O és que no he madurat i mantinc una mena d’afany de portar la contrària o és que realment és ja un excés l’intervencionisme d’aquest magma abstracte que conforma el poder en les nostres vides privades.
Jo, que no he fumat mai ni penso fer-ho, sembla que estigui defensant el tema. Doncs, no, el que defenso és la llibertat individual que cada dia està més malmesa per totes bandes. Resulta que avui llegeixo un article de Quim Monzó ironitzant sobre la qüestió, a l’entorn d’un quadre on es mostra una dona nua, fumant. Sembla que en la seva època l’obra d’art va patir els atacs dels puritans d'aleshores i ara els dels puritans del nostre temps, però no pas per la nuesa sinó per la cigarreta que és, diuen, un mal exemple. Monzó fa broma amb el tema de la pipa de la pau dels indis, que ja no es podrà fumar, o amb la de Jacques Tati, que caldrà esborrar del mapa cinèfil.
A més d’això, per la ràdio i en els diaris llegeixo la situació de Paul Newman, qui, malalt de càncer de pulmó, ha decidit morir a casa seva. Newman té vuitanta-tres anys, ha portat una vida activa fins fa quatre dies, però diaris i mitjans recalquen que era un fumador empedreït. He vist el sintagma destacat en negreta i també per ràdio ho han recalcat i repetit. O sigui, que és culpa seva el que li passa, clar i català, malgrat que hagi arribat a una edat en la qual molts ja firmaríem i en la qual qui no té un all té una ceba, això si hi hem pogut arribar, fumem o no.
Com que Newman ha estat un home guapo i ben plantat, la gent darrerament no se’n podia estar de comentar que havia perdut molt, que feia mala cara i coses així. Doncs sí, guapos i lletjos envellim i morim i encara que lamento la seva malaltia també entenc que ja no és un jovenet imprudent al qual hem de renyar pels seus excessos. Potser hi ha senyors que arriben als noranta-cinc o als cent en plenes facultats físiques i psíquiques, però, ara per ara, són una minoria poc representativa i sovint la seva longevitat respon a causes genètiques encara poc conegudes. De la culpa religiosa hem passat, sense solució de continuïtat, a la culpa fumadora, dietètica o el que calgui. Només cal mirar els anuncis de la tele per veure com han augmentat els dedicats al tema higiènic, mèdic, estètic i a tot allò que signifiqui pentinar el gat, per part de la colla de nou rics ben peixats en què ens hem convertit.
No em pensava pas que quan aconseguís alliberar-me de les culpes bíbliques em vindrien amb totes aquestes punyetes. Mentrestant, el món real continua amb les seves tragèdies col·lectives que no acabem d'entendre, malgrat que ens afanyem a buscar-hi tota mena d'explicacions. Sobre el tema mèdic, vaig sentir fa poc a un avi amb problemes greus de salut, de l'edat de Newman comentar més o menys el següent:
Jo, que no he fumat mai ni penso fer-ho, sembla que estigui defensant el tema. Doncs, no, el que defenso és la llibertat individual que cada dia està més malmesa per totes bandes. Resulta que avui llegeixo un article de Quim Monzó ironitzant sobre la qüestió, a l’entorn d’un quadre on es mostra una dona nua, fumant. Sembla que en la seva època l’obra d’art va patir els atacs dels puritans d'aleshores i ara els dels puritans del nostre temps, però no pas per la nuesa sinó per la cigarreta que és, diuen, un mal exemple. Monzó fa broma amb el tema de la pipa de la pau dels indis, que ja no es podrà fumar, o amb la de Jacques Tati, que caldrà esborrar del mapa cinèfil.
A més d’això, per la ràdio i en els diaris llegeixo la situació de Paul Newman, qui, malalt de càncer de pulmó, ha decidit morir a casa seva. Newman té vuitanta-tres anys, ha portat una vida activa fins fa quatre dies, però diaris i mitjans recalquen que era un fumador empedreït. He vist el sintagma destacat en negreta i també per ràdio ho han recalcat i repetit. O sigui, que és culpa seva el que li passa, clar i català, malgrat que hagi arribat a una edat en la qual molts ja firmaríem i en la qual qui no té un all té una ceba, això si hi hem pogut arribar, fumem o no.
Com que Newman ha estat un home guapo i ben plantat, la gent darrerament no se’n podia estar de comentar que havia perdut molt, que feia mala cara i coses així. Doncs sí, guapos i lletjos envellim i morim i encara que lamento la seva malaltia també entenc que ja no és un jovenet imprudent al qual hem de renyar pels seus excessos. Potser hi ha senyors que arriben als noranta-cinc o als cent en plenes facultats físiques i psíquiques, però, ara per ara, són una minoria poc representativa i sovint la seva longevitat respon a causes genètiques encara poc conegudes. De la culpa religiosa hem passat, sense solució de continuïtat, a la culpa fumadora, dietètica o el que calgui. Només cal mirar els anuncis de la tele per veure com han augmentat els dedicats al tema higiènic, mèdic, estètic i a tot allò que signifiqui pentinar el gat, per part de la colla de nou rics ben peixats en què ens hem convertit.
No em pensava pas que quan aconseguís alliberar-me de les culpes bíbliques em vindrien amb totes aquestes punyetes. Mentrestant, el món real continua amb les seves tragèdies col·lectives que no acabem d'entendre, malgrat que ens afanyem a buscar-hi tota mena d'explicacions. Sobre el tema mèdic, vaig sentir fa poc a un avi amb problemes greus de salut, de l'edat de Newman comentar més o menys el següent:
-Quan als metges els expliques que no fumes ni beus, ja no saben que dir-te.
6 comentaris:
no sabia això d'en Newman!
La gent té poca feina i pocs problemes, la veritat, si no no s'explica que es puguin preocupar d'un quadre perquè surt una senyora fumant.
Què passarà també amb el bolero de la Montiel "Fumando espero"? (bé, no sé si és un bolero)
Lo de la Montiel més aviat era un assassinat que un bolero.
Poca feina com diu en Deric, que en seria de Humprey Bogart sense a
la seva cigarreta. Coy! es que als 83 anys d'alguna cosa s'ha de morir en el cas d'en Paul Newmann, jo diria que més que el cancer de pulmó, el que el durà a la tomba es la edat, guaita en Carrillo.
Doncs aixpo, Deric, que amb els problemes que hi ha al món, m'empipa tanta bestiesa amb el tabac.
Doncs sí, Francesc, precisament sempre em ve al cap el Carrillo i alguns més, quan surt el tema.
Estic a punt de complir els cinc mesos sense fumar. Encara no puc dir que "ho han aconseguit" Continuo amb moltes ganes d'agafar la cigarreta, però si ho fes segur que em tornarien a caure al damunt totes les pomes i/o les figues de la nostra primera mare. A mi, que sóc rebel de mena i fa molts anys que vaig fer apostasia. La pressió social ha pogut aquesta vegada (de moment), però ahir a l'hora de dinar em vaig tornar a tacar i faig servir els mocadors sempre que els necessito. I la gavardina, com deia el genial Eugenio, me la compraré on em doni la gana. Gràcies per les teves lletres Júlia, ha estat un plaer haver-te trobat.
Gràcies per la visita, Magda, espero que, malgrat el que comento, facis el que més convingui, com he dit, jo no fumo, però m'empipa tant de dogmatisme antitabac.
Publica un comentari a l'entrada