Estic contemplant, més aviat escoltant a distància, amb astorament, les notícies de 'la nostra', porten més de mitja hora parlant del fred, de la neu, mostrant tota mena d'imatges i reportatges in situ, bé, ja sabem que això que nevi pel gener és una cosa extraordinària i que cal avisar la gent que prengui precaucions, car som tan ximples que a l'estiu ens posem al sol i a l'hivern circulem alegrement damunt del gebre. De fet, malgrat el mal temps, han enviat tot un estol de periodistes esforçats a un munt de pobles i poblets de la nostra geografia, per tal que ens repeteixin tot el que ja sabem i sabíem: que al gener acostuma a fer fred i, segons on, a nevar durant uns dies.
Després de les nevades i el fred -una onada de fred, diuen- ve l'altra gran notícia: les rebaixes. Que si rebaixen, que si no rebaixen, que si vendran més que altres anys... Per si no en teníeu prou amb els regalets nadalencs ara, apa, a consumir als magatzems, oblidant aquell vell refrany que ens deien els grans 'no compris res inútil amb l'excusa que és barat'.
Després del fred i les nevades i les rebaixes, toca parlar del col·lapse de les urgències, una mica de tema mèdic sempre va bé, sobre tot ara, que sembla que la grip no ha estat allò que havia d'estar i que s'han de tornar vacunes. A les rebaixes les podrien vendre, vaja. Per cert, he escoltat fa poc a algun canal que un epidemiòleg seriós i 'dels de dins' ha denunciat l'OMS per la declaració de pandèmia que va fer amb motiu de la grip, i sembla que també ha denunciat els interessos dels laboratoris. A veure si al final serà veritat i tot, allò de la conspiració. De més verdes en maduren.
Bé, per si tantes notícies importantíssimes no fossin suficients, acabo d'escoltar el senyor Tomàs Molina que, en acabar de parlar de la neu per milionèssima vegada fa un anunci intern de la sèrie que avui s'estrena i sobre la qual també ens han parlat a les notícies del migidia, aquesta dels cuiners nostrats. Diu el senyor del temps que no ens oblidem que avui comença.... tatatxan... 'La riera'. Doncs res, a rierar.
No sé si al món passa alguna cosa més. En tot cas, què hi pot haver de més seriós que els nostres freds, les nostres rebaixes i les nostres sèries????? Bé, alguna cosa de l'estatut i del senyor Montilla han mencionat, també, només faltaria. I, és clar, també han parlat del futbol i del Barça i del París-Dakar que ja no surt de París ni arriba a Dakar. Massa tips, que deia el meu pare!!!
26 comentaris:
ja fa dies que el TN s'assembla més al magazín del meu barri que a un noticier seriós i rigorós. Si volem ser un país cal parlar del món. Ai! perdó! que me'n descuidava, el nostre govern només vol l'Estatutet i jeure a reposar de tant d'esforç :(
He, he, Júlia, jo també he sentit que els serveis d'intel·ligència d'Estats Units són qualsevol cosa llevat d'intel·ligents (i em fa que a casa nostra, això de la "intelligence", sempre se n'havia dit espionatge).
Cal mirar cap a fora, això estar clar, encara que per sentir notícies relaciones amb en Montilla i cia. gairebé prefereixo que m'informin del temps com a mínim la informació serà bastant més interessant.
=)
fa un mes que no l'engego, i he de dir que s'està millor amb la tele apagada que sense tele;
és un gust veure-la allí tota sola, derrotada i muda.
Més que la caixa tonta,
és la caixa que atonta
salut!
Avui he vist el TN i he tingut els mateixos pensaments que tu, Júlia. El gran desplegament de mitjans per dir que neva al Priorat i que plou a Manresa m'ha semblat brutal.
¿Tenim un país petit, o ens l'estan fent petit? No sé si és petit, però sé que començar a ser patètic.
Sobre el tema fred només cal veure el que comenta el Salvador Macip i tenir clar que tot és més que relatiu! Com les altres notícies nostrades...
Malgrat tot, els del Priorat i Manresa deuen tenir la mateixa sensació quan cada dia, des de Barcelona, es comenta els problemes del trànsit!
Justa la fusta. Això mateix estava pensant mentre veia ahir vespre el TN: tanta estona per parlar d'una notícia tan obvia! De fet de tant parlar del fred sembla que fa més fred. Però estic que segur que si ho fan és perquè augmenta l'audència.
Doncs és això, Clídice, que ja no es diferencia un noticiari seriós d'un magazine. Sembla que la resta del món no existeixi, tal i com ens informen o desinformen.
Tens raó, Allau, això de la intel·ligència espiatòria sempre m'ha fet gràcia...
Assumpta, més enllà del temps, el futbol,les rebaixes i l'estatut, al món hi passen coses...vaja, crec.
D'acord, Ferran, però al menys m'agradaria saber què passa al món de tant en tant. De fet, ja hi ha programes que estan bé, fins i tot noticiaris millors en d'altres canals,però em sap greu que la tv3, que va començar força bé, hagi arribat a tan alts nivells de frivolització.
Ferran, és que no entenc com el temps meteorològic s'ha convertit en un programa estrella, té monogràfics, com el futbol, i un gran espai en els informatius, els homes i les dones del temps són tan famosos com en Beckam o en Messi, gairebé...
Galderich, no creguis, quan parlen del trànsit sovint en parlen a nivell general, però, és clar, aquí ens concentrem més.
No em queixo del fet que vagin pels pobles, em queixo del fet que vagin pels pobles per tal d'explicar-nos el mateix a cada poble: que neva i que fa fred. A més, per una banda et diuen que no et moguis massa i per l'altra deuen tenir totes les unitats d'excursió...
Ricard, és que quan vingui l'estiu estaran tot el dia amb l'onada de calor amunt i avall, efectivament, creen una psicosi que fa que surtis de casa encongit...
ai! ens fan petiiiits...
(al marge: avui, ara, em fas molta enveja, Júlia. Bon any!)
Isabel
Ep, enveja? Pourquoi?
Ah, ja m'ho imagino, per la jubilació!!! He, he. Ja seràs gran algun dia, Isabel, no pateixis...
Als finals del franquisme deien que no estàvem preparats per a la democràcia, recordes?
Deu ser que ara no estem preparats per a una televisió normal.
Paciència i a la TVE2 o la 1 que, a més, no fan anuncis!
Xiruquero, el fet és que costa canviar, tenim el bon o mal costum de posar 'per defecte' TV3 i Catalunya ràdio, i encara hi ha molta gent que malgrat tot pensa allò de 'car parla català Déu li do glòria'. D'això se n'aprofiten massa, els dels nostres mitjans. La incondicionalitat perjudica molt el producte. També li ha passat sovint a l'AVUI.
"D'acord, Ferran, però al menys m'agradaria saber què passa al món de tant en tant", dius. A mi també, Júlia! Per això dic que els "nostres" mitjans fan el país petit; només ens mirem el melic, i a més per foteses moltes vegades!
Galderich, no en dubto. I això també fa el nostre país petit i més aviat patètic.
A més, Ferran, és que hem empitjorat, o, al menys, a mi m'ho sembla, no sé si és l'edat o què... Crec recordar que en els primers temps de la tv3 hi havia castellans que es passaven al canal català a causa dels programes i informatius que feien. Ara haurem de fer a l'inrevés.
Això, però, li deia al primer Ferran, el Cerdans, que em deia que no engegava la tele, ep.
Patètic del tot.
Ostres, quants coses a comentar!!! En primer lloc, em rebenta la manera com es parla del temps. Si fot fred, perquè fot fred, si no fot fred, perquè no fot fred. A la gent li agrada queixar-se i, d'altra banda, cada vegada té menys seny, així que, amb els uns i amb els altres, ja tenim tantes notícies com vulguis sobre el tema!
Sobre la grip, no en faré comentaris.
De La riera... Bé, suposo que en fan publicitat cada dos per tres perquè la gent s'hi enganxi. Quan s'acaba una telenovel·la de tants anys com El cor de la ciutat, la gent pensa a no tornar-ne a veure més. Però si surt en Molina dient que s'ha de veure... és una altra història! Al Molina se l'estima molt, la gent!
Quant a les rebaixes... Després de la quantitat de regals que vam fer per Reis, i amb la meva situació actual (des d'avui, però vaja! ;P), em sembla que, de rebaixes, no hi anirem gaire! Diuen que si hi ha crisi s'han de moure els calés, oi? Doncs a ca la meva família política crec que ja els vam moure prou... i molt ben moguts!!
Pitonets i bon cap de setmana!
Nur, és que trobo gairebé immoral que facin fer publicitat de la sèrie a... l'home del temps!!!
Pel que fa aquestes notícies, la gent en parla perquè piconen tot el dia amb el tema, i t'acaba afectant, vulguis o no. De tota manera vindrà la calor i parlarem de la calor.
D'acord, però per saber què passa al món de poc pot servir el concepte d'informatiu que ens han venut sempre: un programa de 30 minuts, sigui en la cadena que sigui, i ni que realment volguessin informar, no serveix per a fer-ho. Les notícies estan tan condensades que rarament s'entenen (ramonet) i només per la seva inevitable simplificació ja són parcials i errònies. Això per no parlar de la manipulació, també inevitable, de qui sigui l'amo del mitjà, ja sigui aquest públic o privat. Si hi afegim publicitat, què ens queda? El temps no me l'he mirat mai perquè em sembla una pèrdua del mateix, però em molesta encara més que la meitat d'un desinformatiu siguin "esports", que com tots sabem és l'eufemisme que fan servir per parlar de futbol. A internet hi ha milions de coses més interessants i instructives amb les que perdre el temps que no pas a la tele ;-)
D'altra banda, al carrer, tots els hiverns he sentit els mateixos sorpresos comentaris pel fred que feia, i a l'estiu per la calor insuportable, en ambdós casos com si fos del tot inexplicable i digne de converses inesgotables que estiguéssim patint els atributs naturals a l'estació corresponent, i això molt abans de que els presentadors del temps fossin estrelles; també es pot constatar que el facebook, per exemple, es satura de fotos i de comentaris com "està nevant, quin fred!" abans de que el primer floc toqui a terra...
Parlant tan del temps, doncs, sembla que si que cerquin audiència, ja que el carrer en va ple i no fan més que amplificar el missatge.
Serà veritat que la tele es limita a donar el que la majoria vol, el temps i el futbol? ;-)
Ferran Cerdans, tens tota la raó. Els esports podrien tenir els monogràfics, que 'també' els tenen. I, sí, només es futbol i encara segons quin, ahir parlaven de la trsta situació del Terrassa. Això del Temps em sorprèn cada dia l'audiència que té, en el noticiari, en els monogràfics, a la ràdio... és un tema que sembla que a la gent li plau força.
En el fons potser la tele és el que dius, un ressò d'allò que la gent demana, com en el cas dels temes mèdics. Es el nostre mirall esperpèntic.
Ja fa un bon munt d'anys Neil Postman va escriure un llibre molt interessant 'Divertim-nos fins a morir', on analitzava aquest tipus de noticiaris i el seu surrealisme.
En alguna ocasió s'ha intentat variar-lo, no tots són tan infumables com els actuals de tv3, a la primera després del pp més aviat han millorat i les de btv del vespre, al menys, són 'mirables'. El senyor Cuní fa anys va intentar fer una altra cosa, menys notícies, més aprofundiment...
Això de la 3 em sap greu perquè va començar amb molt bon peu, vam assistir embadalits als seus inicis, i ja fa anys que fa córrer el carro pel pedregar. Pot ser que sigui també un reflex de la nostra societat catalana, hem passat de ser capdavanters i innovadors, malgrat les circumstàncies i els impediments, a ser una colla de nou rics ben peixats i subvencionats.
Tenim una gran tendència en mirar-nos el melic però, per exemple, en ensenyament on jo treballava, avui es fan coses a llocs com Andalusia i es promocionen ajuts i projectes molt més 'moderns'. No s'hi val a dir que ho fan amb els nostres diners, no és així i, a més, sense diners s'havien fet coses extraordinàries. No tot és qüestió de diners. Afortunadament.
La primera ha entomat el repte de treure la publicitat, per exemple. A la 3 cada dia n'hi ha més, va ser el primer que es va 'deixar fer' en castellà, per cert.
Al final serà veritat que cada poble té els governants que es mereix, i, per extensió, també la tele pública que es mereix...
A voltes penso que els pobles seguim ones: la primera meitat del segle passat, aqui va haver-hi algunes de les revolucions col.lectives més importants de la història a nivell mundial (el que seria la cresta de l'ona) i ara mateix sembla que el conformisme i la desidia social s'han imposat (estariem doncs a la vall de la mateixa ona).
Però ni que això fos així, no és excusa: teniu raó en que cal exigir una televisió pública de qualitat. Ara cal saber com ens ho fem això.
El que m'agradaria saber també és quina longitud d'ona tenim com a poble, és a dir, les dècades que deixem passar entre cresta i cresta... ;-)
una abraçada i felicitats pel blog
Publica un comentari a l'entrada