Les profanacions de tombes han estat una constant en la història. La morbositat s'ha barrejat amb el menyspreu i la tafaneria i molts morts, anònims i famosos, no han pogut descansar en pau. Ara és a nivell científic que marejaran el pobre Pere II, rei que va tenir la sort de reposar sota una llosa molt pesant, en aquella bonica banyera de pòrfid de Santes Creus. De moment ja ens han passat per la tele les imatges de les seves restes unes quantes vegades. No sé si l'anàlisi dels ossos del senyor Pere ens aclariran massa coses, diuen que en poden extreure l'adn, que sabran més detalls sobre els costums d'enterrament, fins i tot que potser esbrinarem de què va morir aquell rei tan llunyà en el temps. Jaume I i Pere II representen el paradigma dels reis catalans, l'època gloriosa i independent, vaja, plena, com totes, de crueltats molt grans. Però som molt condescendents amb les crueltats de casa, no es parla massa, per exemple, de l'escabetxada de moros que va fer Jaume I per Mallorca, una Mallorca que Turmeda, com fem tots, va idealitzar en el seu passat idíl·lic musulmà:
-Senyora, antigament,
ans que fóssets crestiana,
havia gran uniment
en la vostra gent pagana,
en tot lloc feien ufana
de la llur dilecció.
Mai no fo tal unió,
de migjorn a tramuntana.
Com que he treballat durant més de deu anys en una escola que es diu Bernat Desclot vam fer algun treball sobre el cronista, com cal, vaja. La Crònica, com totes les cròniques d'èpoques pretèrites, és plena d'aventures i també de crueltats, com allò d'una victòria contra els francesos en la qual es deixa a tothom cec llevat d'un de la colla, a qui deixen borni per tal que condueixi la gent cap a casa convenientment castigada. Des del present, i fa relativament poc temps, ens costa admetre que aquells horrors fossin vistos, durant segles, com fets heroics i remarcables, dignes de lloança i veneració. Avui passen coses semblants, però sovint estan mal vistes i s'amaguen. De vegades algú em recorda les maldats castellanes, el tractament donat als nadius americans, les mercenariades del Mio Cid, l'expulsió dels moriscos, de la qual ara ha fet quatre-cents anys, per cert... En general s'ha establert una opinió casolana sobre les bondats catalanes, fins i tot hi ha qui m'ha intentat explicar les barbaritats dels almogàvers remarcant que eren mercenaris més aviat aragonesos. Situar la història en el seu context, la nostra i la dels altres, és un tema espinós, del qual, pel que percebo, no ens n'hem sortit. I això que quan era jove i estudiava recordo ja un professor que comentava la necessitat de fer una història europea per a tothom, objectiva i per damunt de pàtries exaltades i odis als enemics.
La història és d'allò més manipulable i opinable. No ens podem posar en la mentalitat de la gent d'altres temps, fins i tot s'ha d'admetre que, de vegades, unes grans crueltats en van evitar d'altres més grans, però hi ha uns discursos oficials i uns discursos alternatius i unes creences dogmàtiques populars. Fa poc, amb allò del centenari del Jaume I, una amiga em va comentar, sorpresa I de bona fe:
-Oh, es veu que deunidó, en Jaume I, també va fer molts disbarats...
-És clar -vaig dir jo.
-No ens deien sempre que era tan bo, tan ben plantant, tan cavaller?
La pel·lícula Àgora a la qual es poden fer moltes crítiques i en el rerefons històric de la qual no entraré ara ha estès la convicció popular que els cristians eren tots uns fanàtics violents i no a l'inrevés, com ens havien explicat abans. Les matisacions i la complexitat donen massa feina, volem manuals, vaja.
Penso en tot això mentre medito en els ossos de Pere II, a punt de perdre la seva intimitat ancestral, que ja han destorbat amb llumetes misterioses. Escolto, encara, que es justifica el desig d'independència amb referències històriques sovint tergiversades. Mirar al passat per construir el futur és un mal plantejament. Crec que és el present aquell que ens ha de menar al futur, altrament podem tenir molts desenganys quan ens informem, de forma seriosa i desacomplexada, de la realitat de la història, en la qual podem trobar justificacions per a coses ben oposades. Deixem als morts que descansin en pau, que prou feina van tenir en el seu temps i que potser ja han fet prou penitència pels seus nombrosos pecats. Crec que és millor contemplar el futur des d'una mentalitat diferent, molt més pacifista i plàcida, la veritat i plantejar les nostres aspiracions sense tantes referències als passats dubtosament gloriosos. De tota manera, em sembla que menjarem mòmia de Pere II durant una bona temporada i em sembla també que és prou curiosa la coincidència d'aquest afany científic a l'entorn del rei amb els problemes estatutaris que ens embolcallen i neguitegen.
6 comentaris:
Júlia,
Mirar el passat no invalida mirar el futur (malgrat que a vegades el condicioni).
De totes maneres, com a historiador de l'art trobo interessant que es busqui què es pot trobar a la tomba ja que és un viatge al passat prou important. I a en Pere no crec que a aquestes alçades l'incomodi tant trasbals...
Una cosa, com diu en Galderich, és l'exercici de la història, que cal fer. Una altra és la utilització que se'n far per amanir discursos polítics, febres nazionalistes (no és cap errada), essencialismes de pa sucat amb oli i altres. Jo que, pobra de mi, em barallo, dia si dia també, per tal d'aconseguir la independència de Catalunya, a sobre m'he de sentir dir tot tipus de barbaritats pels que volen fer creure que els catalans som una espècie de raça elegida pels déus per a dirigir la humanitat. M'esgarrifa veure com la gent s'embolica amb la bandera i lloen aberrants versions de la història, només per satisfer els seus més baixos instints d'odi i venjança. Contra qui? si no fossin espanyols, serien francesos, o moros, o el que convingués :( però que es pot esperar d'un país amb una gent tan mal formada i amb tan poc criteri? Una Catalunya independent ha de ser de cara a demà, no amb la rèmora del passat, que està allí, ben quietet i ben tranquil. No hi ha cap poble que, hores d'ara, es pugui sentir cofoi de les seves glòries pàtries. Ja n'hi ha prou de nacionalisme ranci i carrincló.
Em va fer gràcia el comentari de la Nuri en sentir la noticia. Deien que la resta de tombes havien estat saquejades, i ella va dir....., i ara saquejaràn la que faltava. I així és. Oi?
Galderic, del que em queixo és del fet que les mirades al passat sempre són interessades, parcials i poc innocents, vaja. No, no crec que es queixi, però em sembla que hi ha necessitats més urgents, encara que jo també sóc tafanera, és clar. Vull veure si el meu adn coincideix amb el del rei...
D'acord, Clídice. El que em sobta més és que caiguem en els mateixos errors que critiquem als veïns, recordo unes jornades sobre ensenyament de les Ciències Socials, ens vam queixar dels textos dirigits als infants, infumables i rancis pel que feia al contingut 'catalanista', i ens va dir una patum pedagògica del moment que 'els altres ho fan i no en podem prescindir' (dels mites, vaja). No anem bé. A més, fins i tot els mites 'dels altres' ja es troben en crisi,una altra cosa era el temps de la Renaixença.
Doncs si, ja ho veus, Francesc, Precisament ara se n'alegren que no s'obrís abans ja que actualment hi ha més mitjans tècnics, doncs, no pagaria la pena esperar que els mitjans tècnics permetessin investigar sense moure res???? La veritat és que tot em sembla massa coincident, la veritat.
Publica un comentari a l'entrada