Des de ponent

Escric des d’Albarracín, bellíssim poble aragonès on no havia estat mai fins ara. Hi seré fins dijous pel matí. Sembla que se’ns fa difícil prescindir de l’ordinador i hem contractat un servei mitjançant el telèfon que va una mica lent i de vegades es menja els comentaris que vull penjar, per tant, si no els responc, és a causa d’aquests problemes, la tècnica encara no és perfecta.

Volto a ritme lent per alguns blogs i llegeixo al de Francisco Ortiz, En la aurora, una mena de demanda de consell sobre la publicació d’una novel·la que creu que val la pena i que no aconsegueix editar de forma convencional. L’accés de molta més gent a la cultura ha comportat que el nombre de persones que escriuen de forma remarcable hagi augmentat força, cosa que sembla que satura els mercats editorials, empreses al cap i a la fi que volen guanyar diners i a les quals els costa d’arriscar-se.

A tot això s’hi afegeixen els molts problemes de les petites editorials, que acostumen a acabar empassades pels grans grups, i la frustració que comporta el fet que, fins i tot en cas d’aconseguir editar alguna cosa, la difusió sigui gairebé nul·la i al cap d’uns anys t’avisin de la descatalogació inevitable que condemnarà a les tenebres els volums no venuts.

Aquests problemes els viu tothom, fins i tot autors i autores de –suposat- renom. Aconseguir vendre un llibre no vol dir fidelitzar clients, encara menys en els nostres humils mercats nacionals. Certament, en català hi ha menys competència, però també menys mercat. Som en una època d’excessos de producció en gairebé tot. La llàstima és que potser textos importants passaran sense pena ni glòria i no tindran, ni tan sols, una petita oportunitat de surar en aquest mar de paper imprès.

Avui, fent una mica de guardiola, és, fins i tot possible, autoeditar-se. Jo crec que si fa molta il·lusió veure el volum en paper cal fer-ho, de la mateixa manera que gastem diners en viatges o francesilles que ens venen de gust, encara que les paguem a terminis. Jo, encara no ho he fet, però, evidentment, no descarto el tema. Podrem col·locar alguns llibres als amics i coneguts, probablement, i, a no ser que tinguem relacions als diaris o televisions, poca cosa més. Com que hi ha tanta gent que escriu, demanar a algú que també escriu que promocioni el teu llibre comporta suposar al proïsme un alt grau de generositat i tots som humans i cadascú té prou feina per a ell.

Sorprèn i, evidentment, empipa, quan veus que es venen com l’aigua llibres que es poden considerar dolents o mediocres –encara que tot és subjectiu i relatiu, ho admeto- promocionats de forma adient. Però hi ha grans promocions que no aconsegueixen l’èxit esperat, també, i, al contrari, èxits totalment inesperats que de vegades aconsegueixen també fer morir d’èxit a base de repetir la fórmula reeixida de forma micològica. Més enllà dels escriptors mediàtics, en tot plegat també hi juga la sort i la oportunitat. I fins i tot l’atzar. No és tan sols un problema d’ara, aquest. Autors que avui admirem no van aconseguir publicar gairebé res i han passat a l’oblit del present autors que en el seu temps van ser famosos i populars.

Quan publiques el primer llibre penses de forma ingènua que tot rutllarà, ja. Res d’això. De vegades fins i tot et perjudica, no haver-lo venut bé. Fa més de deu anys, quan vaig publicar el primer, d’entrada ja et pagaven uns diners a compte de drets d’autor, es vengués o no. Les petites editorials no poden, avui, permetre’s ni això i encara gràcies que et posin alguna cosa en paper. Hi ha qui diu que l’important és escriure, publiquis o no, però, llevat d’alguns misantrops lletraferits, penso que a la majoria de persones els agrada –ens agrada- donar a conèixer el que fan, compartir-ho. I, també, al menys, veure el que han escrit editat en la forma tradicional i convencional de llibre amb tapes i índex, encara que, qui sap, potser aquest suport té els dies comptats, també.

Els blogs han donat sortida a moltes ànsies grafòmanes, literàries i periodístiques diverses. Crec que ha estat un gran invent, aquest, perquè, per moltes bestieses que hi puguem trobar, també ens ensopeguem tot sovint amb perles naturals o cultivades. Respecte a la literatura, són un mitjà de difusió important de llibres i articles. Escriure el que vols i quan vols i donar-li una certa –encara que relativa- publicitat, em sembla molt important. Per això han sortit també els detractors inevitables, que moltes vegades, en el fons, tenen una mica de por de perdre la paradeta dels encants, dels quals tornem moltes vegades desencantats.

Traducció castellana: Caracteres Ocultos