24.1.20

DESCOBRIMENTS LITERARIS IMPRESCINDIBLES



Zhang Ailing 1954.jpg

l amor que fa caure ciutats-eileen chang-9788473292054


BRASERS


Eileen Chang, autora  de qui fa, com qui diu, quatre dies, jo no en sabia res, va néixer l’any 1920, en una família de classe alta, cosa que li va permetre accedir als estudis superiors. Malgrat això la seva vida no va resultar fàcil, amb un pare maltractador i el context de la Xina políticament convulsa. Va acabar per marxar als Estats Units, a principis dels ans 50, on va morir l’any 1995. Va donar classes universitàries i va escriure llibres i guions cinematogràfics. A la Xina actual ha estat molt reivindicada per les noves generacions. Aquí encara és poc coneguda i les editorial Libros del Asteroide i Club Editor han publicat dos llibres seus, Brasers és el segon (amb traducció al castellà d’Anne-Hélène Suárez i al català de Carla Benet). Abans s'havia publicat L'amor que fa caure ciutats.

Tots dos llibres apleguen un parell de narracions relativament breus que, de tota manera, reflecteixen de forma molt interessant i acurada el món d’origen de l’escriptora, inspirat sovint en l’època colonial xinesa, complexa, difícil i encisadora. Són històries que poden desconcertar, des d’una visió actual del món, però que ens mostren un univers eclèctic, contradictori, multicultural i amb els seus condicionants d’aparença i hipocresia. Un món en el qual el paper de la dona era difícil, fins i tot en els casos de gent que vivia prou bé. Chang ens situa en un univers de matrimonis concertats, concubinatges amarats d’interessos i prostitució de categoria, més o menys encoberta, en el qual els homes, al capdavall, són també unes víctimes del context. L'amor és contemplat amb una mena de poètic i trist cinisme.

Més enllà d’aquestes narracions sobre amors, desamors, conformitat amb una situació no volguda però assumida de forma conscient, o autodestrucció a causa d’una mena d’estranys malentesos, lligats a l’encotillament de les relacions amoroses, Chang resulta fascinant a causa de la seva prosa, plena d’evocacions del paisatge proper i llunyà, de comparacions i metàfores admirables, amarades de subtilesa i que t’immergeixen en la sensualitat del context. Descriu de forma magistral colors, plantes, vestits, objectes, olors, decoracions interiors i exteriors dels habitatges, tot plegat situat en un món tancat en ell mateix, ja que l’entorn polític i social es limita al dels personatges, restrictiu i ranci. Son d'aquelles narracions amb les quals, malgrat un context tan diferent del nostre, ens podem identificar en molts aspectes, car els humans ens assemblem més del que voldríem, pel que fa a interessos i sentiments.

Chang és avui considerada un dels grans noms de la literatura xinesa, tot i que també dominava l’anglès, a més a més d’altres llengües. Alguns intel·lectuals que han conegut la seva obra i trajectòria creuen que, en un altre moment històric, hauria aconseguit el Nobel. En tot cas, ha estat un encert la seva recuperació, ni que sigui a petites dosis, d’una obra literària d’un gruix incontestable. Chang va ser una autora prolífica, molt treballadora i és un goig que la puguem llegir en castellà i català, gràcies, tot s'ha de dir, a traductores joves i amb formació que ens en poden oferir versions directes a partir dels llibres originals.


2 comentaris:

F.PUIGCARBÓ ha dit...

Tu no en sabies res fa quatre dies, i jo l'acabo de conèixer, com altres escriptores, gràcies a tu.

Salut

Júlia ha dit...

Doncs és molt interessant, amb una vida complicada, sort d'internet!!!