Amb sants de primavera he compartitels moments més alegres de la vida:
Sant Jordi, Santa Rita, Sant Joan,
lluminoses llegendes, flors I festa,
al cel tan gris dels anys de la pobresa.
De tots els sants, Sant Ponç era el millor,
perfumat de muntanya i endolcit
amb mel i confitures irisades,
al carrer per on tants avantpassats
havien passejat tragèdies velles.
Torno cada any. Olor de camamilla,
de marialluïsa i sajolida,
farigola florida, romaní,
menta fresca i espígol ametista.
Remeis per a guarir les malalties
que ahir i avui encalcen la il·lusió,
i mostren que la mort encara sura
per damunt de l’orgull del nostre goig.
Cada any algú s’enyora d’altres anys
i afirma, contundent, amb melangia:
-No hi ha tantes parades com abans...
És tan sols la saviesa, que s’enganya,
quan es fa vella i creu que mai hi haurà
un temps tan clar com aquell que va viure
millorat pel miratge del record.
Abelles presoneres, regalèssia,
cistellets on les noves herbolàries
classifiquen destorbs i malvestats
lligades a aquest cos que ens mortifica:
Pel cor, per als pulmons, per a la sang,
pel fetge, pel dolor, per la migranya,
pel mal de peus, i fins i tot, si cal
per aquests mals d’amor que tant destorben.
Pots d’ungüent de la serp, evocador,
dels anys aquells que el sanador passava
per la fira i sovint per molts mercats
amb la serp viva al coll, valent, fatxenda.
Tot torna, amb l'arribada del bon temps,
i els turistes sorpresos per la festa
canvien monuments i estàtues vives
per imatges de flors i melmelades
i arrop i ametlles i per pots de mel
de tots els tons de l’ambre. I fins la pluja
atura el seu neguit i el seu desig
aquest matí del dia de Sant Ponç,
amb pietat, quan sent el repic nou
de les campanes de Sant Agustí.
i s'adona que avui també és diumenge.
Júlia Costa
4 comentaris:
saps que mai he estat a cap fira de Sant Ponç?
Òndia!!! Doncs a més de la del carrer de l'Hospital de Barcelona en fan unes quantes, per Catalunya.
Al meu barri en fan una de petiteta, al carrer de Blai, per la pluja la van ajornar i serà demà i demà passat, és molt 'mini' però, vaja, per comprar quatre melmelades i unes plantetes, ja n'hi ha prou.
Jo tampoc, ara a Sabadell el diumenge de melmelades,. fruits secs i embutits d'Osona en tenim sempre, ves que no sia una mini fira de Sant Ponç permanent.
Aquests poemes costumistes que -fAS TU I NINGU MÉS DIRIA JO - a día d'avui, s'haurien de concentrar i conservar en algun bloc a part.
Bon dia, Francesc,
De fet, vaig començar el blog amb aquesta poètica intenció, ara ja publico normalment, amb algunes excepcions, poemes que ja han estat publicats en els meus dos llibres o 'premiats'en algun certamen pel tema aquell que també coneixes de que si no són inèdits no els pots dur enlloc -a concursos i tot això-i a més m'he trobat amb el cas que algú n'ha fet 'servir' algun sense citar-ne la procedència. Estic pensant seriosament en anar-me'ls autoeditant en paper convencional.
Vas de bona fe i tot són inconvenients, he, he.
És que en broma, en broma, vaig fent blogs i no dono l'abast, tinc abandonada la bibliotecària, ara n'he endegat un d'història, d'unes tertúlies on vaig, per si interessa (el tinc als enllaços també):
http://norantanou.blogspot.com
No tothom és un crac de la blogueria com tu, ep.
Publica un comentari a l'entrada