Sentors filològiques

Només faltava la insistent pudor, comparable a la dels pitjors blogs d'internet, els dels filòlegs de diumenge a la tarda i altres impotents afins.
(David Castillo, diari Avui 19/8/08)

Escriu el senyor Castillo al diari un breu comentari sobre la pudor que fa el barri de Gràcia a causa de la festa, cosa ben certa i sobre la qual tinc poca cosa a dir. No entenc les bretolades i la tolerància amb la qual s'acullen aquests comportaments ni el temor dels poders públics a actuar de forma més contundent o a explicar, de veritat, el que ha passat, sense minimitzar-ho. Es cremen contàiners, mobiliari públic, hi ha ferits, gairebé sempre molts més de les forces d’ordre que no pas dels violents, i aquí no ha passat res, són fets puntuals i millor que no se’n parli. Es gasten diners en neteja, molts, però mentre la vigilància aparcamentària és inquisidora, el mateix que aquesta que s’esmerça en controlar si es va a més de vuitanta pels verals urbans o si s’ha begut el got de vi que sempre es bevia, per tal de multar els infractors, totes aquestes pràctiques sorolloses i vandàliques resten víctimes d’una gran indulgència institucional. No costaria massa -o sí?- obligar els responsables a refer el que han fet malbé, la constatació que una gran part és jovent, per cert, evidencia el fracàs de l'educació escolar convencional, que tant insisteix en temes de neteja i civisme, encara que hi hagi qui no s'ho cregui i repeteixi, de forma tòpica, que tot s'ha d'ensenyar a l'escola (Déu meu, però si no fem res més que això!!!).

Ara bé, el que em sobta del comentari que comento és l’incís que compara la pudor gracienca a la dels pitjors blogs d’internet, els dels filòlegs de diumenge a la tarda i altres impotents afins… Hi ha una tendència per part dels qui es diuen o els diuen escriptors a bescantar la blogueria. No fa gràcia que tothom pugui escriure el que li plagui, fent la competència als de sempre, que tenen les seves tribunes periodístiques habituals. Al final ens demanaran un títol i tot. Qui són, els filòlegs de diumenge a la tarda? Ho sóc jo? I qui són, els impotents afins? Com que l’escriptor no dóna noms, no identifico aquests blogs pudents, la veritat. Tot plegat em recorda com es bescantaven fa anys els poetes de diumenge a la tarda per part dels privilegiats que els diumenges podien nedar per Cadaqués. Els diumenges a la tarda han donat molta bona literatura, també. La veritat, no sé a què ve la comparació, i això sí que em sembla pixar fora de test, amb perdó. Per si un cas he ensumat el meu blog a fons però no hi he percebut res que em cridés l’atenció…