21.1.08

Poema sense nom





Sanguinyol al bosc vell, i noguerola
i un dibuix de cornella a l’infinit.
Adobo pells d’herois i les blanquejo,
en faig cuirasses per soldats ardits.

Amb elm de fulles de tulipa suro
pels vells carrers on nien rodamons,
llegeixo anuncis de colors, flirtejo,
amb cent fantasmes, tendres i xarons.

Feble és el temps, em moc a les palpentes,
condueixo automòbils de lloguer,
escolto melodies d’altres segles,
veig el món a la tassa de cafè.

Sota una carpa, una bubota escolta
tots els meus planys, ella em promet diners
salut, amors, disbauxes i proeses.
Dibuixo al gran sorral, tres lletres: RES.


7 comentaris:

Francisco Ortiz ha dit...

Mi admiración, una vez más.

Anònim ha dit...

Molt aconseguit, Júlia. M'agrada.

Júlia ha dit...

Gràcies, Francisco i Deltamar!!!

Unknown ha dit...

M'encanta descobrir aquestes paraules ..
És un poema preciós com tots els teus.
Rendit, jo també, com el FO, una altra vegada...

Júlia ha dit...

Gràcies també a tu, Sani, amb aquest públic tan generós ja en tinc prou, perquè com deia Juan Ramon a les seves dedicatòries:
'a las minorías, siempre'.

Борис Савинков ha dit...

Preciós Júlia.

Júlia ha dit...

Jaume, molt agraïda.