Santa MadronaEl campanar, entre terrats, s’enlaira,
guaita l’abaltiment del barri antic,
i desitja, el castell de Montjuïc,
arrabassar el tresor d’algun drapaire.
Dels vells focs n’ha restat una guspira,
la santa duu un vaixell sense retorn,
enyora el pa calent d’algun vell forn
i el so perdut d’uns cavallets de fira.
Torna la fresca del palmó daurat
i un dijous sant amb gust de farigola
i una quaresma de color morat.
Resta al confessionari, agenollat,
un infant que ha trencat la guardiola
per a treure'n espurnes de pecat.
Júlia Costa (Indrets i camins, edicions joescric.com)
4 comentaris:
clavat! amb regust de farigola.
Bon diumenge i no t'ho oblidis d'anar a votar.
Igualment, hi aniré, hi aniré, però m'agafen ganes de fer 'pito, pito, colorito...'. És clar que l'atzar em pot donar un disgust.
L’atzar passa... mentre no sigui l'Aznar !!!
Abraçades,
Gràcies Jaka, i bon dia... Ja s'han desvellat les incògnites i poques sorpreses, em sembla.
Publica un comentari a l'entrada