21.2.20

AQUELLA MÚSICA MODERNA I EL POBLE-SEC


El proper dimarts la xerrada mensual de CERHISEC comptarà amb Nando Caballero, director del documental Sonido mosca, i amb Delfí Fernández, del grup Los Salvajes.

Alguns components d'aquest conjunt, com passava amb Los Mustang, eren del Poble-sec. Cada vegada que es parla d'aquells anys seixanta i l'esclat musical renovador de l'època algú menciona un local emblemàtic, El Pinar, en el qual s'havien estrenat tants bons músics, a més d'haver-s'hi fet un munt d'activitats de tot tipus.

Amb el temps, el local, dedicat al ball, sobretot, va anar una mica de baixa i, durant la  meva adolescència, tenia una mena de llegenda fosca que feia que els pares i mares seriosos no deixessin anar allà a les seves filles. En algun cas hi havia hagut baralles, però això va passar a molts llocs. He conegut amb els anys gent que havia anat a aquells balls i avui son pares i avis seriosos, tot i que poden explicar batalletes poc convencionals, en alguns casos.

Al carrer Poeta Cabanyes, durant anys, hi va haver un local també emblemàtic, The Cavern, dedicat als Beatles. Qui el menava tenia un cotxe com un d'algú d'aquell conjunt. Era petit i potser no tenia les condicions que avui s'exigeixen, tenies uns blocs enquadernats amb les lletres dels Beatles, que podies cantar mentre escoltaves els discos i també hi havia actuat gent diversa. Si algú en sap més o coneix algú que s'hi va relacionar, que ens hi posi en contacte, ens agradaria dedicar una xerrada a aquell lloc, tan recordat.

De vegades la història barcelonina s'explica de forma molt parcial, tothom sap què era el Bocaccio, però la proposta de fer una exposició, per exemple, sobre la Sala Apolo, ha estat rebutjada en alguna ocasió per espais de certa categoria oficial, que n'han dedicat a llocs més pijos. La memòria dels pobres sempre val menys que la dels benestants o la  de les classes mitjanetes tirant a benestants.

Els qui ja som grandets tenim la necessitat de què, ni que sigui al blog, o en xerrades de barri, es mantingui el record de tants llocs, de tanta gent, de tanta música. I és que, parafrasejant Brecht, a la meva manera, en aquells temps ombrivols es cantava també... I es ballava força.

Us  espero, dimarts, al Poble-sec, un barri que diuen que està de moda. No sé si això es bo o dolent o tot el contrari.



2 comentaris:

F.PUIGCARBÓ ha dit...

Temps era temps, haviem actuat alguna vegada amb Los Salvajes. A Sabadell teniem el Club Juvenil, un dels pocs llocs on podies sentir grups en directe, grups, o 'conjunts' que se'n deia antes.

Salut

Júlia ha dit...

Doncs, ja ho saps, si vols recordar els bons temps, cap al Poble-sec. Hi ha un munt de gent, nois, és clar, de la nostra generació que, en algun moment, van formar part de conjunts moderns. S'hauria de fer un bon estudi car molts s'han oblidat.