Secrets de (bona) família (alemanya)

Els reis d'Orient em van deixar aquest any, a casa del meu germà, una sèrie de televisió que per aquests verals només s'ha pogut veure en canals de pagament però que, segons m'han dit, es pot agafar en préstec en algunes biblioteques. La sèrie és alemanya, de l'any 2001, i explica la vida de la família de Thomas Mann a través de tot el segle XX. Dura cinc hores, repartides en tres dvds, i fins fa pocs dies no havia trobar el moment adient per a contemplar-la amb tranquil·litat. Pensava mirar-me-la a poc a poc, però quan vaig començar ja no la vaig poder abandonar, la veritat. L'he passada al meu germà, ja que sospito que me la va regalar amb intenció de regalar-se-la ell mateix de forma indirecta, cosa que fem sovint, de forma inconscient. Les meves amoroses sospites fraternals venen abonades pel fet que el meu germà es trobava immers en la lectura de la nova edició dels Budenbroock, llibre que tinc pendent i que em fa una mica de respecte, la veritat.

De Mann vaig llegir, fa molts anys, La muntanya màgica, fent un gran esforç i meravellant-me de la profunditat d'alguns fragments però també avorrint-me força en d'altres. Potser no era ben bé el moment de llegir-la, coses de joventut. Mann és un personatge d'una altra època, un burgès nacionalista sotraguejat per la situació d'Alemanya, amb una família tan complicada com ell mateix, però també brillant, contradictòria. La sèrie explica molts aspectes de la família però, com ha de ser, també queden coses per explicar. No m'agraden els documentals que barregen ficció i realitat però en aquest cas el resultat és excel·lent, i les parts fetes per actors encaixen força amb l'aportació dels testimonis i amb els fotografies i filmacions reals. Sebastian Koch, l'intel·lectual ben plantat de La vida de los otros és aquí Klaus, el turmentat fill gran de Mann, actor, escriptor, homosexual com tants altres de la família, com el mateix pare, que va voler, però, mostrar al món les convencions d'una família més o menys típica del seu estatus social. Heinrich, el germà gran de Thomas, amb qui va tenir una relació d'amor-odi-gelosia-dependència, va ser, per cert, l'autor de la novel·la en la qual es va basar aquella pel·lícula terrible, tan alemanya, que és L'àngel blau.

Entre aquest munt de gent estranya, manniaca, amb perdó del mal acudit, destaca la filla petita, Elisabeth, encara viva en el moment del rodatge, i que aporta el seu testimoni i la seva vitalitat, admetent que ha estat l'única que ha aconseguit reconciliar-se amb la història familiar. Elisabeth Mann va dedicar gran part de la seva vida a la defensa del medi ambient, sobre tot del medi oceànic. És una senyora que enamora, la veritat. La resta de la família fa una mica de por. Les relacions entre pares i fills eren, fa anys, d'una mena molt diferent. Pla mateix admet, en un dels seus textos, que amb els seus pares només va tenir converses administratives.

Elitistes, intel·ligents, malgastadors, però també infeliços, suïcides o amargats, els Mann ens deixen entrar de forma momentània en la seva estranya intimitat i també ens ajuden a entendre una mica més aquest complex i dissortat segle XX. Sobre la qüestió del nazisme, la sèrie fa una sèrie d'impagables reflexions. Del Berlín esbojarrat i liberal, innovador i creatiu, d'entreguerres, a l'escalada de la barbàrie, la sèrie ens mostra, per si no ho sabíem encara, com n'és de fàcil moure la gent vers la irracionalitat i fer que les ideologies es transformin, canviïn de rumb, i esdevinguin, fins i tot, absolutament perverses. Si algú pensava que la seva família era una mica rareta, després de contemplar aquesta sèrie s'adonarà que a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou. A banda d'això, gaudireu d'allò més amb aquesta història veritable, si disposeu de cinc hores de lleure. Això és bona televisió i la resta són bestieses.