L’Arare recorda avui Salvador Escamilla, tota una època i un personatge lligat a la nostra joventut. M’afegeixo als seus records amb els meus.
M’he entretingut en mirar posts anteriors i m’adono que l’havia mencionat moltes vegades, per diferents motius.
Sembla que tota una època s’està acabant, què hi farem. Benet, la Catalunya seriosa, de vegades massa i tot. Escamilla, la popular, a voltes una mica xarona, entranyable, necessària.
Les nostres vides estan lligades a aquestes persones, que no ens van conèixer, però que es van creuar amb nosaltres en molts moments, en persona, a xerrades, a la ràdio, a la televisió.
Quan jo anava a l’Institut Maragall, a la nit, van fer un festival i una noia va sortir a cantar, prou bé. Una companya la va fer anar al programa de l’Escamilla i aviat va gravar un disc. No va fer una llarga carrera, era Maria Pilar, germana de la Glòria del Rei Joan I de Catalunya, però així de fàcil era actuar al seu programa, si tenies un mínim de grapa. Eren temps d'entusiasme i unitat, de moltes iniciatives espontànies, generoses. Després va venir la professionalització, les gelosies professionals, els partidismes i capelletes, i moltes coses més, no pas totes bones, la veritat. També el recordo més jovenet, als programes de varietats del Franz Joham, cantant molt bé cançons com ara la Serenata de las Mulas i d’altres. I després, fent versions de músiques del cinema, un aspecte que aleshores molta gent es prenia rient, però que va ser molt útil en el context de recuperació del català en àmbits menys elitistes. He passat sovint, per el teu carrer...
No me n’he pogut estar, de parlar-ne.
M’he entretingut en mirar posts anteriors i m’adono que l’havia mencionat moltes vegades, per diferents motius.
Sembla que tota una època s’està acabant, què hi farem. Benet, la Catalunya seriosa, de vegades massa i tot. Escamilla, la popular, a voltes una mica xarona, entranyable, necessària.
Les nostres vides estan lligades a aquestes persones, que no ens van conèixer, però que es van creuar amb nosaltres en molts moments, en persona, a xerrades, a la ràdio, a la televisió.
Quan jo anava a l’Institut Maragall, a la nit, van fer un festival i una noia va sortir a cantar, prou bé. Una companya la va fer anar al programa de l’Escamilla i aviat va gravar un disc. No va fer una llarga carrera, era Maria Pilar, germana de la Glòria del Rei Joan I de Catalunya, però així de fàcil era actuar al seu programa, si tenies un mínim de grapa. Eren temps d'entusiasme i unitat, de moltes iniciatives espontànies, generoses. Després va venir la professionalització, les gelosies professionals, els partidismes i capelletes, i moltes coses més, no pas totes bones, la veritat. També el recordo més jovenet, als programes de varietats del Franz Joham, cantant molt bé cançons com ara la Serenata de las Mulas i d’altres. I després, fent versions de músiques del cinema, un aspecte que aleshores molta gent es prenia rient, però que va ser molt útil en el context de recuperació del català en àmbits menys elitistes. He passat sovint, per el teu carrer...
No me n’he pogut estar, de parlar-ne.
9 comentaris:
Hola Júlia;
primer de tot "Feliç aniversari" 35 anyets de casada eh? ja és un llarg recorregut veritat?.
M'afegeixo al teu record de'n Salvador Escamilla, jo tan sols l'escoltava per la ràdio però a l'època va ser cabdal per la nova cançó.
Gràcies, Marali, una gran època... Bé, visquem el present tan bé com puguem i endavant!!!
Sí, ja són anys, sembla mentida...
Així és, uns s'en van, com el malaguanyat Escamilla, d'altres van venint, ep! no està gens malament això del 35 anys,eh? Enhorabona!
Com comentava en un altre bloc que recorda l'Escamilla, em costa de trobar qui pogués omplir, a nivell de país, el buit de persones com l'Escamilla o en Benet.
Ell tenia un grup que es deia Los millonarios de la cancion, ara la serenata de las Mulas no la recordo i em sona la cançó aquesta, l'estic tararejant.
35 anys són molts, 38 en són encara més. El que no se és si t'haig de felicitar o acompanyar-te amb el sentiment.
Gràcies Xiruquero. Avui tambe hi ha gent que fa coses interessants, pero jo no estic al lloro, em sembla. Ondia, ja em passa allo que no em surten be els accents ni els apostrofs, perdona...
Precisament recordo que quan li vaig sentir ja era una canco molt antiga, despres es va dedicar mes a les de les pelis... et dic el mateix que al xiruquero, aixo no em funciona com cal.
No m acompanyis en el sentiment, ja m acompanya el marit, he he.
Com diuen, balanc positiu, la relacio qualitat=preu ha estat reeixida, ep.
M'autocomento.
Llegeixo en un diari que va ser precisament Tarín-Iglesias, de qui he parlat en alguna ocasió, qui va 'descobrir' Escamilla, quan cercava algú que animés els espais matinals de ràdio, aleshores molt ensopits i el va animar a provar el mitjà, ja que aleshores es dedicava al teatre.
Sens dubte en Salvador Escamilla ha representat molt pel món de la música i la ràdio de Catalunya. Va desenvolupar una activitat molt intensa i exitosa en tot allò que es va proposar.
Efectivament, Néstor, un gran personatge.
Publica un comentari a l'entrada