Per fi ha sortit publicat el meu llibre del premi Olga Xirinacs. Em temo, però, que tractant-se d’una petita editorial, la difusió serà poca i la cosa no tindrà, per a la meva –fins ara, ep- modesta carrera literària, massa transcendència. És possible que per la tardor intenti fer, per a amics i coneguts, una presentació una familiar, aleshores ja ho faria saber al blog, per si algú hi té interès.
Mentrestant, crec que el podeu trobar a poques llibreries, entre les quals ONA, i, també, mitjançant els llibreters de confiança, amb tal que siguin eficients i disposats a cercar el que se’ls demana, amb interès i professionalitat. Aquest llibre té una història llarga i esbiaixada. Una primera versió, més extensa, va quedar finalista del Sant Jordi fa ja uns quants anys, però no es va publicar per diferents motius, crec, sobretot, pel fet que a mi no em coneixia ningú, que no semblava un llibre comercial ni ‘de moda’ i que era excessivament llarg. De fet, crec que això darrer era un motiu important, que el feia una mica feixuc, i el vaig escurçar.
No sóc bona propagandista de la meva obra escrita, i, a més, no sóc capaç de judicar de forma objectiva el que escric, perquè amb els meus llibres em passa com amb els meus fills, que els veig totes les gràcies de forma absolutament passional. Crec que està ben escrit, però no sé si la història pot resultar prou interessant. Només dir –escriure, més aviat- que reflecteix una Barcelona ja perduda, la preolimpíca, a través de la mirada de molts personatges, però sobretot de les dues dones protagonistes.
Com alguns d’en Francesc, haurà d’anar, potser, a engruixir la gran biblioteca universal de les novel·les oblidades, d’aquí a poc temps. Aquest és un indret ple de misteris, descobertes i somnis abaltits. Però els llibres tenen una llarga vida, imprevisible, i desapareixen i ressorgeixen com el Guadiana. Així, que, qui sap...
Mentrestant, crec que el podeu trobar a poques llibreries, entre les quals ONA, i, també, mitjançant els llibreters de confiança, amb tal que siguin eficients i disposats a cercar el que se’ls demana, amb interès i professionalitat. Aquest llibre té una història llarga i esbiaixada. Una primera versió, més extensa, va quedar finalista del Sant Jordi fa ja uns quants anys, però no es va publicar per diferents motius, crec, sobretot, pel fet que a mi no em coneixia ningú, que no semblava un llibre comercial ni ‘de moda’ i que era excessivament llarg. De fet, crec que això darrer era un motiu important, que el feia una mica feixuc, i el vaig escurçar.
No sóc bona propagandista de la meva obra escrita, i, a més, no sóc capaç de judicar de forma objectiva el que escric, perquè amb els meus llibres em passa com amb els meus fills, que els veig totes les gràcies de forma absolutament passional. Crec que està ben escrit, però no sé si la història pot resultar prou interessant. Només dir –escriure, més aviat- que reflecteix una Barcelona ja perduda, la preolimpíca, a través de la mirada de molts personatges, però sobretot de les dues dones protagonistes.
Com alguns d’en Francesc, haurà d’anar, potser, a engruixir la gran biblioteca universal de les novel·les oblidades, d’aquí a poc temps. Aquest és un indret ple de misteris, descobertes i somnis abaltits. Però els llibres tenen una llarga vida, imprevisible, i desapareixen i ressorgeixen com el Guadiana. Així, que, qui sap...
21 comentaris:
que el teu llibre tingui una vida més llarga, contra tot pronòstic...
Júlia: Enhorabona. Aquí, un lector. Espero trobar el teu llibre aviat.
Felicitats, dissabte l'aniré a encarregar al meu llibreter de capçalera. Ja et diré el qué.
Felicitats!
Que tingui moltes edicions.
Massa tard ara per passar per Ona, que duen tenir tancat, però ja pots anar preparant la dedicatòria.
Moltes felicitats!, i recorda que això de l'èxit és un misteri
el buscarem ,felicitats!
Gràcies a tots i totes, m'he permès fer aquesta petita propaganda pel blog. Ep, si no us fa el pes no sigueu massa cruels amb les crítiques, 'dieu-me que m'estimeu encara que sigui mentida', he, he.
... o encara que sigui veritat.
Enhorabona, Julia. M'agradat molt el nom, així que m'he decidit a lllegir-lo - a banda el blog, clar. Mouré als col.leguetes de Barcelona. Ja et dirè alguna cosa.
Molta sort.
Julia: necessito l'editorial. faré una proba de internacionalisme i el demanaré al meu llibreter segoviá. Tot i aixó, enhorabona.
Gràcies a tots, l'editorial és Omicron, una editorial de Badalona. Si cliqueu l'enllaç veure més referències i fins i tot un breu fragment.
Enhorabona, Jùlia. I espere que s'esgote prompte l'edició i s'haja de re-editar. El demanaré a la llibreria Pons, que solc freqüentar.
Petons.
Gràcies, Yayo.
Bon dia Júlia,
Felicitats per el llibre !!! Aquests dies ho pensava de quant sortiria i si es faria una presentació ja que m’agradaria molt venir... Be, espero llegir-lo ben aviat, també ja està en camí (doncs me’l han de portar) el de Tinet on surt el teu relat.
Segueixo llegint-te tot el que puc (tinc una feina feixuga actualment) però de vegades no tinc massa temps per els comentaris.
Una abraçada i moltes felicitats !!!
=;)
Hola, Jaka, ja veig que estàs enfeinada, em tenies preocupada; dels de Tinet ja me'n van enviar un parell, per cert, està molt ben editat. A veure si per la tardor puc fer una presentació, haurem de fer 'bolos' per Tarragona, he, he.
Hola Júlia, enhorabona!!! Si fas cap presentació a Vilafranca m'avises que no hi faltaré!!!
Petons!
Gràcies, Violant, no crec que viatgi tant, he, he, però, mira, es podria muntar.
Enhorabona, Júlia. la teva lectora més fidel d'Alacant no et fallarà. dijous vaig a València, miraré d'encomanar-lo a la llibreria Tirant lo Blanch, que són molt cumplidors i segur que me'l porten.
Gràcies, Empar, és un honor tenir seguidores pels països 'catalans' o 'valencians', com t'agradi més.
Certament, la distribució de determinades editorials és, si més no, erràtica. Bé no sé si la "culpa" és de l'editorial o si és una qüestió dels de la distribuïdora, pròpiament dita. M'ha sorprès que hagi trigat tant la publicació del llibre (el premi va ser a finals d'any, no?). En fi, tan aviat tinguis organitzada una presentació (que l'has de fer!), fes-nos-ho saber, que m'agradaria tenir l'ocasió de ser-hi
Doncs sí, Antoni, 62 i Columna ocupen tots els prestatges i 'els altres' s'han d'encarregar i cercar. No sé ben bé de qui és culpa, el fet és també que hi ha molts llibres i un gran nombre de novetats. En fi, encara bo que s'ha publicat, en alguna altra ocasió ni tan sols això...
Publica un comentari a l'entrada