En una reunió sobre el tema de les biblioteques escolars, amb professorat de primària i secundària, un dels professors comenta que una companya va dir als nois i noies que cerquessin informació sobre Suècia, en algun llibre de la biblioteca, i que no en tenien cap sobre aquest país. Li dic que m’estranya que una informació d’aquesta mena no es busqui més aviat a internet i em diu que a internet la informació no està constrastada. De fet, aquesta és una opinió que s’ha estès entre alguns sectors educatius, una formadora, bastant justeta, per cert, que va venir a fer-nos xerrades, va incidir també en aquest aspecte de la xarxa. No diré que no sigui cert, però també cal veure a quines pàgines web s’accedeix i aprendre a valorar, quan es pot, el que es troba.
Jo, que m’he trobat nombrosos disbarats en molts llibres, de text i dels altres, insisteixo: tampoc als llibres està tot contrastat... Però sembla que no tinc èxit, em diuen que els llibres tenen més filtres. A més, reblo el clau, per això estem els profes, per contrastar el que els alumnes apleguen per a fer, se suposa, alguna elaboració posterior.
Fa alguns anys, quan donava naturals o socials, a segona etapa de l'antiga egb, m’havia trobat amb errors gruixuts, sobretot quan el llibre de text va esdevenir també un llibre de consum, destinat a renovar-se constantment. Una vegada, al xicot de l’editorial que ens portava mostres, li vaig dir que m’havia trobat amb errades històriques comprovades, i també amb d’altres errades en aspectes de les ciències naturals, i em va dir que enviés els errors a l’editorial, cosa que no vaig fer, perquè no era feina meva ni em pagaven per allò.
En èpoques més pretèrites havia comptat amb uns volums excel·lents de Vicenç Vives, de socials, però molts professors els trobaven massa gruixuts (eren els temps de la segona etapa, el que ara és l’ESO). El que passa és que la història és complexa, i si es volen explicar les coses amb un mínim de rigor cal, també, una bona dosi de temps i d’espai. Resumir segons què pot portar a més confusió, les simplificacions són perilloses. Però ara no estem per orgues. Els missatges que contenen els llibres de coneixements actuals són tan simples que fan angúnia.
Abans, un llibre, sobretot de text, que tenia una durada remarcable, s’anava millorant i revisant. Ara, els canvis responen a un criteri comercial, més aviat. Sovint he pensat que si jo, que no sóc una gran erudita, detecto errors, quants se’m deuen passar per alt, tot sovint, en els llibres, en els diaris i, també, a la xarxa. Però culpar la xarxa d’inexactitud, d’una forma global, em sembla força injust, i respon a certs prejudicis contra tot allò que és nou. La sacralització del llibre no es bona, el llibre s’ha de valorar pel que explica, no per l’objecte en ell mateix, que pot contenir moltes barbaritats, també. Encara hi ha qui, amb una beatífica mirada innocent, em diu, resistent i militant: jo no llenço mai cap llibre. Doncs jo sí, molts. I uns quants, ho he dir, ben a gust.
Jo, que m’he trobat nombrosos disbarats en molts llibres, de text i dels altres, insisteixo: tampoc als llibres està tot contrastat... Però sembla que no tinc èxit, em diuen que els llibres tenen més filtres. A més, reblo el clau, per això estem els profes, per contrastar el que els alumnes apleguen per a fer, se suposa, alguna elaboració posterior.
Fa alguns anys, quan donava naturals o socials, a segona etapa de l'antiga egb, m’havia trobat amb errors gruixuts, sobretot quan el llibre de text va esdevenir també un llibre de consum, destinat a renovar-se constantment. Una vegada, al xicot de l’editorial que ens portava mostres, li vaig dir que m’havia trobat amb errades històriques comprovades, i també amb d’altres errades en aspectes de les ciències naturals, i em va dir que enviés els errors a l’editorial, cosa que no vaig fer, perquè no era feina meva ni em pagaven per allò.
En èpoques més pretèrites havia comptat amb uns volums excel·lents de Vicenç Vives, de socials, però molts professors els trobaven massa gruixuts (eren els temps de la segona etapa, el que ara és l’ESO). El que passa és que la història és complexa, i si es volen explicar les coses amb un mínim de rigor cal, també, una bona dosi de temps i d’espai. Resumir segons què pot portar a més confusió, les simplificacions són perilloses. Però ara no estem per orgues. Els missatges que contenen els llibres de coneixements actuals són tan simples que fan angúnia.
Abans, un llibre, sobretot de text, que tenia una durada remarcable, s’anava millorant i revisant. Ara, els canvis responen a un criteri comercial, més aviat. Sovint he pensat que si jo, que no sóc una gran erudita, detecto errors, quants se’m deuen passar per alt, tot sovint, en els llibres, en els diaris i, també, a la xarxa. Però culpar la xarxa d’inexactitud, d’una forma global, em sembla força injust, i respon a certs prejudicis contra tot allò que és nou. La sacralització del llibre no es bona, el llibre s’ha de valorar pel que explica, no per l’objecte en ell mateix, que pot contenir moltes barbaritats, també. Encara hi ha qui, amb una beatífica mirada innocent, em diu, resistent i militant: jo no llenço mai cap llibre. Doncs jo sí, molts. I uns quants, ho he dir, ben a gust.
13 comentaris:
Els de la Vicens Vives eren els millors llibres de text. Jo encara guardo els d'Història i Història de l'Art de BUP i COU (la carrea que vaig fer) i són manuals encara vàlids.
Hola, veí, bon dia, d'acord,
els d'EGB, segona etapa, li havien servit a molta gent per preparar-se oposicions a magister de 'les d'abans'. Els havia fet gent que en sabia molt i a consciència.
En la meva opinió, ens podem refiar de les informacions que trobem a espais d'internet com wikipedia. Estant sent consultades i contrastades per moltes persones que, a més, si troben alguna cosa incorrecta, poden canviar-la al mateix moment. No és això una bona manera de mantenir la qualitat del contingut?
Per altra banda, estic d'acord en que els llibres no són sagrats, però internet tampoc. Que algunes vegades sento algun comentari sobre internet que sembla que ens hagi de solucionar tots els problemes...
Hola, Marta,
fins i tot a wikipedia s'hi han colat moltes errades, d'algunes involuntàries i d'altres fetes a posta, ja que hi ha gent que gaudeix fent brometa. De tota manera, compta amb hipervincles i això ens pot donar una idea del conjunt. Les persones que menciones són l'altre extrem, els que creuen que internet ho és 'tot'. En principi, dubtar es saludable. No fa massa temps vaig trobar unes dades biogràfiques d'una escriptora, amb errades. Com que moltes webs (el mateix que fan molts llibres) es copien els uns als altres, l'errada es repetia a molts altres vincles. En fi, que tot cal posar-ho en quarentena, si volem elaborar una informació fefaent. Sobre els llibres, recordo el cas, per exemple, d'un d'antic sobre el Paral·lel on s'assegurava l'existència d'un hostal que va donar nom a l'avinguda. Badenes va demostrar, en el seu llibre sobre aquest mateix lloc, que la cosa no era comprovada ni molt menys, però com que s'ha anat repetint en molts llibres, s'admet com un dogma. I com això, molts exemples, virtuals i editats en paper...
justament, també vaig participar de la reunió sobre biblioteques escolars, a la ZER on itinero actualment, encara que, en el nostre cas, el principal motiu de debat tractava sobre els codis de catalogació dels llibres. Estava assumit que es tractava de construir una mediateca, on els llibres són només una part d'un conjunt de recursos diversos. Es va comentar que els infants estan ja tan acostumats a internet que quan descobreixen la informació en un llibre es sorprenen de la utilitat del mitjà, i en aquest sentit val la pena encara donar possibilitats als llibres, tot i que es dóna per suposat que, a internet, hi és tot. Si filem una mica prim, és evident que no hi és tot a internet, i com dieu, no tot el que s'hi troba és exacte. Soc de la opinió que tenim un problema de fons amb el coneixement. Mirem les ciències més exactes, resulta que es produeixen grans quantitats de veritats científiques que no són evidents, i organismes com la Cochrane Library s'encarreguen de purgar i certificar els "productes" segons la seva adequació o no a l'evidència necessària. El procés de tria comporta grans desviacions de la realitat que, durant un cert temps, es colen en la comunitat científica. Què no serà del coneixement menys exacte? Es veu que, sigui quin sigui el mitjà, el que compta són els criteris que hi ha a darrera, i pertant la laxitud del rigor de cadascú, les creences i confiances cegues. Si ens posem durs, ens adonem que no tenim garanties. Caldria reduir les nostres pretensions de coneixement, i acceptar el nivell d'ignorància real en el que vivim, mal que ens pesi, en plena efervescència de la difusió d'informació. Amb perdó pel desajustament filosòfic que puc estar cometent. Gràcies!
El plagi d´un mateix... La mandra...
"¿Qué es lo que pasa con los libros? ¿Porqué todavía no estan desacralizados? Conservan un aura que transmiten a su poseedor, una especie de temor reverencial a usarlos como objetos, que es lo que son, productos de consumo cultural que son idolatrados como si fueran iconos sagrados. El libro debe leerse, debe guardarse, debe coleccionarse, pero también debe desecharse."
(Ll.P. 1/07/06)
Que ni els llibres ni internet són sagrats és evident. En el meu cas com a lector dels dos mitjans, però, trobo molts més errors -em refereixo a informacions d'aquelles que podem anomenar objectives- a Internet, cosa que és normal. Un indocumentat com jo, per exemple, pot penjar informació sobre qualsevol tema i el déu dels buscadors, és a dir, Google, la pot presentar en els primers lloc, de manera que un altre indocumentat l'accepta com a millor que aquella que figura més enrere. En l'aspecte anècdòtic, fa un temps que algú em va demanar permís per pujar a wikipedia l'equivalent a 30 o 40 pàgines sobre un tema monogràfic que vaig fer fa temps i no vaig tenir inconvenient a dir-li que endavant. Considero que les pàgines que vaig fer i sobre les quals no hi ha gaires especialistes no estan excessivament malament, però hi ha força incorreccions i inexactituds que a mi em fa mandra corregir i que veig que ningú ha retocat.
Quant als llibres de text, és veritat que n'hi ha de força dolents i que abans, qua el temps passava més lent i hi havia menys competència editorial, s'hi fixaven més.
Per cert, sembla que els llibres de text d'aquest curs ja no serviran pel proper en alguns nivells. Amb aquesta dèria de modificar plans d'estudis o sé on aniem a parar.
I un apunt. Què et sembla aquesta tèndencia de reaprofitar els llibres de text i/o de la seva gratuïtat? Avui, des de la perspectiva editorial en parla http://tirantalcap.blogspot.com/
Hola, jcp, ben retrobat siguis,
Estic força d'acord amb el que dius, avui hem de dubtar de tot, llibres i xarxa. La reconversió de les biblioteques en mediateques pot ser necessària, però evidentment seran 'ja' una altra cosa. Un tema per a aprofundir seria la del triomf dels llibres dits de 'coneixements' a les biblioteques escolars, per sobre dels d'imaginacio. Crec que una cultureta que ha permès la proliferació excessiva de mala literatura juvenil i infantil ha acabat per perjudicar el tema. Molts autors, no ho oblidem, n'han fet una qüestió alimentícia, del gènere, i sovint les editorials regalen llibres de lectura, imposen els seus, i no hi ha una tria acurada del que arriba als infants. Costa destriar el gra de la palla, en tot plegat.
Doncs res, llegidor pecador, ja està tot dit, d'acord amb la cita. Un llibre és una eina més i ja està. La questió del llibre em recorda la del pa, durant anys llençar pa era gairebé un pecat, però llençar altres restes de menjar, no tant gros. Això és perquè el pa, suposo, havia monopolitzat l'alimentació, com el llibre ho havia fet amb la cultura.
Hola, Pere,
Jo crec que el fet d'haver-hi més errors és també perquè la quantitat d'informació i la facilitat d'accés és més gran. Per ser objectius precisaríem d'un estudi més aprofundit, sovint la informació errònia que hi ha penjada a internet, per cert, prové d'algun llibre... He de dir que he trobat moltes errades a, per exemple, l'enciclopèdia catalana. La ciència no és exacta, avui sabem que molts coneixements d'ahir no eren certs. El dubte forneix inseguretat però és molt humà i ens hi hem d'instal·lar, doncs. El llibre ha servit per adoctrinar i per a moltes coses perverses, crec que no és pot comparar l'excel·lència d'un mitjà amb l'altre, cal anar a concrecions més evidents i contrastades, cosa difícil, impossible, de fet.
Sobre el que dius, Pere, que tu pots penjar informació a internet, encara que de forma més minoritària, també hi ha indocumentats que 'poden' publicar amb una certa facilitat. De fet, l'edició en paper més barata estarà ben aviat a l'abast de gairebé tothom -del nostre món occidental, ep-.
em sobten algunes semblances, com la del portàtil amb un llibre obert mirat de canto. I em pregunto també perquè no s'ha desenvolupat aquest model de llibre, en aquest sentit visual, molt més còmode, i que es pot sostenir obert i recolzat sobre una taula, amb la plana que llegeixes inclinada a voluntat. Per això, no em sembla tan diferent la mediateca de la biblioteca, que en forma igualment una part indestriable. Haurem passat del papirus enrollable, al paper digital, i només hauran canviat els gèneres i les nomenclatures del coneixement. I els codis de catalogació. Però, aquesta agradable conversa encara dóna per més. Abreujant, vivim instal·lats en la desinformació, que no cal que us expliqui en què consisteix. No és tan difícil fer el pas d'obrir els ulls al desconeixement, no entès com a sinònim d'ignorància simple, pura i dura, sinó com a constructe implícit en l'excés productiu d'idees. Arribat un cert punt de l'evolució intel·lectual humana, no es pot avançar més, es retrocedeix en cercles espirals. La cosa té difícil solució, si és que en té. Sobretot si no ens adonem que, també col·lectivament, cada moment que passa sabem menys, i no més. Produïm més objectes de dubte dels que som capaços d'assumir, resoldre i conviure amb ells. Benvinguts al caos esdevingut camí.
Això que dius, jcp, sobre la posició del llibre, fa poc també ho vaig sentir comentar, que la mllor manera de llegir era aquesta, amb el llibre recolzat en alguna mena de faristol.
Certament, l'augment del coneixement genera mes dubte i les grans preguntes de la humanitat continuen sense resposta. Crec que ens hem d'instal·lar en el caos i sobreviure com poguem. Cosa que no plau a molta gent, n'hi ha molts i moltes que em diuen, davant de dubtes personals sobre diferents temes: 'això està comprovat científicament'. La comprovació respon, en molts casos, a temes mèdics, tan dubtosos com tot, al capdavall. De tota manera, en general, sembla que necessitem dogmes i directrius, encara que després, en la majoria de casos, els acabem esmicolant de pressa. Les 'estadístiques' són, ara, el paradigma de la comprovació fefaent.
Publica un comentari a l'entrada