EL VELL, EL GOS I EL BLAT DE MORO

 

Yan Lianke és un dels autors actuals xinesos de més prestigi. Aquesta narració breu és molt adient per a iniciar-se en l’obra, extensa i de gruix, de l’autor. Ens situa en un llogarret de la serra de Balou, víctima d’una gran i llarga sequera. Els seus habitants han fugit de casa seva i de la fam inevitable. Tan sols quedarà al poble un home de setanta-dos anys, amb un gos cec, que intentarà de forma persistent i sacrificada que una planta de blat de moro, que ha aconseguit revifar, no mori i pugui fer madurar alguna panotxa.

Aquesta novel·la curta es va publicar per primera vegada el 1997 i va estar guardonada amb el premi de Literatura Lu Xun, de gran prestigi a la Xina. Per sort podem trobar uns quants llibres de l’autor en castellà, gràcies a traduccions directes del xinès a càrrec de Belén Cuadra Mora. Días, meses, años, en algunes edicions, per la seva brevetat, va acompanyada d’un altre text de l’autor. L’escriptor, en una història que pot semblar-nos trista i, en algun moment, amb trets desagradables per a la nostra sensibilitat actual, ens fa percebre la seva capacitat de transformar en poesia els escenaris més hostils.

Amarada de lirisme i èpica quotidiana, i amb un argument aparentment senzill, aquesta lluita de l’home vell i el seu gos amb la natura poc amable i amb un sol que ja no és font de vida sinó de mort, emociona i trasbalsa. La tossuderia del protagonista ens resulta comprensible i admirable. Forma part del comportament humà que, en ocasions, intenta enfrontar-se sense concessions a objectius que, des de la nostra vida còmoda, ens poden semblar estranys o inútils. S’ha escrit força sobre la relació de la narració amb el tema de la situació xinesa, es pot interpretar com una critica a la política de Mao, a l’oblit interessat de les zones rurals però també reflecteix l’ànima universal de la humanitat. M’ha fet pensar en Moby Dick, en el Llamazares de La lluvia amarilla, i en molts altres referents literaris. Lianke, no és gens estrany, és un gran admirador de la literatura hispanoamericana del segle XX i sovint recorda que al seu país vida i política acaben per ser el mateix, al contrari que en els països occidentals.

La sequera ha estat a molts indrets i en moltes èpoques un dels motius de l’abandonament de la ruralia, darrerament ens torna a amenaçar de forma inquietant. El tema de la buidor progressiva dels indrets agrícoles és una constant força universal. La natura, el cicle del temps, la fragilitat de l’existència, son temes habituals a la literatura asiàtica però, també, a la literatura en general. I el valor dels humans per perseverar, la relació, avui complexa i objecte de debat, amb els animals, -des d’aquest gos tan humà fins a les rates que esdevenen solució temporal a la fam irreversible o als llops que, com l’home, cerquen aliment i aigua-, o la necessitat de resistir per mantenir l’esperança, que no sempre aconseguirà fer triomfar la voluntat, son, així mateix, temes que convergeixen en aquest text que, en ocasions, esdevé una mena de malson poètic.

Lianke va néixer l’any 1958, a la província d’Henan. Va entrar a l’exèrcit l’any 1978 i es va llicenciar en Ciències Polítiques i Literatura. Amb el temps va esdevenir crític amb aspectes diversos de la política del país. S’ha dedicat a l’ensenyament de la literatura a la Universitat Xinesa del Poble. Ha rebut diferents premis i ha estat proposat per a molts altres. Ha vingut a l’estat espanyol en algunes ocasions, també a Barcelona, i els seus llibres han estat traduïts a més de vint idiomes. Ha tingut molts problemes de censura a la Xina i molts dels seus llibres no s’han pogut publicar al seu país.

És aquest un dels llibres proposats en els interessants clubs de lectura online de la Casa Àsia, no sempre hi puc participar però gràcies a ells he conegut moltes obres i autors als quals no sempre podem accedir fàcilment, amb poques excepcions.

https://www.casaasia.es/actividad/tertulia-literaria-china-dias-meses-anos-de-yan-lianke/

DESCOBRIMENTS LITERARIS IMPRESCINDIBLES

Eileen Chang, autora  de qui fa, com qui diu, quatre dies, jo no en sabia res, va néixer l’any 1920, en una família de classe alta, cosa que li va permetre accedir als estudis superiors. Malgrat això la seva vida no va resultar fàcil, amb un pare maltractador i el context de la Xina políticament convulsa. Va acabar per marxar als Estats Units, a principis dels ans 50, on va morir l’any 1995. Va donar classes universitàries i va escriure llibres i guions cinematogràfics. A la Xina actual ha estat molt reivindicada per les noves generacions. Aquí encara és poc coneguda i les editorial Libros del Asteroide i Club Editor han publicat dos llibres seus, Brasers és el segon (amb traducció al castellà d’Anne-Hélène Suárez i al català de Carla Benet). Abans s'havia publicat L'amor que fa caure ciutats.

Tots dos llibres apleguen un parell de narracions relativament breus que, de tota manera, reflecteixen de forma molt interessant i acurada el món d’origen de l’escriptora, inspirat sovint en l’època colonial xinesa, complexa, difícil i encisadora. Són històries que poden desconcertar, des d’una visió actual del món, però que ens mostren un univers eclèctic, contradictori, multicultural i amb els seus condicionants d’aparença i hipocresia. Un món en el qual el paper de la dona era difícil, fins i tot en els casos de gent que vivia prou bé. Chang ens situa en un univers de matrimonis concertats, concubinatges amarats d’interessos i prostitució de categoria, més o menys encoberta, en el qual els homes, al capdavall, són també unes víctimes del context. L'amor és contemplat amb una mena de poètic i trist cinisme.

Més enllà d’aquestes narracions sobre amors, desamors, conformitat amb una situació no volguda però assumida de forma conscient, o autodestrucció a causa d’una mena d’estranys malentesos, lligats a l’encotillament de les relacions amoroses, Chang resulta fascinant a causa de la seva prosa, plena d’evocacions del paisatge proper i llunyà, de comparacions i metàfores admirables, amarades de subtilesa i que t’immergeixen en la sensualitat del context. Descriu de forma magistral colors, plantes, vestits, objectes, olors, decoracions interiors i exteriors dels habitatges, tot plegat situat en un món tancat en ell mateix, ja que l’entorn polític i social es limita al dels personatges, restrictiu i ranci. Son d'aquelles narracions amb les quals, malgrat un context tan diferent del nostre, ens podem identificar en molts aspectes, car els humans ens assemblem més del que voldríem, pel que fa a interessos i sentiments.

Chang és avui considerada un dels grans noms de la literatura xinesa, tot i que també dominava l’anglès, a més a més d’altres llengües. Alguns intel·lectuals que han conegut la seva obra i trajectòria creuen que, en un altre moment històric, hauria aconseguit el Nobel. En tot cas, ha estat un encert la seva recuperació, ni que sigui a petites dosis, d’una obra literària d’un gruix incontestable. Chang va ser una autora prolífica, molt treballadora i és un goig que la puguem llegir en castellà i català, gràcies, tot s'ha de dir, a traductores joves i amb formació que ens en poden oferir versions directes a partir dels llibres originals.

Llegir en cas d'incendi, ressenya