Bloguejaré fins a morir!

En aquests darrers temps, quan he anat a alguna trobada bloguera, m’he adonat que jo era una de les persones més grans del conjunt, pel que fa a l’edat. Quan era jove, per exemple, a la feina, era la més jove o de les més joves, però la vida va canviant la nostra posició cronològica sense cap remei inventat fins ara, per tal d'allargar de forma seriosa i eficaç l’enyorada joventut.

Fa anys, a l’escola d’estiu, per allà els setanta, donaven un premi al més gran i sempre el guanyava un mestre ardit que es deia, crec recordar, Piguillem. Recordo també que a les acampades excursionistes i a moltes altres activitats es lliurava un premi honorífic al més vell i al més jove. El més jove acostumava ser un nadó o gairebé, al qual els pares ja havien iniciat en la seva afició. El més vell era algun iaio xiruquero, orgullós d'estar en forma amb més de vuitanta anys. La vanitat humana i la propaganda mèdica i dietètica ens ha fet creure que arribar a vell dignament respon a mèrits propis, i no pas a la capriciosa genètica.

Acabo de llegir al diari que ha mort la bloguera més vella del món, de 108 anys, australiana. Sembla que ara la més gran és espanyola, gallega concretament, Maria Amèlia, de 95 anys. No sé quina deu ser la bloguera catalana més gran ni tampoc el bloguer més vellet, tinc curiositat perquè el fet és que fins ara les notícies de gent gran que escrivia blogs feien referència a senyors, sembla que n’hi ha alguns també de més de noranta, però escriuen en anglès o d’altres idiomes. No sembla que hi hagi un gran interès a Catalunya per esbrinar qui són el campió i la campiona de les blogueries -o blocaries- nostrades. En tot cas, jo no conec cap estudi sobre el tema.

Ens creiem capdavanters en moltes coses però em temo que els catalans no comptem amb bloguers d'edats tan avançades o no tenim massa interès per difondre la seva activitat. Que jo sàpiga... Alguns blogs que en el nom inclouen el terme avi o àvia, pertanyen a persones de seixanta i alguns, a tot estirar. També m'he ensopegat amb algun cas de vuitanta i pocs, això sí. De tota manera, en general, no s'ha donat massa ressò al rànking català de besavis -car aquestes edats ja comporten aquesta categoria, real o possible- bloguejadors.

El blog de la campiona gallega és molt recomanable, per cert.

Quan sigui gran vull ser la bloguera més vella del món!!! Encara que ves a saber que hauran inventat, quan jo tingui 108 anys...

Jo ja no voldria ser rica o famosa,
Ni tampoc sex-símbol, ni model mundial,
Cantant remarcable o gran escriptora,
Actriu de cinema, o mujer fatal.

Jo ja no vull càrrecs ni ser presidenta
De la benvolguda Generalitat,
No vull ser ministra, ni ser la primera
Dama de la sèrie ‘El Cor de la Ciutat’,

El temps passa i vola, per a moltes coses
Salat se m’ha fet, m’ha passat l’arròs,
D’on m’ha estat possible he collit les roses
i potser de vida me’n queda un bon tros.

Em resta esperança per a certa fita
Que en llunyà futur honori el meu nom,
No és cosa de riure ni ambició petita:

Vull ser la blogaire més vella del món!!!