La descomposició de la llum

Per fi ha sortit publicat el meu llibre del premi Olga Xirinacs. Em temo, però, que tractant-se d’una petita editorial, la difusió serà poca i la cosa no tindrà, per a la meva –fins ara, ep- modesta carrera literària, massa transcendència. És possible que per la tardor intenti fer, per a amics i coneguts, una presentació una familiar, aleshores ja ho faria saber al blog, per si algú hi té interès.

Mentrestant, crec que el podeu trobar a poques llibreries, entre les quals ONA, i, també, mitjançant els llibreters de confiança, amb tal que siguin eficients i disposats a cercar el que se’ls demana, amb interès i professionalitat. Aquest llibre té una història llarga i esbiaixada. Una primera versió, més extensa, va quedar finalista del Sant Jordi fa ja uns quants anys, però no es va publicar per diferents motius, crec, sobretot, pel fet que a mi no em coneixia ningú, que no semblava un llibre comercial ni ‘de moda’ i que era excessivament llarg. De fet, crec que això darrer era un motiu important, que el feia una mica feixuc, i el vaig escurçar.

No sóc bona propagandista de la meva obra escrita, i, a més, no sóc capaç de judicar de forma objectiva el que escric, perquè amb els meus llibres em passa com amb els meus fills, que els veig totes les gràcies de forma absolutament passional. Crec que està ben escrit, però no sé si la història pot resultar prou interessant. Només dir –escriure, més aviat- que reflecteix una Barcelona ja perduda, la preolimpíca, a través de la mirada de molts personatges, però sobretot de les dues dones protagonistes.

Com alguns d’en Francesc, haurà d’anar, potser, a engruixir la gran biblioteca universal de les novel·les oblidades, d’aquí a poc temps. Aquest és un indret ple de misteris, descobertes i somnis abaltits. Però els llibres tenen una llarga vida, imprevisible, i desapareixen i ressorgeixen com el Guadiana. Així, que, qui sap...