No puc evitar la temptació de repetir post matiner i dedicar el segon a un dels meus mites. M’assabento pels diaris en línia que ahir va morir Cyd Charisse, precisament fa poc la recordava, en llegir la referència que Àngel Casas en fa, al llibre sobre entrevistes realitzades en els seus programes televisius.Cyd Charisse era guapíssima, assenyada, intel·ligent i ballava de forma excel·lent i meravellosa. Es va dir que les seves cames les havien assegurat en no se pas quants milions de dòlars, ella mateixa, en l’entrevista amb Casas, ironitzava sobre el tema. Aquells musicals, quan els veia de petita, em semblaven màgics, com si els ballarins volessin i llisquessin sense cap dificultat sobre el món gris i quotidià que ens envoltava.
Cyd Charisse, quan va deixar de ballar, va continuar fent cinema, televisió. Es va casar molt joveneta amb un ballarí, de qui va agafar el cognom. L’any 1948 es va tornar a casar, amb el cantant Tony Martín, que ara ha quedat vidu, i amb qui han compartit més de seixanta anys de matrimoni, que si en tots els casos és un mèrit, en els dels actors i les actrius de la legendària Amèrica, encara ho és més.
Quan era petita, una de les pel·lícules d’ella que em va impressionar i agradar més va ser Brigadoon, aquella del poble mític que tan sols ressuscita cada cent anys, un conte, de fet. Descansi en pau dansant entre núvols!
2 comentaris:
Ostras si! Brigadoon, em diràs ingenu però m'agradava aquella película, igual si la veiés ara la trobaria CURSI. Ah! les cames les tenia assevgurades als anys 50 en 5milions de dolars USA, però dolars USA del d'abans no dels d'ara.
Precisament, Francesc, fa pocs anys la vaig veure, a mitges, per la tele, i potser sí que li han passat els anys, a més, els paisatges es veuen pintats, però té el seu encant, s'ha de mirar amb ulls de nen o gairebé.
Publica un comentari a l'entrada