18.10.09

Una llosa damunt dels llibres oblidats

En una entrada al blog, fa algun temps, vaig fer una crida per si algú recordava l'autor i el títol d'una novel·la de la qual vaig donar dades, sense èxit. Després d'algunes investigacions he esbrinat de quina novel·la es tractava, era Una llosa de marbre negre, de Lluís Utrilla. Aquest autor, crec que relacionat també amb les arts plàstiques, ha publicat un parell de novel·les més i un llibre interessant d'assaig, Cròniques de l'era conceptual.


Una llosa de marbre negre va ser finalista del Premi Sant Jordi el 1973. La novel·la guanyadora va ser aleshores Les Illes, de Miquel Àngel Riera. No recordo haver llegit la novel·la de Riera, en tot cas, si la vaig llegir no la recordo. En aquella època els premis Sant Jordi tenien força ressò, creaven polèmica. Aymà va publicar la d'Utrilla, amb el reclam publicitari: Erotisme i violència dins un quadre de l'alta burgesia barcelonina. 


Tinc una certa feblesa sentimental per les novel·les oblidades, n'hi ha moltes, probablement ho seran o són ja les meves. De vegades els oblits són intermitents, i, al capdavall, si fins i tot oblidem coses molt més importants, com no hem d'oblidar tants i tants llibres!!! L'oblit és necessari, no tenim prou capacitat per emmagatzemar-ho tot. La singularitat de la memòria rau en comprovar com hi ha coses que s'obliden de forma definitiva i d'altres que retornen de tant en tant al nostre pensament o que ressorgeixen de cop i volta de qui sap quins arxius biològics.


No trobo aquest llibre per casa. Si el tenia, no sé on és. Potser algú me'l va deixar o potser el vaig manllevar en alguna de les poques biblioteques que hi havia fa anys. Durant molts anys, a la parada de la llibreria Millà, dels encants de Sant Antoni, en van tenir exemplars. A la coberta es veia una mena de dibuix dels protagonistes, amb el seu nom i unes pistoles. Diuen que la memòria és un bon crític, el cas és que el llibre em va impressionar, el recordo encara i vull veure si el trobo, per rellegir-lo. Em va semblar aleshores molt cinematogràfic.

En articles sobre la novel·la policiaca catalana el mencionaven  en algunes ocasions, com a mostra d'un intent d'entomar el gènere policiac en català.  Jo crec que aquest llibre no és policiac, violent, ni tan sols eròtic, sinó més proper a
L'estranger de Camus que no pas a un thriller convencional. En tot cas el criminal mata sense uns motius massa clars, encara que hi ha una bona dosi d'enveja en el rerefons del que fa, i, si no ho recordo malament, el seu crim no es descobreix, cosa que en l'època era tota una fita literària moral (o amoral). L'intercanvi de parelles amb que comença la narració m'imagino que el 1973 resultava, també, força agosarada, ni que fos entre l'alta burgesia barcelonina. Aquell any va guanyar el premi Josep Pla Andrea Victrix, de Villalonga, un altre llibre que recordo molt bé, que conservo i que no entenc massa com no ha tingut molt més ressò. Un intent, en aquest cas, d'aproximació a la ciència ficció, per cert.

13 comentaris:

Marali ha dit...

Bon dia Júlia, Mira si feia dies que no passava per aquí que no sabia que havies canviat la cara al blog. Et felicito, queda molt bonic, potser perquè a mi m'agrada molt el color blau. He llegit el teu escrit referent la dona de'n Lluís Companys que he trobat molt aclaridor respecte a la manera de pensar a la catalana en vers les dones "dolentes".
Se molt poc d'història i desconeixia que haguès tingut 2 dones.
Continuaré seguint visitant el teu blog i procuraré que sigui més sovint.

Francesc Puigcarbó ha dit...

en passa el mateix, avui per cert, el meu pare me n'ha deixa't una d'un escriptor britànic que parla del Madrid de després de la guerra, se m'ha oblidat al cotxe, per cert, si no et posaria el títol i el nom de l'autor, però com és una novel·la oblidada, ja hi deu estar acostumada.

Júlia ha dit...

MARALI, fa tot just un parell de dies que estic fent provatures amb el blog i la seva remodelació. Jo és que sóc molt tafanera amb la 'petita història' dels grans senyors. No et preocupis, jo tampoc 'transito' tant com abans.

Júlia ha dit...

Francesc, quan la 'desoblidis' ja me'n diràs títol i autor, ep.

Clidice ha dit...

Vist el nivell de publicacions, el difícil deu ser publicar un llibre que no sigui destinat a l'oblit. :)

Unknown ha dit...

Bengulguda,

Dius que no trobes el llibre?

He anat a busccar al catàleg de la xarxa de biblioteques de la Diputació i he trobat aquest enllaç-solució !!!!

http://gw24-vtls.diba.es/cgi-bin/g24/vtls.web.gatewayxb?bib=0025-57060&conf=080000++++++++++++++

Es a dir que el llibre el pots trobar a qualsevol de les biblioteques següents:
1. BADALONA.
2.PINEDA.
3.CERDANYOLA-MS
4.GRANOLLERS.
5.MONTMELÓ-MZ

Voilà...
I com saps, si vols, te'l portaran a la biblioteca que tinguis més a prop de ca teva...per una cosa aixó com 1,50€!

Potser em decidiré a demanar-lo jo també i així, quan en veiem, podrem fer una mena de "club de lectura" sobre el llibre d'Utrilla.

Francesc, si t'animessis, tu també podries fer el mateix i fer-te portar el llibre a la biblioteca que caigui més a prop de casa teva.
Això sí que fora ja una bona excusa per muntar un berenar, un te de les 5 o un vermut sense alcohol ... onsevulla i quansevulla o pugui ser ;-)))
T'animes?

Sani

Unknown ha dit...

Benvolguda ... volia dir ;-)
Això de "Bengulguda" podria mirar de fer-ho passar per un "neologisme", o una "gràcia", però no... només és una cagada de teclat!
Jo mateix em sorprenc de la meva capacitat d'escriure malament i no ser capaç de rellegir-m'ho i corregir-ho abans de clicar sobre "enviar".
Em passa amb el comentaris, amb els posts, amb els missatges i amb el xats...

Per sort, al meu blog és més fàcil de corregir-ho. Hi vaig passant de tant en tant, rellegeixo i corregeixo els nyaps més gruixuts.

Jo ja vaig demanar als experts informàtics que inventessin i implementessin la manera de poder accedir als comentaris deixats als blogs dels altres blogaires de manera que es poguessin fer modificacions/correccions tal com es pot fer als propis blogs.
Però ca, no m'ha fet cas ningú, ni a blogger ni a wordpress.

Ja és molt que ens deixin esborrar el comentari sencer i tornar-lo a enviar si volem, però el que jo proposo fóra un pas més enllà.
Mentrestant, el comentari es queda amb unes quantes errades lletges com una mala cosa...que espero sabràs perdonar.

Ho sento ;-)

Júlia ha dit...

Sani, et perdono les errades, ja que jo també en faig moltes pel motiu d'anar massa de pressa.

Em referia al fet que no el trobo 'per casa', ja vaig veure que era en algunes biblioteques, sort de les biblioteques...

Basitus, bengulgut Sani!

Júlia ha dit...

Per cert, 1,20 euros, ho sé perquè faig servir molt el tema, m'he tornat molt gandual i no m'abelleix anar a voltar per les biblios.

miquel ha dit...

Un dels problemes amb els meus llibres oblidats, no amb els de casa sinó els que de sobte penso que potser m'agradaria fullejar, és que no hi ha manera de trobar-los, bé per falta d'informació de tots els detalls necessaris per part meva, bé perquè no aconsegueixo seguir-los la pista ni als llocs on van a parar els llibres oblidats.
Suposo que amb el ritme actual de publicació els llibres oblidats, fins i tot multipremiats, aviat seran piles i piles dispersos en memòries de cadascú o en publicacions també oblidades o en...

Unknown ha dit...

Hola Pere!

A tu et dic el mateix que al Francesc.
Com veus és una mena d'excusa per mirar de trobar-nos quan pugui ser i fer-la petar al voltant d'un libre...
Bé, podeu/m buscar qualsevol altra excusa que us agradi més i sigui més lleurgera i tot...
Però una trobada abans de Nadal estaria bé.

Jo demà demanaré el llibre d'Utrilla a la meva Biblio particular, la Cardona Torrandell de VNG, aviam si aconsegueixo que me'l portin aviat.

Ja direu alguna cosa.

Júlia ha dit...

Pere, doncs no ho sé, potser van al mateix lloc que aquests mitjons desaparellats, de fet tot està destinat a l'oblit.

Júlia ha dit...

Sani, que consti que jo no el recordo bé, per tant potser en tinc un record equivocat, ep.

Sobre trobar-nos, a veure, és qüestió de dir hora i lloc, proposar i quadrar agendes, proposa dia i hora amb temps tu mateix.

Sembla una cosa fàcil i després no ho és tant, això de la trobada.