La primavera ha arribat i no sé com ha estat

Com que tothom parla de la primavera i està fent un temps primaveral del tot, cosa que vol dir molt variable, a més del meu imaginari sentimental relacionat amb les setmanes santes d'altres temps em vénen al cap músiques primaverals diverses. I lletres de cançons antigues. Una frase musical que es va fer famosa durant molt de temps i que sovint la gent repetia sense saber-ne l'origen era aquella de la primavera ha venido no sé como ha sido. Ara jo diria que la frase estrella sobre la primavera, d'aquests darrers temps és la d'uns grans magatzems: Ja és primavera al Corte Inglés. 

La primera frase que esmento, encara que amb alguna variació a causa de les llicències de la  transmissió  oral, correspon al valset de Violetas imperiales, pel·lícula que ja havia interpret Raquel Meller i que durant la meva infantesa es va refregir amb força dignitat, en una coproducció hispano-francesa protagonitzada per la parella de moda Luis Mariano-Carmen Sevilla, tots dos joves i guapos. Jo crec que Carmen Sevilla ha estat una actriu que, en un altre context, hauria fet moltes més coses i millors. De jove era molt bonica i elegant i a La venganza va mostrar les seves possibilitats dramàtiques, cantava i ballava raonablement bé. Veure-la ara fent el que fa angunieja, encara que ella mateixa, com tants d'altres, gaudeix d'autoparodiar-se i caricaturitzar-se, ja que potser s'estima més això que no pas passar a l'oblit injust en el qual romanen molts actors i actrius d'aquells temps.

Violetas imperiales és una història de ventafocs i amors interclassistes on surten Napoleó III, Eugenia de Montijo, Merimé, París i Sevilla. Luis Mariano (1914-1970)  es deia, en realitat, Mariano Eusebio González García y va ser un gran cantant, amb una història molt lligada a la seva època. Tota la seva família es va exiliar a França a causa de la guerra civil i personalment crec que es pot considerar francès, com ell mateix es considerava, encara que sovint es mostrava orgullós de la seva espanyolitat i del seu origen basc. Allà, a França, va tenir els seus grans èxits, viure i morir. De tota manera, va venir a Espanya a fer algunes pel·lícules i també en els temps exitosos de la televisió en blanc i negre va tornar a reaparèixer per fer alguna opereta filmada per al mitjà. Possiblement homosexual, va ser sempre molt discret amb la seva vida privada, molt generós amb la gent, molt estimat.   S'havia dit que un dels seus amors havia estat un altre gran oblidat a casa nostra, el gran músic Francis López, també d'origen basc. Es va remorejar que es volia fer frare, de fet, de tant en tant anava a descansar a algun monestir. En tot cas va generar un gran respecte i els mitjans de comunicació i la gent del carrer van saber respectar també la seva discreció. La seva tomba, a Arcangues, sempre té flors fresques. El seu lloc oficial és aquí. Té una fundació, va ser un bon artista plàstic i va aconseguir el seu somni, tenir una granja pròpia que encara es pot visitar.

He cercat dades sobre ell a la xarxa que mostren les subtils manipulacions que ens sacsegen. Viquipèdia, en català, el nacionalitza com a basc, i oblida la seva participació en pel·lícules de postguerra considerades espanyolades, que afrancesa del tot. Wikipedia, en castellà, el titlla de  cantante español, encara que admet que gairebé sempre va treballar a França. Wikipédia, en francès, és més objectiva, explica que va néixer al país basc espanyol i que va treballar i viure gairebé sempre a França, encara que viatgés molt. 

L'esclat de la música moderna, yeyé, i els canvis en els gustos van provocar una davallada en el seu èxit artístic, encara que al cap del temps, com sol passar, es va tornar a revaloritzar l'opereta, genere en el qual excel·lia. Malauradament una malaltia, probablement una hepatitis mal curada, el va fer deixar els escenaris pel maig de 1970 i va morir pel juny d'aquell mateix any, ara farà quaranta anys. Segur que a França fan alguna celebració, aquí Luis Mariano continuarà enfonsat en el tòpic injust i en la ignorància del nostre passat sentimental. Al País Basc avui se'l valora força però allà se'l van rifar molt a causa de la seva homosexualitat, cal recordar que aquelles terres han estat molt homòfobes fins fa quatre dies. El 1984 es va fer una pel·lícula avui una mica oblidada, La muerte de Mikel, que aprofundia en aquest tema, aleshores espinós.

Aquests dies he vist per Sevilla un grup de francesos turistes, amb unes enganxines corresponents al creuer que feien i que es deia La bella de Cadiz, nom de l'opereta que li va donar el primer gran èxit, amb música de López, per cert. De jovenet, quan vivia a Espanya, havia estat solista a l'Orfeó Donostiarra.

La popularitat de les cançons de Mariano durant la meva infantesa va ser immensa. Pels celoberts les veïnes cantaven sense complexos, aleshores, coses com ara allò de Ay, ay, ay, el botijero ya está aquí, que em sembla que correspon a El sueño de Andalucía, una altra història on va fer parella amb la Sevilla. Fins i tot d'aquella tan famosa que fa cerca de aquí me la encontré, su caballo al trote la alcancé, i que explica un romàntic enamorament, en corria una versió verda per la meva escola que feia: cerca de aquí me la encontré con las bragas rotas y sin sostén... Que jo recordi, és el primer text d'aquestes característiques que vaig escoltar i he de dir que, en aquella època, em va semblar una agosarada barbaritat, un pecat mortal.