Professo una admiració incondicional al jovent arriscat (entenent 'jovent' des d'un punt de vista tardorenc, ep) que, amb una sabata i una espardenya, és capaç d'endegar iniciatives sorprenents que no cerquen cap més intenció que la diversió personal, la canalització d'inquietuds diverses i, en definitiva, la felicitat, sempre breu i fràgil com una obra de teatre.
Ahir vaig passar una estona inoblidable en un d'aquests espais una mica atrotinats que existeixen a la ciutat i que sovint ofereixen una alternativa màgica a l'oci convencional i promocionat pels mitjans habituals. Vaig anar al teatre La Riereta, al carrer Reina Amàlia, prop del carrer de la Cera i de l'emblemàtic restaurant Can Lluís, per veure una obra de teatre que, en realitat, són dues obres. Dues obres que semblen molt diferents però que tenen un cert i estrany paral·lelisme.
L'espectacle 'L'ós...en el mundo' (admeto que el títol no és massa comercial) aplega en una mateixa i divertida estona el Chejov més vitalista i els Álvarez Quintero salvats de les crítiques implacables de les elits pel seu goig de viure (wikipèdia díxit), aquests darrers en clau aragonesa i no pas andalusa, com els coneixem de forma més habitual. Tres actors en estat de gràcia i amb una gran varietat de registres viatgen des de la Rússia més amable a l'Aragó en dues historietes d'amor, sense complexos. Chejov, en català, i els Álvarez Quintero en castellà, varietat manyica.
La jotica que exemplifica la segona història, curiosament, serviria també per aquest amor sobtat a la russa: El matrimonio y el baño, han de ser muy de repente, porque si uno se lo piensa, le entra frío y no se mete.
Un espectacle apte per a tots els públics, com deien abans, excepció feta dels snobs minoritaris post-moderns, és clar. Espero que aquests A cop de pedra tinguin una llarga vida teatral i ens ofereixin més sovint entremesos d'aquesta volada popular. Encara teniu temps d'assistir a les properes representacions d'aquest espectacle, breu, agradable i amb més filosofia al darrera d'aquella que es pot copsar a primer cop d'ull.
2 comentaris:
Doncs mira, si no val per a snobs post-moderns, ni és d'aquest tipus de funció d'ara, on els actors van fotent bots per l'escenari o es belluguen com si tinguéssin el mal de Sant Vito, m'interesa la cosa.
Oi més si és un teatret de barri.
Miraré això del Atrapapalo.
Segur que passes una bona estona, Xiruquero, de tant en tant, una excursió al teiatru també va bé, ep.
Publica un comentari a l'entrada