Ahir es va emetre pel canal 33 la darrera entrevista del programa S (avis), el nom del qual ja reflecteix la suposada originalitat que es faroneja darrerament en endegar jocs de paraules, a l’estil de visc(a) Barcelona. L'entrevista ja s'havia emès, crec, amb motiu de la mort de l'historiador i polític, però jo no l'havia vista sencera.Sempre és i ha estat interessant, molt, llegir i escoltar el senyor Benet. Es remarcable constatar que moltes bones entrevistes a personatges importants, el contingut de les quals pot generar polèmica, s’emeten o escriuen a diaris i revistes quan són morts. Recordo, i segur que en trobaria més, les de Joan Oliver i Maria Rúbies, per exemple.
Aquest programa, en general, ha estat prou bé, però la modalitat de canviar d’entrevistador/a cada vegada no m’ha convençut, perquè l’ha fet irregular. No vull caure en el parany nostàlgic, però ja no es fan entrevistes com les d’abans, a la tele. Haver triat un bon entrevistador per a tots els personatges hauria donat un to regular i, crec, més seriós al programa. Per cert, en la propaganda del programa gairebé sempre han posat davant el nom de l’entrevistador, que, actualment, és, en general, l’estrella de les entrevistes.
També em demano per què s’havia de fer al 33, quan la majoria de persones entrevistades han estat d’una gran categoria. Bé, com diu la cançó, qui pregunta ja respon...
La senyora Terribas, a qui no li trec mèrit periodístic, sobretot perquè, tal i com està el panorama, els bojos fan bitlles, i perquè hi ha qui opina que l'ascens ha estat una trampa evident, de vegades em posa una mica nerviosa a causa del seu tarannà impacient. Van sortir molts temes a l’entrevista, temes molt importants, sobre els quals Benet no es va poder esplaiar a gust o, si ho va fer, no ho vam veure. Sembla que la qüestió era poder parlar de tot com fos, i, d’entrada, amb alguns temes l’entrevistadora ja hi deia la seva d’entrada.
Opinar contra corrent sobre temes com la mal anomenada memòria històrica està mal vist, però el senyor Benet, que no pot ser de cap manera sospitós d’oportunisme ni conservadurisme arnat va dir ben clar allò que molta gent pensa:
La memòria històrica democràtica és un disbarat! És el mateix que feien a la URSS i els feixistes italians: feien una història democràtica a la seva mida...
Llàstima de la pressa entrevistadora, doncs. D’aquest temps televisiu tan poc adient a la reflexió. Benet va ser dur amb Tarradellas, avui es comencen a dir coses que abans no es gosava dir. Em queda un dubte, que potser en el moment adient ni tan sols Benet no va gosar parlar tan clar, però els pactes eren els pactes i tots som humans i possibilistes o febles en algun moment. Sobre Companys, va ser, al meu entendre, excessivament pietós i comprensiu, no comparteixo massa la seva visió, al menys, no pas totalment. No es va parlar prou d’altres temes, sobretot del present, ni d’altres polítics encara vius, com ara Pujol, Maragall... Que poc s’han aprofitat els personatges com Benet aquestes darreres dècades! La història oficial, tergiversada, ha anat fent forat i hem de plànyer, com l’entrevistat, la gran ignorància vigent, que els poders públics, tan ignorants com la resta, no fan res per eliminar del mapa vital de la nostra època. Descansi en pau el president que mai no vam tenir i que hauria pogut donar a la nostra política un altre nivell i un altre contingut.
7 comentaris:
A mi la Terribas em posa més histéric que el Frank Spencer de n'hi ha que neixen estrellats.
Recordo amb enyorança les entrevistes de l'Espinàs i sobre tot de na Montserrat Roig
Veig que no sóc l'única, la llàstima és que la gent jove ja no ha vist 'aquelles' entrevistes.
no és molt, però guaita que he trobat, ai que n'era de coqueta na Montserrat i quina mirada i com hi jugava amb els ulls i el gest.
http://es.youtube.com/watch?v=tTVBOAsvsS4&feature=related
Va, va, la Terribas és bona dinntre del que marquen els temps i els tempos actuals. És veritat que potser és excessivament... el que dius.
Dubto que en Benet hagués estat un bon president: massa poc polític, massa consciència.
Tornem a coincidir, no li trec el mèrit a la Sra. Terribas de ser una bona periodista i entrevistadora, (n'hi ha d'altres anomenats periodistes que potser l'únic que tenen és el títol) però també és assetjadora fins aconseguir la resposta que vol. A mi en treu de polleguera i em posa molt nerviosa, no para, no s'està quieta, ni amb el cos, ni amb les cames ni amb el cap. El programa la Nit i el Dia no està malament però ja feia molt de temps que no me'l mirava a no ser que el personatge s'ho mereixes, precisament pels nervis de la Sra. Terribas
Jo crec que la Terribas, Pere, ha gaudit d'una època gris on qualsevol personalitat una mica destacada es valora en excés, però val més enciam que gana.
Sobre Benet, té els seus clarobscurs també, però passa com amb la Terribas, contemplant l'entorn...
Marali, coincideixo. A més, a totes aquestes estrelles mediàtiques els tics se'ls accentuen amb l'èxit i en podria posar molts exemples que he anat seguint: del Olmo, Cuní, Bassas... el mateix Puyal durant l'època televisiva va anar 'a més' en una cosa en la que cauen, primar la seva opinió per damunt de la de les persones entrevistades o convidades, que de vegades sembla que els importin un pepino, més o menys.
I el cert és que molta gent té més en compte l'opinió de tots aquests periodistes que la dels seus entrevistats.
Publica un comentari a l'entrada