterior

Es va trobant un tal Marc

Que va ser el seu gran amor.

El xicot es va casar,

Però el divorci tramita,

El vell amor es refà

I amb la xicota s’allita.

La noia, com que és grandeta,

Cobeja reproducció

I es veu que sempre utilitza

Un molt caducat condó.

Doncs es queda embarassada,

I ja us ho podeu pensar

No sap ben bé qui és el pare

I això costa d’esbrinar.

Explica als nois el problema

I els xicots, il·lusionats,

Competeixen per la noia

Sense saber els resultats.

Embolics, moltes gracietes,

Xaronades al plató,

Car la inefable noieta

Penca a la televisió.

I per abreujar la cosa

I no allargar aquest relat

Diré que tria el de sempre

Com potser heu endevinat.

Ve el part amb moltes fatigues,

L’Emma Thompson de doctora.

Què hi fas aquí, reina meva,

No veus que Xèspir t’enyora?

I  quan ja ha passat un any

I quan el nen ja camina

Es casa amb un de tots dos

Mentre l’altre l’apadrina.

La moral d’aquesta història

Diu que el cal i el que agrada

Es, malgrat siguis moderna,

casar-te i tenir mainada.

I fer un casament d’aquells

Que avui dia, els castellans,

Anomenem com bodorrio,

Només falten els gegants.

Colin Firh, t’has envellit,

Què hi fas aquí, Valmont meu?

Com un peix fora de l’aigua

Et mous per aquest conreu.

Encara més, al final,

L’accidentat, quina cosa,

Es veu que no es va morir

I que està com una rosa.

I quina sort té la noia,

Els dos pares suposats

Es guanyen bé les garrofes

I estan molt ben col·locats.

Liuja Tascó, La Padrina

COMENTARIS CINÈFILS MUNTANYOLENCS, AVUI: CAFÈ SOCIETY, DEL BUDI ALEN

Un noi tranquil i innocent

vol fer carrera, tossut,

i se’n va a veure un seu oncle

que és kefasso a Jolibut.

De moment no en fa cabal

aquest seu oncle enfeinat

però li  va donant feinetes

I el noi està entusiasmat.

Li presenta una xicota

perquè li faci de guia.

És la seva secretària

i amb el noi es passa el dia.

El xicot se n’enamora

i ella es deixa festejar,

li promet un pis petit

si és que amb ell es vol casar.

Ella li diu que té un nòvio

i ja et veus venir al moment

que el manso serà el kefasso,

l’oncle del seu pretendent.

Aquest és casat seriós,

amb la dona porta anys,

però l’amor, quan esclata,

no mira penes ni danys.

I la noia encisadora

tria l’oncle enderiat

que també té més possibles

i ofereix seguretat.

El noi té un germà mafiós

que estossina els seus contraris,

i que munta un gran negoci,

un cafè per milionaris.

El xicot, desenganyat,

torna a casa, què hi farem,

i es torna recepcionista

al cafè del seu parent.

Passa el temps, ell es marida

amb una noia bonica,

té un nen petit i fa bitlles

entre gent famosa i rica.

Al germà mafiós el pesquen

i el condemnen a morir.

Sap greu, però n’ha fet tantes

que penses que ha de ser així.

Per si al cel hi ha alguna cosa

assumeix valors cristians

i així dóna un bon disgust

a pare, mare i germans.

I és que la família aquesta

és jueva convençuda

i cada broma jueva

és del públic ben rebuda.

Hi surten altres parents,

la germana, el bon cunyat,
i un veí que els fa la guitza

i és pel mafiós liquidat.

Qui dia passa, any empeny,

el noi viu d’allò més bé

car amb la mort del germà

hereta el bonic cafè.

Un dia arriba la noia

que ara és política tieta

i el passat reviu romàntic

per a fer-los la punyeta.

Però no passa d’un flirt

la trobada melangiosa

que ni amb tu ni sense tu

no pot anar bé la cosa.

I ve el Cap d’Any i hi ha festa

al cafè que ens ha acollit

toquen el Vals de les Veles

i tothom va tard al llit

El noi pensa en la xicota

i ella el recorda també,

i així acaba aquesta història

per si no sabeu què fer.

Ja veieu que poc que costa

d’un no res, fer una cançó,

cantava Pi de la Serra

i aquí el vull recordar jo.

Poca trama, però com sempre

divertides reflexions,

frases brillants i simpàtiques

jazz i boniques cançons.

I sentint el Joan Pera

passes una bona estona

quan no hi ha pelis de pes

als cines de Barcelona,

(això en la versió doblada
que vaig veure a l'Aribau).
Si en voleu saber més coses
passeu-vos per Ca l'Allau.


Liuja Tascó D'Horcec, 'la padrina'