.jpg)
Fa ja algun temps que coordino i escric entrades en un blog sobre temes d'història, a l'entorn d'una tertúlia on comentem llibres diversos. Després d'un sopar històric en el qual vam estar jugant a endevinar personatges i fets, em vaig animar a proposar cada setmana un ENIGMA SABÀTIC sobre aspectes del passat.
Per si teniu ganes de jugar i googlejar (cal dir que no hi ha més premi que l'etèria satisfacció personal), us poso l'enllaç al d'avui, cliqueu aquí.
També, fa algun temps, vaig escriure un parell de posts sobre antics naufragis, en concret els del Príncipe de Asturias i el Valbanera. El besavi de la meva cunyada, electricista del vaixell, va ser un dels supervivents del primer, del qual, per influència mediàtica, se n'ha arribat a dir el Titànic español.
El periodista Paco Garcia Novell ha escrit una obra de ficció, molt documentada, ambientada en el naufragi del Príncipe de Asturias, que presentarà dimarts, 19, al Museu Marítim, a les set del vespre.Si algú té interès en el tema, ja ho sap. Per a informació exhaustiva sobre naufragis propers, existeix una web molt completa, aquí. Precisament ahir, per la tele, passaven La última noche del Titánic, de 1958, segons la meva humil opinió cinèfila molt més interessant que la gran titanicada avatárica que tots coneixem. Vaja, tot són gustos. Però també és casualitat que després de parlar de naufragis em trobi aquest, en la versió de la meva infantesa, a casa... Passa cada cosa... Per si un cas no penso agafar ni la golondrina, de moment.
8 comentaris:
jo sóc de les teves, per aire el que vulguis, per mar ni cloroformitzada :(
No sé perquè la literatura sobre desastres mai m'ha interessat massa.
Clidice, no et deuen agradar els llibres d'història!!..(és broma!!)
Clídice, la broma d'en Jasapski és molt 'real', tot és un desastre, només cal mirar la història, he, he.
Jasapski, tens tota la raó, i sense broma, he, he.
ben mirat ja tens raó ja Jasapski :) i tu també Júlia, perquè tots els llibres d'història són llibres de desastres, si més no per una de les bandes. Sortosament ara la història s'estudia d'una altra manera i és menys avorridor poder estudiar les coses des del punt de vista més menut.
Deu ser aquest punt de dramatisme extrem que donem als desastres el que em fa defugir-ne, com si el món no fos un desastre servit al minut. Allò de "parem màquines" (mai més ben dit) perquè acaba de passar "la cosa".
M'interessa molt el llibre de Novell, el tindré present.
No coneixia aquest blog, em sembla molt interessant, el seguiré.
Clídice, a mi m'agrada molt la història en general, des de la 'gran' a la 'petita' i la veritat és que fa angúnia esbrinar massa, tot són barbaritats, per sort, al menys la mentalitat ha canviat, ara se'n fan moltes però en segons quins indrets estan 'mal vistes', cosa que abans no passava i amb la qual també hem de viure per entendre el passat.
Deric, això dels vaixells i els naufragis és tot un món poc conegut, per als novel·listes, tot un repte.
Publica un comentari a l'entrada