Solució al 100è JOC LITERARI

El fragment literari que vaig triar per participar en aquesta disbauxa literària pertanyia a La fabricanta, l'obra més coneguda de Dolors Monserdà. La il·lustració també pertany al llibre, que en porta unes quantes, fetes per Enric Monserdà, un germà pintor i decorador de l'autora. A l'inici dels capítols es troben aquestes petites obres d'art. La fabricanta és la història d'una dona coratjosa, espavilada, bona i lletja, o, al menys, poc agraciada, en un món on la bellesa és la millor manera de promocionar, és clar. Aquí trobareu un interessant estudi de Laura Borràs sobre el tema de la bellesa femenina, on fa referència, entre d'altres, a aquesta obra. La veritat és que una protagonista poc convencional físicament és, encara, hores d'ara, en aquest present de barroques aparences post-modernes i corporacions estètiques que ofereixen joventut eterna, un exotisme literari o cinematogràfic.

Precisament sobre Monserdà vaig escriure una de les primeres entrades de Tèrbol Atzur, perquè Monserdà va escriure de tot i més, també poesia i assaig. Un dels encants dels llibres de Monserdà és la visió d'aquella Barcelona amable i diversa, que tantes tragèdies i misèries, però, covava en el seu interior i que tantes tragèdies i misèries hauria de patir, encara.

Si fóssim en un altre país, Monserdà hauria merescut moltes més referències, pel·lícules i sèries de televisió. Burgesa i conservadora, efectivament, cosa que a molta gent no li plau, ara que tothom vol viure com un burgès però poder fer professió de fe progre un dia sí i un altre també. Però és que resulta que aquell burgès català pidelaserrià, l'ofici del qual es limitava a menjar, beure i no fer res, era, en realitat, una construcció intel·lectual i musical adient al context de l'època transicional, perquè una gran majoria de burgesos pencaven força, també.

En el seu context i en la seva situació Monserdà va fer el que va poder per realitzar-se intel·lectualment i per ajudar la dona obrera de forma efectiva, sense renunciar a la vida familiar ni al seu estatus. Hi ha qui bescanta la filantropia dels benestants perquè creu que va en contra de la revolució pendent, però veient el pa que s'hi ha donat, a moltes revolucions, avui magnificades pels llibres d'història de darrera fornada, m'inclino en la meva maduresa pel monserdanisme, la paciència constructiva i per no destrossar mobiliari urbà amb excuses diverses, cada vegada entenc menys l'incendiarisme arrauxat, però sembla que no minva pas i que ja s'admet com a normal que en temps de protesta es trenquin vidres i es malmeti el que sigui. Monserdà va fer un femenisme possibilista i constructiu, vaja.

Costa de trobar els seus llibres, encara que La fabricanta va merèixer una reedició a les, crec que avui desaparegudes, Edicions de l'Eixample, l'any 1992. Jo m'hi vaig ensopegar als encants de Sant Antoni, amb uns quants llibres d'ella, per motius d'espai només en vaig comprar un parell, aquest i La Quitèria. Devien pertànyer a alguna biblioteca personal o col·lectiva, perquè porten uns nombres a l'interior i estaven tots ells enquadernats de nou i de forma homogènia. El meu pertany a la tercera edició, del 1935, feta a Mataró, a la Impremta Minerva.