7.1.07

Viatgers insolidaris i escriptors contradictoris

Continuaré amb el tema solidari, ja que hi ha un parell d’anècdotes que m’han fet meditar sobre el tema altra vegada. Vaig ensopegar-me ahir amb el blog Nació Insecte, on el seu autor explica el desengany sofert durant un viatge amb una ONG al Marroc, davant de la mesquinesa dels companys. Precisament he vist, fa poc, la pel·lícula Babel, que està desvetllant, en els blogs i en els diaris, crítiques de tots colors, una mostra, doncs, del fet que no provoca pas indiferència. No parlaré de la pel·lícula en termes cinèfils, només he de dir que a mi em va agradar i que crec que en les crítiques negatives que li fan es barregen diferents prejudicis, que també van incidir en Crash, per exemple. És clar que qui té prejudicis creu que no en té, com ens passa a tots i totes amb molta freqüència.

Voldria, tan sols, esmentar una anècdota de la pel·lícula que em va sembla molt rellevant: l’actitud dels turistes occidentals davant de la desgràcia soferta per la parella, que els obliga a aturar-se en un indret remot del Marroc. La seva mesquinesa, la seva demanda, per exemple, d'aire condicionat, resulten patètiques i immorals. Ja fa temps que hi ha qui qüestiona l’actitud turística en els viatges a llocs més o menys exòtics –més aviat, pobres, diria jo-. Actitud turística estranyament compartida per moltes membres d’organitzacions no governamentals, que, d’aquesta manera, amb la seva ‘militància’ poden fer viatges barats. La frivolitat amb la qual algunes persones suposadament d’esquerra m’han explicat aquesta mena de viatges solidaris faria riure, si no fes plorar.

He sentit explicar coses a gent que ha tingut problemes no tan dramàtics com els de la parella del film, queixant-se de l’atenció mèdica rebuda a aquests països, per exemple. Però, què no saben com són, aquests llocs? Que no veuen la tele? M’han explicat regateigs vergonyosos a l’hora de comprar coses que, per a nosaltres, valen, allà, quatre rals. Això sí, en fotografies i vídeos s'esmerça tant de temps i esforços, per tal de mostrar-ne els resultats a amics i coneguts, que em demano si els deu quedar temps per mirar-se les coses i la gent amb una mica de profunditat. No puc suportar certa actitud de superioritat dels viatgers de països benestants quan van (anem) a països més pobres, més encara quan, fa anys, la patíem nosaltres mateixos, per part dels ‘europeus’ ben peixats. Ja ho diuen, que no hi ha res pitjor que servir a qui va servir. De tota manera no cal, ni tan sols, viatjar. En el nostre món, en la nostra ciutat, la diferència entre barriades i els prejudicis davant dels altres (ara, els immigrants estrangers, abans, els de la resta d’Espanya, encara més abans, els dels pobles remots de Catalunya) són ben palesos, injustos i indocumentats.

L’anècdota de la pel·lícula Babel m’ha recordat, doncs, la magnífica narració Boule de suif, de Maupassant. Maupassant és un gran autor, però jo crec que no té res de semblant a aquesta narració curta, tremenda, i, evidentment, a Bel Ami, una novel·la més llarga on es mostra amb tota cruesa el cinisme humà. Maupassant va morir foll, suposo que la seva lucidesa davant d’una societat injusta en la qual, però, volia triomfar, devia incidir en els seus mals personals i en les seves contradiccions íntimes i públiques. A Boule de suif, narració molt coneguda, un grup de viatgers s’ensopega amb els inconvenients de la guerra franco-prusiana, que els atura. Una prostituta bonhomiosa, que una estona abans ha convidat tothom a menjar del que porta, previsora, al cistell, és sol·licitada per un oficial prusià, però ella es nega, per patriotisme, a anar amb ell. Els viatgers no paren de pressionar-la, finalment accedeix i quan el viatge es reprèn, és menystinguda per la resta.

Potser no tenen res a veure, però l’escena dels viatgers de Babel m’ha evocat, doncs, la dels viatgers del conte de Maupassant per la coincidència d'egoismes i individualismes hipòcrites. De Bel Ami se n'han fet diferents versions cinematogràfiques però jo en voldria recordar una de televisiva, de fa molts anys, crec que la protagonitzava el (per a mi) guapíssim Víctor Valverde i una també guapíssima i jove Sílvia Tortosa. Devia ser a finals dels setanta, si fa no fa. Aquesta mena de coses, feien, també, a la tele, aleshores.

12 comentaris:

Albert ha dit...

Crec que per moltes apostes que es facin a favor de la interculturalitat o l'aliança de civilitzacions la cosa no canviarà, l'estrany serà sempre l'estrany.
Respecte a "Babel" cal dir que el tema de la insolidaritat dels turistes és complex. Ells no són joves i se senten vulnerables físicament i cagats de por davant les mirades que els semblen hostils perquè la mirada del moro, jo no sé si té odi, però de simpàtica no en té res. I quan s'està en condicions de precarietat, com aquests turistes de quasi tercera edat, l'acolloniment és la cosa més natural del món. I sé molt bé que "natural" no vol dir "justa". És així.

Anònim ha dit...

No he vist la pel•lícula, espero poder veure-la. Però jo no estic gens d’acord en aquestos “viatges turístics”... Que van a veure? La misèria de l’altra gent ? I que be que vivim nosaltres !!! Penso que potser sí que ajuden d’alguna manera al País en general, però no se, tinc els meus dubtes...

Ja fa molts anys quan era petita anava amb una guardiola del Domun a recollir diner pels “negritos” i havia una monja molt “humana” (diria jo) que deia: Ves a saber on van a parar aquests diners !!!
:)

Anònim ha dit...

Júlia, acabo de veure la peli, està be, m’agrada’t però li sobren al menys tres quarts d’hora.
En quan al tema... son històries que poden passar, mes ben dit que deuen estar passant, no mi voldria trobar. :(

Júlia ha dit...

Hola, Albert, de fet, certament, 'l'altre' sempre imposa. Però, si fins la gent de pobles limítrofs es tenia mania, abans! Sobre la peli no insistiré, hi ha moltes opinions per llegir, pels blogs i els diaris. Crec que en continuarem parlant.

Júlia ha dit...

Hola, Jaka,
Doncs sí, li sobra metratge, cosa que, en la meva opinió, passa actualment amb moltes pelis.

Sobre el turisme, és un tema controvertit, a mi mateixa, de petita i jove, no m'agradava veure l'aire de superioritat d'alguns turistes, però molts països disposen d'una bona font d'ingressos amb aquest tema, tens raó.

Per cert, jo també havia anat a demanar pel Domund, amb el cap de negrito o d'indi. Crec que avui, però, també ens fem aquestes preguntes, quan donem diners per 'causes solidàries': 'on van, aquests diners?'. He sentit explicar històries una mica estranyes sobre la distribució que se'n fa, penso que hi deu haver de tot, però, en general, no crec que sigui un tema massa transparent. Crec, per altra banda, que moltes organitzacions no governamentals no tenen precisament una gran democràcia interna.

Anònim ha dit...

He viatjat molt i a molts destins d'aquests "exótics" i sempre intento portar una actitud oberta i adaptable a l'entorn, però per molt que vulguis evitar-ho, de vegades se t'escapa aquell insuportable aire de "europeu superior" o de voler comoditats. Tot i que intentis adaptar-te, no pots lliurar-te tant fàcilment de comportaments indesitjables en paisos més pobres.

Júlia ha dit...

Hola, Deric, jo crec que ser conscients de les nostres pròpies contradiccions ja és important. Encara que no poguem canviar la nostra manera de ser ni les nostres manies ni prejudicis, al menys intentar-ho ja és bo, crec.

Anònim ha dit...

 M'has fet recordar una amiga que va viatjar a la Índia en pla turista i, quan va
tornar, va afirmar rotunda que no hauríem de tenir dret a viatjar d'aquella manera
a un país on la gent moria de gana al carrer. Que jo sàpiga, no ha fet mai més un
viatge d'aquesta mena.

quan jo anava a l'institut, es recollien diners per la Creu roja, i recordo que la
senyora del bar sempre hi posava alguna cosa, en la primera guardiola que se li acostés.
Un dia vaig sentir que algú li deia que segurament aquells diners no arribarien mai
a destí, i ella va responsre: "allà cadascú amb la seva consciència". Em va agradar,
la senyora Margarita, em va donar tota una lliçó sense ni tan sols saber-ho.

Una abraçada

P.D.: Gràcies per posar l'opció sonora a la verificació visual!

Júlia ha dit...

Hola Spock,
de fet jo també conec gent que ha sentit el mateix que la teva amiga, fins i tot gent que ha anat a països pobres formant part de projectes d'aquests 'solidaris'. MOltes vegades, efectivament -jo diria que gairebé sempre- quan fas alguna aportació monetària a aquest tipus de coses no tens massa confiança en els resultats, més ara, que tant es critiquen moltes onegés, i ho fas de bona fe, malgrat tot.

Això de la verificació sonora ignoro què és, se'm deu haver posat sol. Bon dia !!!

Anònim ha dit...

Hola, veïna,
jo encara aguanto, al blogger, ja he parlat del tema 'ponga un pobre en su mesa' altres vegades, així que no insistiré. Ha vist que han 'reflotat' el balcó al Poble Sec???

Albert ha dit...

Bon dia júlia,
En el meu blog hi ha un meme per tu

Montse ha dit...

No he vist la peli, hauré de remediar-ho!