Pedagogia recreativa per a mestres jubilades

Des que m'he jubilat em sembla que fa molt de temps que no sóc a l'escola. El fet és que les escoles continuen més o menys com sempre, encara que jo no hi sigui, i no crec que es puguin millorar seriosament des de dalt, com s'està fent. Ara que sóc a casa alguns matins m'adono de quants programes sobre educació fan per la tele i la ràdio mentre els mestres treballen. Resultat: opinen els sindicalistes alliberats, els catedràtics de pedagogia i etcètera. Suposo que per tele i ràdio es diuen molts disbarats de tota mena, quan el tema no et toca de prop t'ho empasses tot, però quan saps una mica de que va sorprèn l'atreviment que té la ignorància mediàtica.

En la professió de mestre, ben al contrari que en la de metge, els qui formen els mestres no són mestres. Alguns potser ho van ser, fa moooolt de temps, però el fet és que la teoria i la pràctica cada dia es troben més i més allunyades. El fet que molts mestres hagin fet després pedagogia o psicologia hauria d'haver estimulat l'intercanvi, l'experimentació seriosa, però no ha estat així i sembla que una manera de prosperar professionalment és, de forma inevitable i ancestral, abandonar la professió, abandonar la primera línia, vaja.

Ara, amb la matriculació, es diu altra vegada que es vigilarà la picaresca que fa que es demani una escola que no toca. Un tema que no es vol debatre, i que sembla que tothom té per assumit, és si resulta just tenir tants punts a causa de la proximitat a l'escola. Actualment el que discrimina és el lloc on vius, moltes vegades; si no tens diners per viure a un altre barri o a un altre indret del barri, menys marginal, doncs a sobre et tocarà l'escola marginal, que ningú vol perquè acull tots els problemes de la rodalia. No seria millor barrejar una mica la gent del nord, del sud, de l'est i de l'oest? Això ho pateix més la gent d'aquí, els autòctons, ja queels nouvinguts al principi matriculen on els toca, encara més endavant ja seleccionen. Al Raval mateix m'he trobat pares i mares que després d'un temps d'estar per aquí han acabat per triar les concertades del barri, o del barri veí, per cert.

Encara més, es donen curiositats, com això que la de més a prop sigui la d'un altre municipi, perquè una vorera és d'Esplugues i l'altra de L'Hospitalet, per exemple. Jo, afortunadament, vaig poder portar els meus fills a una del cepec de Les Corts perquè la del meu barri, també del cepec, immersa en les lluites polítiques de l'època, va acabar per desmuntar-se, gràcies a les discussions i abandonaments dels mateixos que li havien de donar suport, pares i mares inclosos. En aquells temps de la Nova Cançó jo prioritzava el tema del català, i per això triava aquest tipus d'escoles, encara que després vaig veure que no és or tot el que lluu ni bona pedagogia tot allò que té marca. Avui, evidentment, no podria fer-ho, totes les del cepec es van convertir en públiques per decisió política dels qui manegaven el tema. Avui, amb l'experiència dels anys, crec que em seria igual dur-los a un lloc o a un altre. La cosa donaria per vessar molta tinta -virtual-, hi tornaré en una altra ocasió.

Per sort, hi ha moltes escoles públiques dignes per tot arreu, avui. La majoria ho són. Però, ai, hi ha el tema de la immigració que tampoc no és igual a tot arreu i que en uns llocs és d'un noranta per cent i tres travessies més avall o més amunt, d'un vint per cent. Jo sé que la gent fa petites trampetes per tal que els seus fills o néts, avui que tants iaios tenen cura dels infants, vagin on no els toca. El millor fora un sorteig obert i que cadascú demanés l'escola que vol o, en tot cas, atendre a raons personals serioses. Si la família d'un nen o nena del Raval o de la Mina vol que el seu fill vagi a una escola pública de Sarrià, per què no ha de tenir tants punts com el de Sarrià, que, a més, té més euros que no pas ell i més possibilitats de triar-ne una de concertada o privada????

Això no es debat massa perquè els qui manen, normalment, si tenen els fills a la pública és a una 'bona' pública. Bona, segons percepció general, que no sempre respon a cap realitat científica, és clar. Per això no entenc massa que un polític que visqui, per exemple. a Sant Just o a Sant Cugat, on les públiques són molt dignes, i que podria quedar d'allò més bé portant els fillets a la pública em matriculi les criatures a una privada fatxenda. Coses de la vida, vaja. Vanitats, al capdavall.

No estic mai d'acord, des de fa anys, amb les vagues a l'escola. L'altre dia escoltava per ràdio el professor Carratalà, molt gran i amb molta experiència, republicà indubtable, que opinava el mateix. Una obra, deia, no es queda sense lavabos pel fet que els obrers han fet vaga, però a l'educació allò que no s'ha fet ja no es fa... Per cert, també va fer una interessant explicació sobre la paraula uebos, que ve d'opus i no pas d'ous i que dóna un sentit molt diferent a la frase manda huevos -uebos-, que darrerament agrada molt als polítics. Sembla que el sentit primigeni seria una cosa així com ara noblesa obliga i que amb aquest sentit es troba en algun passatge del Cantar del Mio Cid.

Allò del fuero y el huevo -uebo- també tindria, potser, un sentit ben diferent, doncs. Gairebé no he trobat res sobre el tema llevat de l'anotació d'una persona que va triar aquesta paraula en aquella antiga iniciativa d'apadrinament de termes en desús. Vegeu aquí. No sé com he anat a parar als uebos partint del tema escolar, coses de l'edat...